El carrer Tallers, un indret de contradiccions

Si passeges per les Rambles direcció a l'estàtua de Colon i gires al primer trencant a la dreta, et toparàs repentinament amb el carrer Tallers, que s'engloba dins d'un barri caracteritzat per constituir un indret laberíntic de carrers estrets i interminables, el Raval. Aquest barri ha estat durant molt temps present indiscutible en les cròniques de successos, el podríem definir con el gran maltractat de la ciutat Comtal ja que ha estat objectiu d'injustos prejudicis fruit de la desconeixença general.

El carrer Tallers, que més que carrer sembla un corredor per la seva poca amplitud i la seva llargària, també ha patit aquests estereotips. No obstant, avui dia la població de Barcelona i els seus visitants s'estan adonant que és un carrer interessant en el què flueix molta gent diversa i a totes hores del dia.

El que vertaderament impressiona d'aquest passadís és la riquesa humana que conté en tan relatiu poc espai. El que abunda més són els artistes bohemis mesurablement cansats d'esperar el seu moment de glòria. A mesura que vas caminat també podràs veure universitaris espitats quasi elevant-se, sense deixar de guaitar els seus rellotges supersònics. Els estudiants es barregen amb multitud de turistes inquiets, aguantant els mapes incompresiblement gegantins, mirant al cel preguntant-se on deu ser el Liceu. Actualment, el carrer Tallers és seu de nombrosos comerços, però aquests són tant antagònics com la gent que hi va a passejar. Per una banda podem trobar la típica botiga de queviures amb mobiliari rònec on l'enciam està situat al costat del lleixiu. Per altra banda, pots xocar amb botigues plenament "heavies o gòtiques" on tot és basa amb el color negre. Les vitrines d'aquests últims establiments solen ser rocambolesques i t'ofereixen unes botes militars i un tatuatge al mateix preu.

El problema que té el carrer Tallers és que si és la teva primera experiència com a vianant d'aquest passatge, possiblement arribaràs tard a la reunió, classe o treball que tenies establert en una hora determinada. La segona vegada, però, serà diferent i passaràs rabent perquè sabràs l'inacabable que pot ser passar per aquest carrer. Personalment, recomano acabar la travessia i d'aquesta manera poder-te endinsar en un entramat d'edificis emblemàtics i respirar la seva història plena d'anècdotes de l'intens moviment obrer del segle XIX.