dimecres, 24 de març de 2010

Aleix Suñé Segalà, guia paralímpic d'esquí i mecànic de competició

L’Aleix Suñé és un jove de 23 anys que, en el curt termini de dos anys sent guia d’esquí de persones disminuïdes, ja ha arribat al més alt. Avui m’he entrevistat amb ell en una video-conferència ja que en aquests moments es troba participant en les paralimpiades, a Whistler. A més a més quan la temporada d’esquí finalitza, l’Aleix desa els esquís per endinsar-se en el mon del motor com a mecànic de competició.

A quin edat vas començar a exercir de guia per a persones amb algun tipus de discapacitat?
Fa dos anys, quan en tenia 21, però fins aleshores he competit en esquí tota la meva vida.

Va ser vocacional o se’t va presentar la oportunitat de practicar aquesta altre variant de l’esquí?
M’ho van proposar, però de totes formes sempre m’havia interessat molt.

En un primer moment no et va fer una mica de respecte enfrontar-te a aquest repte?
No, físicament no suposa cap mena de pressió, les persones a les que se’ls proposa fer de guia han de tenir un nivell més alt que la persona a la que acompanyen, per tant quan t’ho proposen és perquè tens el nivell adequat. Realment el que més respecte em va imposar va ser l’aspecte psicològic, no s’havia quin tracte, o quina forma era la més adequada per impartir les classes.

Que és el que et va motivar per acabar de decidir-te?
El meu contracte era fins el 2010 i això incloïa les paralimpiades de Vancouver. És una experiència única i el participar en les paralimpiades ha estat el meu principal objectiu des que vaig entrar en l’equip.

Quines complicacions, més enllà de les discapacitats físiques, consideres que porta treballar amb disminuïts?
S’han de treballar molts altres aspectes més enllà dels físics. En el cas dels deficients visuals és molt important la confiança que el corredor té en el guia, i com millor et portes amb ell i més ben compenetrats estem a pista, millor ven les curses.

Que és el més gratificant de la teva professió?
Veure els resultats quan son bons i conèixer a molta gent amb diferents disminuïts i veure la manera amb la que les afronten, és admirable.

Has pensat mai en deixar-ho?
No, es una feina mol bonica i gratificant, i per ara no n'estic gens cansat.Què destacaries de les paralimpiades?La cerimònia de inauguració em va posar la pell de gallina. Imagina’t un estadi ple, 60.000 persones animant-te i cridant, una experiència inoblidable sens dubte.

Apart de l’esquí, també estàs en el món del motor, en quin àmbit et mous exactament?
La temporada anterior vaig estar al mundial de turismes amb seat sport, i les anteriors amb motos al campionat d'espanya. Mentre siguin curses més bastant indiferent que siguin cotxes o motos, la mecànica és mecànica.

En que consisteix la teva feina?
Soc conductor d’un tràiler i mecànic quan ja estem al circuit.

Ambdues feines t’obliguen a viatjar, es una avantatge o un inconvenients?
Ara per ara és una avantatge ja que soc jove i en tinc ganes, ja veurem en un futur que farem. A més a més com treballo amb empreses espanyoles no és imprescindible saber idiomes, però si parles angles i francès es va molt mes segur pel món.

Com aconsegueixes compaginar-les?
La mes important per mi és la de mecànic, ja que és la que em pot durar mes temps, per sort amb l'equip d'esquí hi tinc mol bon tracte i em compaginen els stage d'estiu d’esquí amb el meu calendari de curses de motor. Tot i així, en cas de no poder compaginar-les triaria el món del motor. És la que m’ofereix millors expectatives de cara a un futur, ja que els esportistes tenen una vida activa mol curta, però estic segur de que em costaria decidir-me.

Quins plans de futur tens? Pretens estabilitzar-te o el ritme de vida que portes és compatible amb les teves expectatives d’aquí a dos anys?
Doncs la veritat és que aquest ritme de vida ja m’agrada, no em suposa cap descontrol. No tinc cap lligam prou important enlloc per el que em suposi un inconvenient el no parar quiet. Tot i així la vida dona moltes voltes, mai se sap.

Per acabar, què puntualitzaries de les teves feines?
Encara que la gent ho vegi com feines mol extravagants són feines normals que l’única cosa que impliquen és estar fora de casa, i la veritat és que jo en aquests moments estic mol content amb el que faig.