dilluns, 11 de maig de 2009

Artista total


La cita era a les 9 del vespre al Palau de la Música de Catalana. Un lloc excel·lent per degustar amb tot luxe de detalls els matisos musicals que ofereixen Madeleine Peyroux i el seu quartet instrumental. L’artista nascuda a Athens visitava per segona vegada la ciutat en motiu del Festival de la Guitarra de Barcelona, però no venia sola, sota el braç l’acompanyava un nou CD, Bare and Bones, on dóna els primers passos com a artista total – totes les cançons són de producció pròpia. Uns passos ferms i molt ben encaminats.
Les nou en punt i al Palau no hi cabia una agulla. La gent vestida amb les seves millors gales intentava rivalitzar amb les formes arquitectòniques que va idear Domènech i Muntaner. Però de seguida la música es va imposar a l’ambient chic i glamurós. Entre aplaudiments i xiulets d’aprovació, Madeleine Peyroux – vestida amb un peculiar frac vermell i un barret similar al de Charles Chaplin – i companyia van fer acte de presència. Un piano, un teclat, una bateria, un baix, un contrabaix, una guitarra acústica i una guitarra elèctrica van ser les armes destinades a buscar el delit de l’espectador. Per davant una hora i vint minuts de música folk, soul, country, blues i jazz.
El repertori, monopolitzat per temes del nou àlbum, va ser una carícia fugaç i rica de matisos musicals. Madeleine va demostrar perquè és una de les veus amb més projecció del panorama jazzístic actual. En cap moment hi va haver moment pel dubte, tots els que eren presents estaven convençuts d’haver-la encertat. La sonoritat del Palau sumada a la tendresa i suavitat musical que brollava de l’escenari van convertir el recital en una vetllada perfecte. Cançons com Instead, Bare Bones, River of Tears, Our Lady of Pigalle i I Must Be Saved (en una minimalista i espectacular versió en acústic) en directe van adquirir una dimensió superior a les enregistrades al disc Bare Bones.
Tan sol una hora i vint minuts. Ni un segon més ni un segon menys. Un concert efímer que va deixar a la gent amb ganes de més – alguns sortien de la sala amb el front arronsat, frustrats per no poder repetir. La veritat és que per sobre de l’escenari va passar una diva del jazz, i conscient del que suposa cantar al Palau, es va dosificar per oferir el millor i no deixar indiferent.
Pd: Els impurs que us vulgueu baixar el CD cliqueu aquí