Teòricament, les portades del diari plasmen el més rellevant i el més actual del moment. Han de reflectir en forma de titulars i de fotografies allò que més interès té pels lectors i allò que sobresurt de les múltiples notícies de l’interior del diari.
Jo vaig cada dia al mateix quiosc i compro el mateix diari. Potser és vocacional, però la curiositat fa que mentre el pago faci una ullada a les altres portades sempre tan ben ordenades. Fa pocs dies em vaig quedar una estona més al quiosc, ja que la notícia del dia era la primera aparició pública a Espanya del president de França Nicolas Sarkozy i la primera dama francesa Carla Bruni. Em vaig despertar de cop amb una cara de sorpresa en veure les fotografies de les portades, imatges que van revolucionar el país, que no van deixar indiferent a ningú i que van ser el tema de conversa dels bars, de les televisions i de la majoria de sobretaules. Diverses portades ens van deixar a tots de cul, i mai millor dit, en veure que els protagonistes de la premsa escrita d’aquell dia eren els culs de Carla Bruni i Leticia Ortiz.
Les reunions amb el president del govern i els temes polítics pels quals els mediàtics Sarcozy i la seva esposa aterraven a Madrid van obtenir la medalla de plata, i això ja és dir molt, ja que les guanyadores acaparadores van ser Leticia Ortiz i Carla Bruni, enlluernades en tot moment per flashos. Només quedava emmarcar, exclusivament i en primer pla, els seus estilosos “traseros”.
Els mitjans de comunicació van provocar una lleugera competició entre la ex periodista i la ex model i cantant. Qui és la més elegant, qui camina millor, qui vesteix més apropiadament, qui es comporta de manera més natural... Les comparacions del dia següent eren previsibles i els comentaris pro Carla Bruni o pro princesa d’Astúries omplien els programes del cor i les tertúlies televisives.
En què s’ha convertit la premsa escrita? En “diaribasura”? És cert que l’extinció del diari de paper és un tema que preocupa a molts però, és aquesta la millor manera d’incrementar el nombre de vendes? Engroguir els continguts amb morbositat és la finalitat per vendre més exemplars? En quina secció podríem col·locar el titular “comparació dels culs de Carla Bruni i Leticia Ortiz”? En societat si els seus respectius marits se senten ofesos? En economia si mesurem les seves mides? O en política si es fan declaracions al respecte? S’ha traspassat el límit de la pura notícia objectiva i informativa. El sensacionalisme no deixa d’obtenir punts positius i, en canvi, el rigor i la serietat periodística en perden progressivament.
Després de donar voltes al tema em pregunto: quina hagués sigut la reacció dels ciutadans en veure una fotografia de Nicolas Sarkozy i Felip de Borbó d’esquenes? Segurament d’indiferència perquè seria una imatge sense valor amb manca d’informació i de provocació. No obstant això, quan es tracta de la silueta de dues dones atractives i reconegudes per tota la societat, la fotografia obté la importància absolta per aparèixer en portada. Reflexionem. Potser també la té per plantejar-nos si aquest fet és un pas enrere en la lluita per la igualtat entre l’home i la dona.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs jo acabo aquí i senyors i senyores, observin la fotografia, apostin i opinin profundament sobre el tema: quin dels dos culs els convenç més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada