dijous, 22 de maig de 2008

Els turistes de la Plaça Catalunya


Sigui vorejant la plaça o creuant-la de punta a punta intentant esquivar els coloms barcelonins els turistes busquen el seu bus, els vagabunds troben el seu llit i les manifestacions, el seu punt de partida. I és que la plaça Catalunya és, per excel·lència, el punt d’inici i final de qui vol conèixer la ciutat comtal. Seguint la mirada de la figura nua assentada en una cantonada de la plaça, arribem a una família xinesa que aprofita la font i l’edifici del Banc Santander per fer-se fotografies. Volen una foto conjunta, i buscaran qualsevol de les persones que, amb presses, passen davant d’ells per comunicar-se amb gestos de què es volen fotografiar tots junts. Un home es para en sec per fer-los cas i els fa una fotografia sense deixar al terra el maletí i les bosses del dinar que duu a les mans. Fa la foto ràpid i marxa. El pare xinés estarrufa el nas quan veu la fotografia i la vol repetir, però el fotògraf ja havia marxat. Els fills juguen a empaitar coloms i la mare es desespera darrere ells. La fotografia s’haurà de posposar.


A pocs metres de mi, una altra família de turistes compara dos mapes i discuteixen el camí que han de seguir per arribar a la Pedrera. Es nota qui porta la veu cantant, perquè el pare indica, a crits, que a la Pedrera s’arriba per Rambla Catalunya. La mare, es desespera, i en contra de tots els prejudicis dóna amb el camí encertat; Passeig de Gràcia, tot recte. Els nens, vermells per falta de crema solar, busquen l’ombra dels arbres i s’asseuen cansat de caminar. La mare decideix buscar ajuda i se n’adonen que els estic observant, molt de prop i que puc saber com s’arriba: “We want to arrive to Pedrera...” (són anglesos, els entenc i abans que acabin la frase contesto...) “Yes, Passeig de Gracia, more or less, 500 metros”. La dona em somriu, i li diu al marit que, sense contestar, comença a caminar i a animar als fills a que s’aixequin. Els nens xinesos es creuen pel seu camí, que encara persegueixen coloms, un vagabund els veurà i cridarà que els deixin en pau. Del crit, s’espanten, i també es porta un ensurt la dona, que agafarà els mapes del seu marit, i indicarà que caminin més ràpid cap a Passeig de Gràcia.