Des que el barri es va fundar -cap als 50 i 60, amb l'arribada de la immigració- els veïns s'han hagut de manifestar per tot allò que els faltava i que la declaració dels drets humans reclama des del 1948: enllumenat, clavegueram, aigua, telèfon o equipaments bàsics com ambulatori, escola, farmàcies i supermercats. A dia d'avui, segueixen sortint al carrer a reclamar els seus drets com a ciutadans barcelonins.
Amb la creació de la Línia 11 dels Transports Metropolitans de Barcelona es va comunicar Torre Baró amb la resta de la ciutat. Fins aquell moment, els veïns tenien que traslladar-se fins Vallbona (el barri fronterer) per agafar la Renfe. Aquesta nova línia de transport es va posar en funcionament el 2003 i encara hi ha mancances considerables. L’Associació de Veïns de Torre Baró encara es manifesta per reclamar que els serveis d’aquesta línia s’igualin als de la resta de la ciutat i es que els trens triguen una mitja de 15 minuts en passar.
A aquesta demora se li ha de sumar una altra, referent a les infraestructures. El dia 2 de maig va tenir lloc una manifestació veïnal que demanava que l’ajuntament fes complir els terminis estipulats de les obres que encara tenen lloc. Els trens han de circular per una sola via, ja que les cinc paredes que s’integren dins la L11 no donen espai per a més trens.
L’Ajuntament de Barcelona amb Jordi Hereu al capdavant està portant a terme unes actuacions en el barri que, en part, s’estan complint. De moment la zona ja gaudeix d’equipaments bàsics com un ambulatori (recentment s’ha inaugurat l’ampliació), el metro i s’estan construint més pisos. Però, amb quin objectiu? Rentar-li la cara al barri per donar una millor imatge de l’entrada de Barcelona? Els més observadors s’han adonat que les reformes només tenen lloc a la zona més propera a la carretera, és a dir, la part que es veu abans d’entrar a la ciutat, per l'A-17.
A l’endinsar-se en el barri i parlar amb la gent, hom se n’adona que els veïns estan “cremats” per les expropiacions que l’Ajuntament vol portar a terme a la part més alta de la muntanya, amb l’avinentesa de que és una zona protegida i forma part de Collserola. Allà hi viu gent, i molta. Encara es conserven les primeres cases, la majoria d’autoconstrucció, propietat de les primeres famílies que hi van venir a viure-hi. Doncs el pla d’actuació municipal pretén netejar la mala imatge que s’ha anat creant del barri i construir-hi tots els serveis necessaris per tal de fer-lo presentable pels futurs compradors.
Una cosa de tot això està clara: dels veïns i les seves reivindicacions no se’n podran desfer tan fàcilment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada