23 d'abril, el sol pica amb força i fa relluir altre any els carrers del centre de Barcelona atapeïts de llibres, roses i gent. Aquest any però, amb un tret diferencial, estem immersos en la temuda, horrorosa, esgarrifadora -i podríem afegir-li més adjectius demagògics- crisi. Ara bé, el llegendari cavaller Sant Jordi no entenia que volia dir la paraula crisi -molt menys el drac-, i això ho ha traslladat a la seva festivitat anual.
Els venedors de llibres comenten que el ritme de vendes és quasi el mateix que el de l'any passat, encara que la gent s'hi mira més a l'hora de comprar-se un llibre i sol tirar, generalment, pels super vendes de cada any. Igualment passa amb el gremi de floristes i joves de diverses associacions que emplenen la bonica via barcelonina Rambla Catalunya, els quals comenten que no creuen que la crisi afecti pas una jornada tan bonica i tradicional catalana on la gent es volca al carrer.
Al passeig de Gràcia s'hi amunteguen estands de diverses cases llibreteres ansioses de rebre la visita dels transeünts que busquen cares famoses, signatures il·lustres o l'autor del llibre que ja tenen a la bossa. Entre la gran quantitat de "signants de llibres" destacaven sobretot els noms de Boris Izaguirre, Asha Miró, Maruja Torres o Andreu Buenafuente. Uns metres més avall, a Plaça Catalunya, ràdios i televisions es "barallen" per una estona d'atenció dels ciutadans, en els ja tradicionals concerts i programes especials de Sant Jordi; programes que animen constantment l'implicació del públic que expectant contempla cara a cara el que hi ha darrera la càmera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada