dilluns, 15 de febrer del 2010

Connexions amoroses

Aquest matí, mentre esperava l’arribada del metro a l’andana de la línia 3, se m’han apropat dos homes amb un mapa rebregat a les mans. Duien americana, corbata i un maletí negre: tenien ben bé el perfil d’homes de negocis. Amb anglès i amb una cara de no saber ben bé on eren, m’assenyalen Montjuic al mapa i em pregunten “Sorry, Fira de Barcelona?”
Després d’indicar-los com arribar-hi, m’assec i em disposo a llegir els primers titulars del dia. Tot d’una, una noticia em fa pensar en els dos anglesos d’abans: avui s’inicia la cinquena edició del Mobile World Congress que, amb la presència de més de 47.000 professionals, ocuparà el recinte de Montjuic de Fira de Barcelona durant els propers quatre dies. Aquest congrés preveu uns 200 milions d’euros destinats a la ciutat de Barcelona. De fet, també diuen que el sector de la telefonia mòbil és un dels menys afectats per la crisi. Crisi? Quina crisi? Si segons el recent estudi realitzat per l’Escola de Consum de Catalunya (ECC) la majoria de nens tenen el seu primer mòbil amb 10 anys! Però és que això no és tot.
Segueixo amb la lectura i la següent notícia que em crida l’atenció també va de mòbils. Sabeu quina és la última novetat en telefonia? El sexting, un fenomen entre joves de 14 a 17 anys –és a dir, en plena efervescència sexual– que consisteix a enviar-se missatges, fotografies i vídeos eròtics a través del mòbil. Què romàntic! Es veu que aquesta és la nova forma de lligar. Més endavant llegeixo que el sexting es produeix, normalment, en el marc d’una relació sentimental. De sobte faig memòria: ahir era Sant Valentí, el dia dels enamorats! Evidentment, totes les parelles havien de declarar profundament el seu amor l’un per l’altre i què millor que fer-ho seguint aquesta nova tendència!
Precisament, fa dies que tot em fa pensar en aquesta festivitat d’origen anglosaxó que –ignoro quan i per què– es va decidir implantar a Espanya. Dissabte passat, per exemple, vaig sortir a sopar fora i, abans que em servissin el primer plat, em van dur unes estovalles de paper on hi havia dibuixat un gran cor vermell amb un missatge a dins: “Aquestes papallones a l’estómac no són de gana...Són d’AMOR!”. La frase era d’allò més llampant i la tipologia de lletra, rodona i asimètrica, podria estar escrita perfectament per un nen de 10 anys (i amb mòbil!).
Però, per si no n’hi hagués prou, al dia següent –ara sí, diumenge 14 de febrer, Sant Valentí– em connecto a la versió digital de La Vanguardia i un dels apartats més cridaners de la pàgina és el concurs de la “millor dedicatòria d’amor”. L’objectiu, segons els requisits anunciats, era el de posar a prova la capacitat dels usuaris per professar amor a la persona estimada de la forma més original possible. El guanyador seria obsequiat amb un llibre de temàtica amorosa. Un llibre? No, gràcies. Per això, a Catalunya, ja tenim la diada de Sant Jordi.