I pertanyerà a l’oblit

No es fàcil ser un ciutadà haitià. A les 16:53 (hora local) del 12 de gener de 2010, milers de persones van patir el que seria el canvi mes gran de la seva vida. Un terratrèmol de 7 graus a l’escala de Richter va sacsejar molts cors no tan sols al país, sinó també a l’altra punta del mon. Els dies posteriors a la tragèdia tothom va voler ajudar en la desgràcia del país i es va informar minut a minut del què estava succeint a traves dels mitjans de comunicació que relataven la situació inestable del territori, no sense intentar commoure a l’espectador amb histories personals de gent que esperava que traguessin de sota les runes als seus familiars o de nens orfes que caminaven sense rumb pels carrers caòtics de la capital. Així, milions de persones que fins aleshores no devien ni tan sols saber on estava Haití, es van escandalitzar al veure la magnitud de la tragèdia i van criticar el fet que aquesta podia haver estat mes lleu si el país hagués tingut una mínima prevenció. La realitat es que Haití no es com un país europeu amb un mínim de seguretat en educació, sanitat i habitatge. Haití es dels països més pobres del món, i no des del 12 de gener d’aquest any a les 16:53 de la tarda, sinó des de la seva existència. Haití es un dels països oblidats que sempre han estat transparents per nosaltres, ciutadans de països desenvolupats que evitem mirar, tot i saber com es el que ens envolta. Molts tenim coneixença de les condicions de vida d’Haití i tot i saber-ho, mirem a una altra banda perquè no ens interessa implicar-nos en un problema que no ens toca de prop, quan en realitat, pel simple fet de viure en el mateix món hauríem de ficar-nos-hi de cap a peus. La gent tan sols para atenció a Haití per la gent que veu cridant desesperada a la televisió o perquè tothom en parla. Haití ha estat, es i serà el país oblidat. D’aquí un temps no tan llunyà ningú recordarà el que ha passat. Em faig una idea d’una possible conversa en tres anys: “Recordes el terratrèmol aquell de 2010 que va matar tanta gent? On va ser?” “A Senegal, no? O era Camerun?”

Què més dona que sigui un país del continent Africà o el país que comparteix frontera amb la República Dominicana. Total, si fa no fa tenen el mateix perdó als nostres ulls. No va per tan mal camí Salvador Sostres quan diu “Si això hagués passat a Europa si que hauria estat un autèntic drama. Haití qui sap on es, qui sap on para”. Parla un mes que li importa ben poc el que passi fora de casa seva i que com molts altres, creu que “el món menstrua” i és necessari “fer net” perquè s’equilibri el planeta. Com diu el proverbi apatxe: “Es mejor tener menos truenos en la boca y mas relámpagos en las manos”.