divendres, 12 de març de 2010

E-Book, Pantalles i Internet o paper i tinta?


El Boom tecnològic ha esquitxat tots els camps de la comunicació, i entre ells la premsa. Un nou format de lectura s’ha instaurat en el mercat i ha revolucionat el món de les editorials. Aquest nou producte és l’E-Book, i l’Ernest Folch l’ha presentat a profunditat en una conferència que ha tingut lloc en el tercer, i darrer dia de les Jornades Blanquerna.
L’E-Book és una pantalla portatil mitjançant la qual et pots descarregar continguts d’internet, principalment llibres. La novetat que aquest producte ofereix, respecte d’altres semblants que han sortit al mercat i han fracassat per aspectes tècnics, com la dificultat de visió per la llum de la pantalla, és la tinta “e-ink”. Aquest tipus de tinta especial figura que permet una lectura igual o més agraida que els llibres de paper. Tot i així, hi ha un element essencial que s’ha de donar en el termini d’un o dos anys per a que aquest invent acabi de consolidar-se en el mercat: s’ha de publicar els continguts nous simultàniament a la premsa, és a dir, traslladar al món on-line totes les lectures del món off-line, i aquest encara és un punt de debat amb les editorials.
Tot i l’escepticisme d’alguns, “aquest aparell pot canviar per sempre l’experiència de lectura”, assegurava Ernest Folch. Per altre banda no és cert que l’E-book intenti substituïr els llibres, “es tracta de dos formats totalment diferents que no competeixen entre si” va declarar Fèlix Riera, gran empressari del món editorial.
Per altre banda, una de les avantatges que ofereix aquest nou producte és la baixada de preu del contingut de les lectures, i no per que la seva producció sigui menys costosa, ja que els formats digitals també requereixen una inversió econòmica, sinó que el consumidor considera que al perdre el suport físic el preu del contingut ha de disminuir.
Una altre questió plantejada en la conferència ha estat la possibilitat de que el paper de les editorials desapargui ara que qualsevol autor pot publicar les seves obres per internet i comercialitzar-les negociant únicament amb els distribuidors de l’aparell electrònic. La resposta ha estat negativa. Òbviament és viable l’eliminació del pas d’intermig que duu a terme l’editor, però de la mateixa manera pot ser que l’editor invaeixi el paper de l’autor, establint ell mateix i encarregant quines obres, de quina manera, estil i tipus vol que l’autor escrigui, com ja s’està donant en el món audiovisual.
De moment el que ha quedat clar és que l’èxit d’aquest nou format encara no està assegurat i això fa que els inversors s’impliquin en el projecte de forma progressiva, ja que com Fèlix Riera va afirmar “la definició de tota revolució porta implícita alguna víctima” i és necessari una evolució gradual per tal de no sortir-ne perjudicats.