dilluns, 12 d’abril de 2010

Ja el poden anar criticant...


El 15 de juny del 2003 Joan Laporta i Estruch va accedir a la presidència del Futbol Club Barcelona després d’haver-se donat a conèixer el 1997 a la culerada, quan va formar part de la candidatura d’Àngel Fernàndez i després de liderar la plataforma Elefant Blau durant els últims anys de mandat de Josep Lluís Núñez. L’any 2000 va formar part de la candidatura de Lluís Bassat i finalment, el 2003, va decidir presentar-se com a cap de llista. En el seu primer intent va aconseguir superar al teòric favorit Lluís Bassat, i després de set anys, aquest proper juliol, Joan Laporta i Estruch deixarà la presidència del Futbol Club Barcelona.

És normal que al president del Barça se’l estigui examinant amb lupa dia sí dia també. És normal que cada pas que dóna tingui una gran repercussió, i també és normal que cada cosa que faci, cada decisió que prengui, sigui valorada per moltes persones que tenen capacitat d’influir en la opinió pública. Tot això que he esmentat anteriorment és normal perquè el Futbol Club Barcelona representa a molts milions de persones d’arreu del món, és per aquest motiu que al president del Barça se li exigeixen “maneres” a l’hora de fer qualsevol pas, per petit que sigui. Joan Laporta, com tots els presidents barcelonistes, han rebut crítiques de tot arreu. El que passa és que a Laporta, sobretot en aquest últim any de mandat, se l’ha demonitzat, a Espanya i també aquí a Catalunya. Des de sempre que se l’ha criticat perquè ell sempre ha manifestat públicament quina és la seva ideologia. Això ha fet que gent d’arreu el critiqui perquè segons ells el president del Futbol Club Barcelona representa a moltes persones, i per tant, se sobrentén que la figura del president del Barça hauria de ser una figura totalment neutral en temes com la política. És veritat que el Futbol Club Barcelona és un club universal i que hi ha seguidors blaugranes arreu del món, però també han de tenir molt clar que Joan Laporta, abans de president del Futbol Club Barcelona és ciutadà, i com a ciutadà té dret a opinar i a posicionar-se en temes com la independència de Catalunya. Des del primer moment en que va dir que ell era independentista, els mitjans de madrid han utilitzat la més mínima ocasió per posar-lo en evidència o per riure’s d’ell.


De Joan Laporta també se n’ha criticat el seu autoritarisme i les seves ànsies de poder i protagonisme. Un dels primers a saltar va ser Sandro Rosell, el gran artífex del fitxatge de Ronaldinho. Rosell treia protagonisme a Laporta i això va fer que des del principi Laporta el comencés a veure amb mals ulls fins que va aconseguir que el vicepresident acabés marxant. Darrera seu han anat marxant tretze directius més, de manera que només queden Laporta i quatre directius de la candidatura que va arribar a la presidència el 2003 . Això demostra que sí, que Laporta no suporta el que s’oposa al seu model de gestió, i que li és igual veure com tots els seus directius el van abandonant o veure com quasi bé prospera una moció de censura en contra seva. Joan Laporta, el 2003 va agafar la trona i en tots aquests anys, ni tant sols en el moment de la moció, on un 60,6% dels socis que van votar ho van fer en contra seva, ha pensat en abandonar-la. En un principi, si veus com els teus acompanyants de viatge van abandonant la nau, el més normal seria que et replantagesis les coses i fins i tot et replantegesis si ho estàs fent bé i si és millor abandonar-la tu també. Ell no, Joan Laporta va decidir que esgotaria el seu mandat i així ho va fer. Aquest autoritarisme també ha estat utilitzat per tots els sectors no afins al president per criticar-lo. Em sembla incomprensible que una persona que veu com un 60,6 % dels socis que voten ho fan en contra seva, decideixi aferrar-se a la trona. Em sembla incomprensible que Joan Laporta decidís continuar presidint el club gràcies als sis punts que van faltar perquè la moció fructifiqués. Amb un 66% Joan Laporta hagués tingut que agafar les maletes i marxar de Can Barça, però ell en va tenir prou amb aquests sis punts que van faltar per aferrar-se al poder i continuar el seu mandat. No s’entén com una persona pot continuar després de veure que la gran majoria està en contra seva. Ell ho va fer, va continuar, perquè ell és així, és Joan Laporta.


Està molt clar que Joan Laporta ha fet moltes coses malament, tot i que per mi no tantes com diuen. Al “culé de Badajoz” segur que no li agrada veure com el president del seu club encapçala una manifestació per la independència de Catalunya. A la majoria de la gent no li agarda veure com totes les persones que no estan d’acord amb la manera de fer del president han d’acabar marxant. A moltes persones tampoc li agradaran els aires de prepotència amb els que va Joan Laporta. Hi estic d’acord, i ho entenc. Però jo sóc pràctic i els números canten per sí sols. Amb Joan Laporta de president el Barça ha guanyat dues Copes d’Europa, tres Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, una Supercopa d’Europa i un Mundialet de clubs. Veient aquests números m’és igual que Laporta sigui autoritari, m’és igual que vagi a la prmera fila d’una manifestació per la independència, m’és igual que 60,6% dels socis, entre ells jo, votin en contra seva i ell decideixi continuar manant, més igual que només quedin quatre directius de la junta que va guanyar les eleccions. Tot això no em preoucupa. Com a culé que sóc, el que vull és que el Barça guanyi títols i estigui entre els millors del món cada temporada, i el que no pot negar ningú és que l’època actual, amb Laporta de president, ha estat la més gloriosa de tot el club. Ningú pot negar que quan va arribar a la presidència el 2003 el Barça estava destrossat i aquest juliol quan marxi haurà deixat al Barça com el millor club del món, un club que mai havia fet res a Europa i que ha guanyat dues Copes d’Europa en els últims tres anys, un club que ha estat el primer de guanyar el triplet a Espanya i el primer en guanyar tots els títols possibles en una mateixa temporada. Veient aquests números, m’és igual que Laporta sigui políticament correcte, o no.