La cultura mediàtica dels joves: una nova perspectiva de futur

Les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna tanquen el seu cicle de conferències amb un convidat d’honor: Joan Manuel Tresserres, conseller de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, que delecta els estudiants amb una explicació sobre com s’està impulsant el consum mediàtic i cultural dels joves de Catalunya. Miquel Tresseres, degà de la FCB presenta amb interès la sessió, que porta com a títol “La cultura mediàtica dels joves: la política de la Generalitat”.
El conseller comença fent referència a l’extranya relació del sistema de comunicació amb la política, posicionant-se com a defensor d’aquesta última. Creu que la informació és una condició necessària pels joves estudiants de comunicació, però no suficient per a la seva formació. Darrerament hi ha hagut una creixent abundància d’informació però, sense saber ben bé perquè, no s’ha sabut valorar-ne el contingut ni tractar-lo correctament. Així doncs, insisteix sobre el fet que, com a futurs comunicadors, els estudiants han de formar-se per a poder tractar la informació d’una manera intel·ligent i culte que permeti transmetre-la de manera intel·ligible als que no són experts. Afegeix que el millor lloc per a adquirir aquesta formació són els anys a la universitat.
Tesserres explica que un àmbit molt important d’aquesta etapa és la importància de tenir una dieta cultural adient i responsable. Molts joves han pres el mal hàbit de substituir formes tradicionals de cultura, com la lectura per exemple, per les noves tecnologies de la informació. Assegura que l’acquisició de cultura a través dels mitjans tradicionals és molt important. Si que és veritat que les noves tecnologies poden aportar coses noves, però tenir-les com a únic recurs ho considera una actitut irresponsable.
En resposta a tot això, explica que el govern ha apostat per la digitalització de la cultura, però amb la finalitat de que se’n faci un ús complementari. L’iniciativa, doncs, es basa en adaptar la cultura tradicional a la tecnologia creant nous gèneres i formats, com seria el cas de l’ebook.
Seguidament passa a parlar de l’àmbit polític i del seu paper en tots aquests canvis. Joan Manuel Tresserres fa referència a un fet imminent en la societat d’avui en dia. I és que actualment, la política és objecte d’un descrèdit profund, fins al punt que els polítics han creat una manera de fer que ells allunya de la gent. Un dels problemes és la convivència del sistema polític amb els mitjans. Sobretot el fet que el poder els hagi pres com a propis fomentant-ne el caràcter anecdòtic i d’espectacle i deixant a l’ombra l’altra cara de la informació, que evidentment també és important. El problema és que d’aquesta informació s’extreuen unes conclusions generalitzades de la política que són nefastes.
El conseller reconeix que el sistema polític n’és el responsable en gran part. També diu, però, que els mitjans tampoc tenen una rutina de treball que permeti tractar la informació de manera adient. El sistema dels mitjans no es sotmet mai a prova. Això fa que molts polítics se’n aprofitin per a difondre política de la manera que ells volen, cosa que no té un efecte neutre, sinó reaccionari. “I això no es pot permetre”, reafirma. El que queda clar és que aquesta dependència dels mitjans amb la política ha provocat un desencís i un descrèdit del sistema per part de la societat.
Davant d’aquest problema i tenint en compte les dificultats d’adaptació del sistema amb les noves tecnologies, el govern ha decidit canviar la situació duent a terme tota una sèrie subvencions i plans per a fomentar la cultura en la societat. Aconseguir que hi hagi una mirada desacomplexada de la cultura del país. Un exemple és el pla de foment de la lectura, una campanya modesta però efectiva i que ha aconseguit augmentar les xifres inicials un 15% més. Una altra iniciativa, i que ha tingut molt de renom darrerament, són les subscripcions gratuïtes als joves que fan 18 anys per a fomentar la fidelització als mitjans. Tresserras fa referència a una tercera iniciativa, el pla d’equipaments culturals, pendent d’aprovació per la setmana vinent, que estableix la cultura com un eix fonamental de les polítiques socials. El principal objectiu d’aquest és proporcionar a tot el territori català, els béns i equipaments culturals necessaris accessibles per a tothom pel que fa la distància. El conseller aprofita l’evinentesa per a revelar algunes altres iniciatives que tenen com a principal objectiu treure el màxim rendiment del patrimoni cultural català, i que el govern es planteja tirar endavant.
El conseller Tresserres conclou la seva explicació afirmant que, tant la cultura com la comunicació són un sector econòmic molt potent, capaç de transferir el factor de modernització i evolució a tota la societat. S'espera, doncs, que totes aquestes reformes siguin efectives.