L’aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, mig plena, va rebre a Jaime Vilalta (Línia 900, 30 minuts, Quèquicom) i Francesc Pou (director d’ Efecte Mirall). L’altre convidat, Joan Úbeda, no va poder assistir a la taula rodona. Es va intentar que participés mitjançant una videoconferència, però el temps i els pocs recursos tecnològics finalment no ho van fer possible.
La xerrada va començar amb un vídeo que contenia fragments del programa “Efecte Mirall”, un format en el que la participació de l’espectador és essencial. Aquest vídeo va ser el pas per debatre sobre la importància de trobar l’espectador que més interessa que participi. Francesc Pou va considerar que “s’ha de detectar qui només vol ser un exhibicionista” i que s’ha de trobar a algú que “sigui atrevida i no tingui por a la camera però que tampoc faci una interpretació”. Seguidament, es va plantejar la pregunta de per què la gent vol sortir a la tele, què en treu la gent d’això. Jaime Vilalta va considerar que molta gent ho fa per “guanyar rellevància social, o aconseguir fer mal a algú” i que normalment la gent acostuma a sortir perquè creu “que defens els interessos d’una comunitat”. Per altre banda, Pou va creure que “potser que tothom necessitem una camera per tal de tenir la possibilitat de veure’t a tu mateix i entendre’t millor”.
En molts moments de la xerrada, els convidats s’anaven del tema i acabaven parlant del que ha de fer un bon periodista o feien reivindicacions que causaven el murmuri dels assistents a la conferència. Finalment es va passar al torn de preguntes, que va tancar una conferència avorrida per moments on va faltar una mica més de diàleg entre els convidats.
La xerrada va començar amb un vídeo que contenia fragments del programa “Efecte Mirall”, un format en el que la participació de l’espectador és essencial. Aquest vídeo va ser el pas per debatre sobre la importància de trobar l’espectador que més interessa que participi. Francesc Pou va considerar que “s’ha de detectar qui només vol ser un exhibicionista” i que s’ha de trobar a algú que “sigui atrevida i no tingui por a la camera però que tampoc faci una interpretació”. Seguidament, es va plantejar la pregunta de per què la gent vol sortir a la tele, què en treu la gent d’això. Jaime Vilalta va considerar que molta gent ho fa per “guanyar rellevància social, o aconseguir fer mal a algú” i que normalment la gent acostuma a sortir perquè creu “que defens els interessos d’una comunitat”. Per altre banda, Pou va creure que “potser que tothom necessitem una camera per tal de tenir la possibilitat de veure’t a tu mateix i entendre’t millor”.
En molts moments de la xerrada, els convidats s’anaven del tema i acabaven parlant del que ha de fer un bon periodista o feien reivindicacions que causaven el murmuri dels assistents a la conferència. Finalment es va passar al torn de preguntes, que va tancar una conferència avorrida per moments on va faltar una mica més de diàleg entre els convidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada