divendres, 12 de març de 2010

Matti Insolera: “el valor fotogràfic no ha de fer ombra al missatge que un reporter vol transmetre”

El fotoperiodisme es troba, com en el cas de molts altres sectors, dins un context de crisi que està repercutint en els valors tradicionals de la fotografia. Cada vegada hi ha més fotògrafs i és difícil buscar allò que pugui diferenciar-los o fer-los destacar per sobre els altres. Aquesta qüestió es va discutir durant l’acte Nous valors del fotoperiodisme, celebrat ahir a la Facultat de Comunicació Blanquerna, en motiu de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna. Els fotògrafs Mattia Insolera, Edu Bayer i Lurdes R. Basolí –ex alumna de la Facultat–, acompanyats per la moderadora de l’acte, Sandra Balsells –fotoperiodista i professora de la FCB–, van aportar el seu punt de vista sobre els límits i el futur del fotoperiodisme.
“La fotografia no ha de ser un mitjà que prengui un valor purament fotogràfic, sinó tot el contrari”, manifesta Matti Insolera, el primer dels tres fotògrafs a prendre paraula, “el valor fotogràfic no ha de fer ombra al missatge que un reporter vol transmetre”. Aquesta, tal com explica el ponent, és la via segons la qual un professional ha de poder distingir el seu treball per sobre del dels altres fotògrafs. “L’interès dels fotògrafs per la fotografia documental es troba en el seu punt àlgid”, afegeix el convidat, “tot el contrari que la demanda dels mitjans”. Aquest fet omple d’incertesa el futur d’aquesta professió, un futur on, segons Insolera, “els fotògrafs seran com estrelles de rock: hi haurà lloc per molts menys fotògrafs que donaran pas a molts més autors” . A l’hora de concloure la seva explicació, Mattia Insolera ho fa amb Drets naufragats, el seu reportatge sobre tripulacions abandonades per diversos països de la Mediterrània.
Sense deixar de fer referència al tema de la crisi, Edu Bayer es centra en la fotografia de premsa diària. “S’està abandonant la batalla per la informació gràfica i, cada vegada més, la fotografia està reculant, s’està supeditant molt al text”, apunta Bayer, que exerceix de fotògraf a diaris com El País i Público. El ponent insisteix en les agències fotogràfiques, un dels factor que està afectant el sector del fotoperiodisme: “les agències estan prenent relleu, cosa que provoca una disminució de fonts d’informació important”. Edu Bayer ho va exemplificar parlant de la fotografia de la portada que havia sortit ahir sobre l’alliberació d’Alicia Gàmez, una única imatge amb què tots els diaris van publicar la seva exclusiva. Durant la seva explicació, Bayer va anar mostrant algunes fotografies que havia fet per la premsa durant els darrers tres mesos acompanyat d’un dels seus reportatges de més prestigi sobre el genocidi a Rwanda l’any 1944.
Presentant el projecte Violència als barris de Caracas, i considerant-lo el més important de la seva vida, Lurdes R. Basolí va iniciar la seva xerrada parlant, breument, sobre la seva trajectòria professional i la seva experiència a Veneçuela. Commocionada, la fotògrafa va aconseguir transmetre al públic el que, per ella, va significar un canvi en la manera d’entendre aquesta vocació: “implicar-me en aquelles històries i fer-me amiga d’aquelles les famílies és el que em va canviar la vida” explica Basolí, després que les fotografies del reportatge dibuixessin expressions d’admiració entre els assistents, “per fer un reportatge és necessari treballar amb el cost emocional que això representa”. La convidada es va centrar, més endavant, en les lliçons que va aprendre sobre el món de la fotografia i va acabar el seu discurs deixant clara la idea que “el que pot fer diferent el món de la fotografia és fotografiar el que som a través de l’experiència pròpia”.