Quinze minuts més tard de l’hora prevista, a tres quarts d’una, començava la conferència L’espectador, es forma o es deforma? amb un primer protagonista inesperat: no va moderar Pilar Medina, professora de la Facultat Blanquerna de Comunicació, sinó Lluís Anyó, també professor del mateix centre. Amb l’aula magna de la facultat quasi plena, va intentar implicar els assistents comparant-los amb el públic de la televisió i el cinema, en la mesura que tots són –som- individus amb motivacions concretes. A més, va plantejar la conferència en forma de debat, cosa que es va traduir deixant un terç del temps per les preguntes, el que es va agraïr i molt.
El primer dels convidats a parlar va ser Òscar Xavier Nogueira, cap d’audiència i programació de Televisió de Catalunya. Per ell la qualitat és una cadira les potes de la qual són els els legisladors, els espectadors, els operadors de televisió i els anunciants. Com és lògic es va extendre més en el tercer element, i va parlar del Panell d’Acceptació d’Audiències, índex qualitatiu de la programació fet a través d’enquestes diàries per Internet, desterrant el mite que les televisions només es guien pel ‘share’.
El segon en parlar va ser Carles Balagué, crític, director de cinema, a més d’exhibidor i programador dels cinemes Mèlies. Es va declarar contrari a tot tipus d’estadístiques de mesura d’audiència o espectadors, als professors i teòrics que no són capaços de fer una història del cinema intel·ligible per la gent jove i a la distinció entre els termes “cinema” i “audiovisual” degut a la hibridació que presenta el segon. Ha acabat interpelant a l'audiència al declarar que tot depenèn de la tria personal.
El primer dels convidats a parlar va ser Òscar Xavier Nogueira, cap d’audiència i programació de Televisió de Catalunya. Per ell la qualitat és una cadira les potes de la qual són els els legisladors, els espectadors, els operadors de televisió i els anunciants. Com és lògic es va extendre més en el tercer element, i va parlar del Panell d’Acceptació d’Audiències, índex qualitatiu de la programació fet a través d’enquestes diàries per Internet, desterrant el mite que les televisions només es guien pel ‘share’.
El segon en parlar va ser Carles Balagué, crític, director de cinema, a més d’exhibidor i programador dels cinemes Mèlies. Es va declarar contrari a tot tipus d’estadístiques de mesura d’audiència o espectadors, als professors i teòrics que no són capaços de fer una història del cinema intel·ligible per la gent jove i a la distinció entre els termes “cinema” i “audiovisual” degut a la hibridació que presenta el segon. Ha acabat interpelant a l'audiència al declarar que tot depenèn de la tria personal.
Al final de les intervencions dels convidats, va quedar una sensació general d’haver estat una conferència prou interessant però que no havia respost a la pregunta inicial, tant sols derivades d’aquesta que no comportaven el risc de l’original. La sortida per la tangent es va fer encara més evident quan un professor va repetir-li una pregunta a Nogueira al comprovar que aquest no havia contestat el que se li demanava. Balagué, en una mostra de gran sinceritat i bon humor, va reconèixer per dos cops no haver respost a les qüestions que li plantejaven els assistents. És per això que quan una noia va preguntar directament si l’audiència es foma o es deforma la sensació general va ser una combinació d’incomoditat –per com de directe ho va dir- i acceptació –molts teníem ganes de fer el mateix-. Havia donat en el clau. Nogueira va respondre que si bé es pot deformar, ells procuren formar. Esperem que siguin més concrets alhora de portar això a la pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada