dimecres, 24 de març de 2010

"La majoria de gent que roba no ho fa per subsistir"


Isabel Mainar, de 55 anys, va néixer i viu actualment a Barcelona. És la propietària de la botiga infantil Mullor Infants, S.A., situada a la cantonada de Rambla Catalunya amb Provença. Viuda, amb dos fills, Anna (31) i Sergi (28), ha dedicat la seva vida a la feina i a l’esforç per tirar endavant el negoci familiar. Mainar va fundar Mullor Infants fa més de 30 anys, juntament amb el seu marit, Joan Mullor. Des de la seva creació, el negoci ha anat creixent fins a convertir-se en una de les botigues més famoses de roba infantil a Barcelona. Actualment, Mainar mostra la seva preocupació davant la situació d’inseguretat que es viu a les botigues, a causa de l’increment de robatoris. Amb una mentalitat forta i oberta, s’enfronta a aquesta problemàtica diàriament.


Ens hem de preocupar per la delinqüència que s’està vivint aquests dies a Barcelona?
Jo puc parlar de la zona on treballo, l’Eixample. Personalment, crec que la inseguretat està a tot arreu; sobretot a les zones de botigues i a les més turístiques. Estem vivint una situació greu.

Ha patit més robatoris o més intents?
Intents. Des de fa 30 anys que estic treballant només he patit dos robatoris a mà armada; em van atracar, em van treure la navalla i els vaig haver de donar la caixa. Però actualment el que més veiem són els intents de robatori de carteres o bosses de mà.

Com definiria el perfil dels delinqüents?
Avui en dia el perfil ha canviat. Ja no estem parlant de la gitaneta que et demanava “canvi” i et feia una “trampeta”, ni del drogat de la cantonada. Aquests ja han deixat de venir. Ara els delinqüents són professionals del robatori, que saben fins i tot més que la policia. Acostumen a ser persones que van vestides amb marques, de les quals mai t’imaginaries que es dediquen a atracar. Encara que, si els observes, veus detalls; com per exemple, que les sabates estan trencades, o que porten les ungles brutes.

Pot definir el seu comportament?
En general entren en parelles. Mentre un mira la roba, l’altre ja està mirant les carteres, i les pertinences de la clientela. Tot i que també entren individualment. El que sempre succeeix és que, quan et dirigeixes a ells, solen respondre les mateixes paraules. “Només estem mirant”. Quan el que realment estan fent és observar a qui poden robar.

Segueixen algun tipus de tàctica?

Sí. El més curiós és que tots ells venen per tongades. Hi ha alguns que són habituals, però les meves dependentes i jo ja els coneixem. Els tenim, com si diguéssim, “clitxats”. Per identificar-los quan entren i avisar-nos entre nosaltres, tenim una tàctica i hem creat una clau privada que només entenem nosaltres.

A la botiga es viu l'ambient de tensió?
No. Hi ha bastant sensació de seguretat, perquè quasi bé no hem patit ni robatoris de la caixa ni amb mà armada. Però sí que és cert que ara a la nit, mentre fem caixa, tanquem la porta amb clau. L’hora de tancament és el moment més propens perquè intentin entrar.
No obstant, un dels dies més tensos de la setmana és el dissabte. Quan la botiga està plena, els delinqüents aprofiten per colar-se als vestuaris de les noies i intenten robar les carteres, la roba, bosses de mà.

S’ha enfrontat a algun delinqüent?
M’enfronto a ells, però mai físicament, sempre de forma verbal. Jo sóc una persona molt sensibilitzada amb el tema, i a mi em fa molt mal que mentre jo construeixo una vida, pago els meus impostos i m’esforço, que a un altre li sigui tan fàcil robar-me. És molt injust.

Com reaccionen els delinqüents quan s’enfronta?
No s’immuten. Si t’enfrontes, et contesten amb una tranquil•litat i una serenitat inimaginables. I a sobre s’ofenen quan et dirigeixes a ells. La típica frase de contestació és: “Ara ja no li compro perquè m’ha tractat malament. Me’n vaig a una altra botiga”.

Pot destacar algun cas de robatori?
Sí. Aquest estiu passat, van robar la bossa de mà a una clienta holandesa. Com que no entenia el nostre idioma, vam haver d’ajudar-la a fer tots els tràmits. Es va quedar sense documents d’identificació. Finalment ho vam poder solucionar. Però la imatge que estem donant de Barcelona cap al turisme és denigrant.

La delinqüència està canviant Barcelona...
Els polítics venen una Barcelona que no es correspon amb la realitat. No els importa gens el que està passant. Véns aquí, visites la ciutat i et roben. I cada dia passa. Però, això és el “boca-boca” de cada dia. Arriba un punt en què “ser robat” esdevé normal. I jo no trobo habitual que em robin!

Quin panorama.
La policia et diu que pots estar contenta que no t’hagin fet mal, ni t’hagin apunyalat o ferit. Si aquest és el consol que hem de tenir, penso que vivim en una societat que cada vegada és més insegura i que s’han de posar mides. Sinó ens convertirem en països com Colòmbia o Mèxic.

Quin ha estat el cas més recent a Mullor?
Fa una setmana va entrar un senyor, una noia jove i després una parella. Cap dels quatre va aconseguir agafar res, perquè els vam captar des del principi. La majoria de delinqüents aprofiten quan la botiga està plena de gent, o quan observen que algun client deixa la cartera sobre un taulell o al terra.

Ha optat per instaurar mesures preventives?
No, perquè no es poden tenir. Encara que posis alarmes també les retallen. A vegades, fiquen la roba en unes bosses de paper Avial – el típic dels congelats- que no es detecta per l’alarma. Així roben el que volen. Són molt més llestos que tots nosaltres.

En conjunt, com observen aquesta situació els altres comerços de la zona?

Jo formo part de la Comissió de botigues de la Rambla Catalunya, i la veritat és que som molt conscients de la situació. Fem reunions contínuament per parlar del tema. A més a més, comptem amb la presència de mossos d’esquadra, d’apropament i de barri, que de tant en tant es passen per les botigues i els informem sobre com evoluciona tot.

Opina que la policia és efectiva?
Estic convençuda que la policia agafa molts delinqüents diàriament, però el problema és que l’endemà ja tornen a estar al carrer. El que està clar és que els lladres són més llestos que la policia. I, al final, els que estem acabant fent de policia som nosaltres, tant com a comerciants com a persones del carrer.

Diria que l’increment de robatoris és degut a la crisi?
No podem culpar a la crisi de tot. Avui en dia, la majoria de gent que roba no ho fa per subsistir. Barcelona s’està convertint en una ciutat on els que viuen són els lladres.

Succeeix al mateix al carrer?
Efectivament. Hi ha la mateixa seguretat a l’interior dels comerços que a l’exterior. Potser no t’atraquen dins la botiga però, en el moment en què surts al carrer ja t’estan esperant. En altres ocasions, els delinqüents busquen un lloc estratègic a l’exterior, des d’on poden observar la conducta dels clients a través de l’aparador.

Creu que la delinqüència seguirà incrementant?
Per molta pena que em faci, si no posen mesures dràstiques, tendim a convertir-nos en els països sud-americans que viuen sota la llei del silenci. I és una llàstima que vivint a Europa estigui passant això. És cert que els robatoris estan incrementant a diverses ciutats europees, però Barcelona està arribant a un extrem desmesurat.

No li queda cap esperança?
Sí, encara desitjo que sigui possible tornar a la seguretat que es vivia fa uns anys.

Com definiria la situació de seguretat a Barcelona?
Caòtica.