dilluns, 19 de maig del 2008

Espanya-Catalunya, un conflicte des dels mitjans de comunicació

Un repàs a les portades i articles de diaris al llarg de la història van ser el recolzament, per a Antoni Bassas, conegut periodista català, per analitzar la situació i les relacions entre Catalunya i Espanya, vistes als mitjans de comunicació. Aquest va ser el punt que es va tractar, dijous passat, a la segona conferència del Cicle Primavera, organitzat per l’Òmnium Cultural de Mataró, i que enguany porta el nom d’“Amenaces i oportunitats en el nostre país, avui”.
La conferència va tenir lloc a la seu de l’Òmnium de la capital maresmenca, en una sala petita però plena a vessar, sobretot de gent gran que de ben segur es lleven cada matí amb la veu del periodista de Catalunya Ràdio. Després de fer la respectiva presentació del personatge convidat, elogiant-lo per la seva trajectòria professional i pels nombrosos premis que ha rebut, Antoni Bassas va iniciar la xerrada. El periodista va guiar-se, al llarg de l’acte, per algunes notes d’un treball empíric i periodístic que va elaborar ell temps enrere, en el qual s’analitza els dos bàndols, catalanistes i espanyolistes, els d’esquerres i els de dretes, “els més polits i els més agressius”, emmarcats dins els mitjans de comunicació. Per posar en context als assistents, Bassas va fer una breu explicació sobre l’evolució i el procés històrics del paper de Catalunya com a nació. Per seguir un ordre cronològic en la línia del temps, i amb l’ajuda d’un projector en el qual es podien veure portades de diaris com La Vanguardia o l’Avui, Antoni Bassas va llegir en veu alta els titulars que es van escriure trenta anys enrere i va afirmar que “seria perfectament aplicable als nostres dies”. I és que va deixar ben clar que “l’opinió d’un diari sobre la realitat es troba en la portada, i no en l’editorial”. Va continuar viatjant en el temps i va interpretar alguns textos de diaris en els dies de la República i va fer palès que és ben curiós com, al llarg de la història política i social, la societat modifica i interpreta de manera diferent la designació o l’emparaulament d’idees o ideals, especialment els referents a la política, que puguin implicar conflictes per part dels dos bàndols. L’exemple més clar és la paraula democràcia o Catalunya, que en cap moment van sortir als diaris en temps de la mort de Franco. Però tot i així, Bassas va anar mostrant portades de diaris i va considerar “de petit pas cap a l’imaginari col·lectiu” el fet que només al cap de dos mesos, el titular de la portada de la Vanguardia es veiés “Visca el rei”, en llengua catalana; o bé que al cap de cinc mesos, el terme nacional apareixia per primer cop referint-se a Catalunya, al diari l’Avui. Així com també, aquest diari catalanista, un any després ja s’atrevia a autodefinir la població de Catalunya com ”nosaltres els catalans, i no els espanyols de Catalunya”, sempre defensant la postura que “si no hi ha autonomia a Catalunya, no hi haurà democràcia a Espanya”.
Després d’una sèrie de petits problemes tècnics amb l’ordinador, que s’havia quedat sense bateria, Bassas va continuar la seva anàlisis, aquest cop amb diaris de finals dels anys 70, en els quals s’hi podia observar una clara presència de Catalunya en les seves portades. El periodista català va assegurar, amb aquests exemples, que “els mitjans catalans accepten amb naturalitat i de seguida a Catalunya com a nació”. Però no només hi ha hagut modificacions de la designació de Catalunya, sinó que als anys 80, la paraula Espanya va ser substituïda per estat plurinacional en els mitjans catalans, els quals estalviaven qualsevol terme relacionat amb Espanya i reservaven el terme nació només a Catalunya. A partir d’aquí, va dir Antoni Bassas, “es va produir una autèntica batalla nominalista, sobretot a l’hora de posar noms a teatres, museus, ...”.
Tot i que es tractava d’una anàlisis de caire general, el periodista de Catalunya Ràdio va donar preferència als escandalosos titulars dels diaris d’àmbit estatal, declaracions o opinions inacceptables de ràdios com la COPE, o bé, entrevistes per televisió, segurament per conscienciar a la gent i per deixar en evidència tots aquests mitjans de comunicació. Després d’acabar amb una cita d’Antonio Machado, es va iniciar el torn de preguntes, i en una d’elles es va formular la qüestió de la pressió per part dels governs vers als mitjans d comunicació. Antoni Bassas va respondre que “tots els governs pressionen els mitjans, però tot i les mancances d’avui dia, amb Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya la gent no se sent adoctrinada, i sempre hi ha hagut una línia d’informació molt semblant tot i tenir canvis de govern. La nostra feina és gestionar tot això sense ferir el dret dels ciutadans”.