"El què cal fer és educar"

Gil Sanz Fernández va néixer a Vic ara fa 19 anys i és gai. Actualment estudia ciències polítiques a la UB, estudis que compagina amb les seves labors com a membre del Casal Lambda i Portaveu de les JERC de Vic.

Què és el Casal Lambda?

El Casal Lambda és una associació de LGTB (col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) creada l’any 1976 amb la voluntat de normalitzar i donar a conèixer el fet homosexual. També, dur a terme una tasca molt important com és la d’acollir aquelles persones que encara no han fet el pas d’acceptar la seva sexualitat o tenen problemes amb la seva sexualitat. A part, El casal organitza tot tipus d’activitats per incentivar la sociabilitat d’aquestes persones i, mensualment, publica una revista, no necessàriament destinada al públic homosexual, on es tracten tot tipus de temes (cinema, notícies en general i sobre el casal, viatges...).

El Casal Lambda rep algun tipus de suport públic?

El Casal Lambda, a l’igual que d’altres associacions que vetllen pels drets humans, rep suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

Vostè quina tasca desenvolupa dins del Casal Lambda?

La meva tasca principal és sobretot informar sobre què és el casal i quines activitats es fan mensualment. A més, col·laboro amb la part d’acollida, és a dir, m’encarrego de tranquil·litzar i ajudar aquelles persones que passen per un moment difícil o tenen algun dubte relacionat amb la seva sexualitat. A part, realitzo d’altres tasques com petites col·laboracions amb la revista del casal o muntar paradetes el dia de Sant Jordi.

Considera que Barcelona és una ciutat respectuosa amb la comunitat homosexual?

Barcelona, des de que es va aprovar la llei del matrimoni homosexual, s’ha convertit en una ciutat de referència a Europa pel que fa al respecte al col·lectiu homosexual. El què ha permès a la ciutat esdevenir un dels principals focus de turisme homosexual. A més, s’estan creant algunes zones homosexuals tot i que no tan marcades com a Madrid. Però no tan sols la llei ha fet que Barcelona s’hagi convertit en una ciutat de referència, si no també la seva població, ja que històricament els barcelonins han set persones molt obertes.

Al seu parer quina és la ciutat més respectuosa amb el col·lectiu homosexual?

La ciutat més oberta i respectuosa amb la comunitat homosexual és San Francisco, més que res, perquè el moviment homosexual es va iniciar allà. Tot i així, Amsterdam i Barcelona no es queda enrere.

A què és deguda l’homofòbia?

És deguda a moltes coses, però la tradició, les mentides i la ignorància en són l’eix vertebrador. Si hi hagués més educació l’homofòbia desapareixeria sense deixar rastre, malauradament ningú dóna les bases per neutralitzar aquest mal. Perquè l’homofòbia no és res més que por a allò desconegut i no tant a l’homosexual.

Què cal fer per avançar cap a la igualtat?

Sempre hi ha dos nivells d’igualtat, el nivell social i el nivell legal. A nivell legal Espanya no es pot accedir a res més, només hi pot haver alguna petita regulació més per aconseguir la igualtat absoluta en vivenda i treball, principalment. El problema és socialment, la societat encara és molt desigual i pot respectuosa sobretot en certes zones de l’interior. El què cal fer és educar i donar visibilitat a la comunitat homosexual.

Creu que pel·lícules com Mi nombre es Harvey Milk i Brokeback mountain i sèries com Queer as folk ajuden a normalitzar la situació dels homosexuals?

Sí i no. El principal punt a favor d’aquest tipus de sèries i pel·lícules és que donen visibilitat al col·lectiu i mostren que no som quatre pedòfils malalts de SIDA. Però la part negativa és que aquest tipus de pel·lícules i sèries, les persones tancades de mires no les van a veure i, per tant, no els canvien la seva percepció de la realitat. Malgrat això, s’agraeix que a la cartellera hi hagin films que desmenteixin mites i tòpics.

Com explica que des de 1973 la comunitat científica no consideri la homosexualitat com una malaltia i, en canvi, la situació legal i social d’aquestes persones encara sigui objecte de polèmica?

Han set molts segles d’una tradició, sobretot religiosa, molt dura contra els homosexuals i això costa molt d’eliminar. Avui en dia encara hi ha moltes persones i, no tan sols del tercer món on l’homosexualitat està prohibida i vexada, que creuen que l’homosexualitat és una malaltia (l’OMS els anys noranta va descartar l’homosexualitat com a malaltia).

Freud en les seves primeres obres considerava l’homosexualitat com una perversió i una manca de desenvolupament psicològic i sexual. En canvi, cap el final de la seva vida la seva postura en front l’homosexualitat va canviar radicalment, fins el punt d’afirmar que l’homosexualitat no és un vici i tampoc un signe de degeneració, i que perseguir els homosexuals és una gran injustícia i crueltat. Creu que l’església i els sectors més conservadors són capaços de dur a terme un gir ideològic tan brusc?

No conec a fons l’obra de Freud, tot i així, no tinc cap dubte que Freud, home d’estudi com era, hagués estudiat a fons el tema i s’hagués adonat que l’homosexualitat no és cap degeneració. No obstant, El què no farà l’església, i menys amb el papa que hi ha ara, es fer el mateix. Si l’església fos coherent amb els seus valors, si l’església fos tan integradora i tan humana com diuen, el que hauria de fer es acceptar tots els ésser, per diferents que siguin, sota el seu sostre. De fet, no és un pas impossible perquè l’església protestant no té cap problema amb el matrimoni homosexual. Tot i això, el meu desig no és que canviï l’església sinó que la societat maduri el suficient com per deixar de ser religiosa.

Què en pensa de la religió?

La religió, durant molts anys, ha estat un gran fre pel desenvolupament i progrés de la lluita per la igualtat social. Jo no em considero religiós, per bé que existeixen col·lectius homosexuals religiosos i mereixen tot el respecte. Però la meva visió és que és un gran fre per la igualtat.

Què n’opina del Foro Español de la Familia?

És una conseqüència més de la dreta feixista d’aquest país. No sé si es pensen que els homosexuals volem pervertir i destruir les famílies, però la veritat és que nosaltres només volem viure les nostres vides sense exterminar les famílies dels altres.

Que va suposar per la comunitat homosexual Stonewall?

Stonewall va ser el punt culminant del llibertinatge amb el que la policia actuava contra els homosexuals. Un cop la policia va entrar el bar i va començar apallissar sense sentit a les persones que estaven gaudint tranquil·lament d’una copa, la comunitat homosexual es va adonar que sinó s’unia i actuava conjuntament la societat els destruiria. El que va donar lloc al moviment homosexual.

Què representa el dia de l’orgull gai per la comunitat homosexual?

No és una celebració com molta gent es pensa. El dia de l’orgull gai és una reivindicació que neix a partir dels fets de Stonewall, de manera que la comunitat homosexual va agafar aquell dia com un dia de referència per sortir al carrer i fer-se veure. El que busca el dia de l’orgull gai es demostrar que els homosexuals existim i no només som actors de teatre, sinó que també som advocats, metges, camioners, professors...

Què n’opina de la llei en favor del matrimoni homosexual?

Ha estat un gran avenç, no una sorpresa perquè era una promesa de Zapatero (tot i que sabem que no sol complir-les), perquè no tan sol es va avançar legalment si no que també es va obrir un debat social molt fort. Ha set una època molt bona, però també molt dura perquè es quan l’església s’ha tornat a radicalitzar com als vells temps. No obstant, hem d’estar orgullosos perquè hi ha molts països on l’homosexualitat és perseguida i castigada com un crim.

Creu que en una eventual victòria electoral del PP aquesta llei seria derrogada?

Si el PP guanya les eleccions, l’ala dura del partit pressionarà perquè s’elimini la llei del matrimoni homosexual. No obstant, per derrogar una llei com aquesta necessitaria el suport de tot el congrés, cosa que veig poc factible. A més, no crec que s’atrevís a desempallegar-se d’una llei que li podria costar molts votants, ja que no totes les persones de dretes estan en contra del matrimoni homosexual. Tot i així, si per desgràcia aconseguissin eliminar la llei espero que tots els col·lectius homosexuals s’unissin amb persones favorables a la llei, per tal d’actuar en conseqüència, ja que no només derroguen un llei si no que també ens lleven un dret.

Creu que l’homosexualitat pot esdevenir una arma electoral?

Sens dubte i de fet és el que va fer el Partit Socialista quan va prometre el matrimoni homosexual. El problema és que el PSOE després d’això no ha fet res més pel col·lectiu homosexual, com ara una llei contra la discriminació per orientació sexual i que es deixi de considerar la transsexualitat com una disfòria de gènere.