Niko i Raul Escolano, els dos fundadors de Nikodemo, han posat sobre la taula a l’aula 201 de Blanquerna, i només per als estudiants de Blanquerna, tota la seva trajectòria professional i gran part de les seves creacions d’animació. Un ambient molt distès (tot i ser les deu del matí), bromes constants dels conferenciants, molt d’interès per part del públic universitari i admiració cap a aquestes dues figures de les produccions on line, han contribuït a que la conferència, a banda d’ensenyar moltes coses als assistents, hagi entretingut de valent al llarg de les dues hores que ha durat la sessió. Niko, amb una actitud sempre irònica i Raúl, que no se sabia mai si parlava seriosament o en broma, han repassat la seva trajectòria professional, sempre vinculada al fenomen Internet. ‘Sabías lo qué?’, és dels primers encàrrecs que van tenir, ja fa molts anys, i ‘La crisis mutante’, la seva primera pel·lícula d’animació, han estat els encarregats d’omplir la primera hora de xerrada d’humor, surrealisme i bromes. En canvi, la segona hora s’ha basat només en el que ha estat la seva creació més important: ‘Cálico Electrónico’. Aquest és un superheroi, que va néixer ja fa cinc anys i que en qüestió de mesos va arrasar en nombre de visites a la xarxa. Niko explicava com es van emocionar quan van veure la boníssima acollida que va tenir el seu ‘Càlico’.
Sota el títol de ‘L’èxit de les produccions on line’ els joves conferenciants han parlat de la importància del fenomen Internet a l’hora de donar-se a conéixer. ‘La meva mare sempre diu que tot el que surt per la tele o per la ràdio és veritat’ –explicava en Niko amb to irònic- així que si surt per Internet per força ha de ser veritat. Així emmarcava la seva explicació de com es viu i navega per la xarxa, on recordem, que a banda d’informació també ens poden pendre el pèl. Per sort, Nikodemo es dedica a fer humor. Animacions nascudes per entretenir, amb altíssimes càrregues d’humor i absurds diversos, que els han convertit, en qüestió de pocs anys, en un referent a la xarxa i entre el col·lectiu dels animadors gràfics.
En acabar les dues hores de xerrada (de fet mitja hora de xerrada, perquè la resta ha estat dedicada a visionar la majoria dels seus treballs), la sensació era força extranya. L’ambient no havia estat el d’una conferència. Aquella estona tant agradable que haviem passat amb en Niko i en Raul no havia estat res més que això: una bona manera de començar el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada