Cesc Fàbregas, Gerard Piqué, Sergio Tejera, Fran Mérida... Tots aquests futbolistes tenen una cosa en comú: van ser contractats per un club estranger quan encara no havien complert la majoria d’edat.
L’any 2003, Cesc Fàbregas jugava a la categoria cadet del F.C.Barcelona quan l’Arsenal va fer-li una oferta per a incorporar-se a l’entitat anglesa amb 16 anys. El jugador era en aquells moments una de les grans promeses del futbol base blaugrana, però l’equip londinenc va oferir-li un contracte professional, va assegurar-li certa continuïtat al primer equip i el jove jugador va acceptar. Avui en dia, sis anys després de la seva arribada, Cesc és el capità dels gunners amb només 22 anys i és la gran referència de l’equip.
El següent cas similar també va ser molt sonat. Va ser el de Gerard Piqué, que formava part del mateix equip que Cesc. Piqué, en aquest cas, va ser fitxat pel Manchester United quan estava en edat juvenil, l’any 2004. L’equip anglès, aprofitant que el jugador (encara menor, recordem) no tenia contracte professional, va dur a terme la operació amb un cost econòmic zero.
D’aquesta manera, el Barça veia com s'escapaven dues de les grans promeses del seu futbol base i, a més, sense cobrar ni tant sols els drets de formació dels jugadors. Però la cosa no es queda aquí. Quatre anys després de veure marxar Piqué (nét d’un ex-directiu del club i culé de tota la vida) amb només 17 anys, el Barça va haver de pagar 5 milions d’euros al Manchester United per recuperar el jugador pel seu primer equip. Amb 22 anys, en l'actualitat es tracta d'un jugador indiscutible a l’equip i tot un ídol per a l’afició barcelonista.
Aquests, però, no han estat els únics casos, tot i que és evident que aquí tenen ressò els casos relacionats amb el Barça i l’Espanyol. A més, criden l’atenció perquè es tracta de conflictes entre grans clubs d’Europa. En el cas dels pericos, l’exemple més conegut és el de Sergio Tejera. Fa quasi quatre anys, el Chelsea de Londres va fitxar el jugador de l’Espanyol Tejera quan aquest tenia 16 anys. En aquest cas, però, l’equip anglès va pagar una quantitat a l’entitat perica en concepte de drets de formació (es parla d’uns 140.000 euros).
El fet de ser contractats per equips estrangers comporta la separació dels joves del seu entorn, dels seus amics, la seva escola i, en algunes ocasions, de la seva família. Els clubs posen a disposició dels jugadors allotjament (normalment viuen a cases amb famílies), classes d’anglès per ajudar a l’adaptació del futbolista a la seva nova vida, etc. A més d’això, no oblidem que són nois de 16-17 anys que, de cop i volta, es troben amb un gran sou i vivint sense els pares, amb els riscos que això comporta.
Aquest debat, evidentment, va molt més enllà dels límits futbolístics. És un debat ètic i moral. És a dir, fins a quin punt un club de futbol té el dret de fitxar un jugador adolescent apartant-lo del seu entorn sense el permís del club que l’ha format com a jugador i com a persona.
En aquest sentit, fa cosa de dos mesos, la UEFA va anunciar que presentaria a la FIFA i a la UE una resolució que estipula que “els jugadors menors de 18 anys no puguin ser objecte de fitxatges internacionals, ja sigui per entrar a Europa o dins del mateix continent”. William Gaillard, director de comunicació de la UEFA i conseller del president d’aquest organisme, Michel Platini, va explicar que “hem de discutir i definir les modalitats amb la FIFA i la UE per acordar unes regles que impedeixin als centres de formació ser saquejats per clubs més rics”. En un comunicat transmès per la UEFA, el mateix Platini va declarar que “la qüestió dels menors és sobretot un problema moral i ètic i hem de prendre mesures concretes per a protegir els joves jugadors i els clubs que els formen”.
Pel bé del futbol i d’aquests joves jugadors, aquests conflictes entre els clubs haurien d’acabar. I si la FIFA ha d’intervenir, que intervingui, que per algun motiu existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada