De casa a la Facultat

Tanco la porta amb clau i em dirigeixo cap a l'ascensor. Al vestíbul trobo el president de la comunitat revisant la correspondència que el carter li ha deixat. Fa cara de no haver passat una molt bona nit. Al carrer, nens amb motxilles es dirigeixen als col·legis, al mateix temps que treballadors amb entrepans a la mà s'endinsen a les obres de l'edifici veí en construcció. El sol s'amaga entre les blanques pinzellades dels núvols. Fa fred i necessito tabac. Estic dins el bar de sota de casa. El fum, el soroll de la cafetera i de la televisió conviuen dins el local ple de gent gran, que escolten les primeres notícies del dia mentre esmorzen.

Començo a caminar pel carrer Comte Borrell avall, en direcció a Gran Via. Els bancs que l'Ajuntament col·locà fa poc temps a la vorera estan solitaris. La gent té pressa i no hi ha temps per prendre un descans. Arribo a Gran Via. El caos circulatori està present. L'entrada i sortida de ciutadans de la boca del metro és constant. Em paro al semàfor. La gent, encara amb lleganyes als ulls, esperen impacientment que l'aparell canviï de color. Quan alguns coxes s'aturen, molt vianants comencen a córrer fins a l'altre costat del carrer, com si d'una cursa es tractés.

La pastisseria Escribà ja té les portes ofertes, i sense pensar-m'ho ni un moment entro a comprar, com cada dia, l'esmorzar. Mentre menjo un pastisset de gerds continuo la meva marxa cap a la universitat. Passo pel davant de tot tipus d'establiments: farmàcies, caixers amb persones dormint entre cartrons, botigues de queviures amb el cartell encara il·luminat, hotels amb tot mena de luxes, quioscos on molta gent compra la premsa del dia i cinemes que anuncien les pel·lícules de la setmana. Un cop al carrer Muntaner deixo enrere la Gran Via. Una senyora espera que li obrin la perruqueria mentre llegeix una revista del cor. Dos orientals obren la reixa del seu restaurant i les botigues d'ordinadors engeguen les pantalles que tenen als aparadors. Arribo a la cruïlla amb la ronda Sant Antoni. Travesso una plaça plena d'arbres immensos, on els ocells fan les seves necessitats deixant el terra tot empastifat. Al centre de la plaça, entre un grup de palmeres, hi ha una escultura de pedra.

Creuo la ronda i em troba amb el teatre Goya. Mai l'he vist sense obres i no sembla que avancin massa. M'endinso al carrer Joaquim Costa. La diversitat cultural i el petit comerç predominen a la zona. Ens hi podem trobar cares de totes nacionalitats i botigues de tot tipus. L'aspecte dels edificis és totalment diferent a l'estètica dels anterior carrers: façanes velles i brutes, plàstics que cobreixen finestres, banderes d'altres països que pengen dels balcons... No és un carrer gaire freqüentat, cosa que permet passejar gaudint d'una amable i agraïda tranquil·litat. Un grup de joves, aparentment colombians, em miren amb mala cara al passar pel seu davant, sembla que el detonant ha estat la carpeta que porto a les mans. Ja sóc al carrer Valldonzella. Veig la facultat. Finalment passo pel davant dels últims locals: els supermercat, la copisteria i el cibercafé.