dijous, 19 de març de 2009

Periodista o polític?


En ocasions la frontera entre política i periodisme és molt confusa, massa i tot pel bon funcionament d’ambdós oficis. Els periodistes necessiten els polítics per satisfer la demanda de notícies sobre política i els polítics depenen dels periodistes per donar-se ressò mediàtic. Un cercle viciós que pot pervertir les informacions i convertir-les en simples teletips dels partits polítics i, a la vegada, deformar el perfil dels personatges polítics per convertir-los en figures de cartró pedra obsessionades amb la façana i les promeses, en comptes de preocupar-se per la realitat i actuar al respecte.

Aprofundint en aquest tema Jordi Barbeta, cap de la secció de política de La Vanguardia, i José Zaragoza, secretari d’organització del PSC, han dut a terme una interessant conferència denominada Polítics i periodistes. Tot per l’audiència? Aprofitant les Jornades Blanquerna, un espai destinat a la reflexió promogut per la Facultat de Comunicació Blanquerna i, aquest any, dedicat a l’audiència.

Barbeta davant la sorpresa dels assistents ha començat el seu torn de paraula afirmant que els polítics ho fan tot contra l’audiència, afirmació que posteriorment ha matisat “Els polítics utilitzen els periodistes per transmetre els seus missatges. Els mitjans els donen visibilitat i l’aprofiten per aconseguir influència”. Però no tot han estat crítiques al sistema polític, el periodista també ha fet autocrítica dels mitjans, sobretot de la premsa escrita. Barbeta ha explicat que l’atomització dels mitjans no només ha provocat la crisi dels mitjans clàssics – Barack Obama ha estat el primer president en guanyar unes eleccions primàries sense el suport explícit dels grans mitjans –, si no que també ha creat nous líders d’opinió i d’influència política. A part, el cap de secció de política de La Vanguardia, creu que aquesta fragmentació pot complir la utopia més antiga de la política, que guanyi el candidat més preparat per dur a terme canvis i no el més hàbil alhora d’enlluernar mitjans de comunicació i persones.

Per la seva banda, José Zaragoza ha pres la paraula afirmant que la premsa també busca influir en les polítiques dels partits, i fent referència aquest fet, ha declarat que tant polítics com periodistes tenen molt en comú. Seguidament, el polític socialista ha reafirmat la tesi de Barbeta pel que fa a la crisi dels mitjans clàssics. No obstant, Zaragoza considera que els nous models de comunicació, a més de produir nous líders d’opinió i influència política, també creen una segmentació de l’opinió pública que permet adequar els discursos i reflexions polítiques a les diferents situacions i col·lectius humans. En definitiva, el polític es dedica a donar la informació que l’audiència vol rebre segons el polític socialista.

Arribat aquest punt s’ha obert el torn de preguntes que ha durat uns quaranta minuts i, acte seguit, Toni Aira (moderador de la xerrada) ha donat per conclosa la conferència agraint la presència d’ambdós personatges, així com la del públic.