dijous, 19 de març de 2009

L’audiència solidaria de Catalunya aposta per La Marató de TV3


Les audiències solidàries, són les protagonistes de La Marató de TV3, què com cada any se celebra pel Nadal.
Per aquesta conferència ens ha visitat a la facultat el Xavier Abad, director de La Marató, la Carme Basté, directora de Responsabilitat Social Corporativa de la Corporació Catalana i el Camil Roca, creatiu executiu de Bassat Ogilvy i director de les campanyes publicitàries de La Marató.
La Marató de TV3 neix al 1992 amb la finalitat d’obtenir donacions per la recerca biomèdica. La TV és una important eina de cohesió social i aquest tipus de programa combina divulgació, entreteniment i sensibilització.
Al 1996 neix la fundació de La Marató gràcies a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Des de la creació de La Marató ha recaptat gràcies a les aportacions de l’audiència mes de 81 milions d’euros, més què qualsevol altre programa solidari a nivell estatal. Un cop entregats els diners es fa un seguiment perquè es compleixin els projectes pactats.
El programa d’aquest any, dedicat a les malalties mentals, ha tingut una durada de 15 hores, i ha recaptat 6.795.068 euros. A part del programa televisiu es fa una gran campanya amb més de 1000 activitats repartides per tot el territori català. Tota la gent de la cadena col·labora amb la realització de La Marató i aquest any ha aconseguit un 16.6% de share, convertint-se en la cadena líder de Catalunya aquell dia.
Després d’aquesta introducció sobre la historia de La Marató i una mica com es realitza, tot això amb la presentació d’un vídeo on s’exemplificava tot lo explicat, Camil Roca ha donat pas a tota l’etapa publicitària de La Marató. Bassat Ogilvy, empresa per la que treballa, ha sigut l’encarregada de fer els anuncis publicitaris des de l’inici de La Marató. Per exemplificar tot això ens ha mostrar un seguit d’anuncis des de l’any 2001, anuncis que han rebut nombrosos premis, i un d’ells, dedicat a les malalties respiratòries i protagonitzat per un peix fora de l’aigua que s’ofegava, fins i tot va ser retirat. He de dir que no se si es perquè sóc la llàgrima fàcil o què, però me emocionat realment amb els anuncis i he hagut de contenir-me molt per no plorar en mig de la conferència.
Per acabar he de dir que de les tres conferència a les que he assistit ha sigut la més interessant no només per el seu vessant emotiu i solidari, sinó També per els protagonistes de la conferència, que han sabut en tot moment com fer-la amena i entretinguda.