dilluns, 12 d’abril de 2010

L'etern debat: a vegades ens en sortim




El Maresme ha arribat a un acord per la mobilitat. Precisament, avui el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, serà a Mataró per donar per tancades les reivindicacions històriques sobre la mobilitat a la comarca. Un acord d’aquells que implicaran canvis a la vida dels maresmencs. Cal recordar que hi ha hagut diferents etapes en tot el procés en què la comarca tenia una “excusa” espolsar-se les responsabilitats i seguir allargant l’agonia per la falta d’acord: com que l’Estat ha tingut, fins fa poc, la titularitat de la Nacional II, i per tant, els partits amb representació al Consell Comarcal no tenien en realitat les competències necessàries per modificar la situació. En el moment, però, ara fa uns pocs mesos que l'Estat cedeix la titularitat de la N-II al seu pas pel Maresme a la Generalitat i aquesta deixa de ser de facto la N-II això canvia. La ronda del Maresme- i els laterals a Mataró- és l’acord al què han arribat el bloc format per CiU i el PSC s'ha mantingut sòlid i finalment ERC perquè els seus companys de govern del PSC a la Generalitat els han convençut d’una cosa més o menys òbvia: si alliberéssim la C32 per a tothom, molts vehicles de l'AP7 provarien d’estalviar-se uns quants quilòmetres de la sempre congestionada autopista que porta a França passant per la germana petita C32 en el tram del Maresme, si més no.
Dins del Consell Comarcal, l’òrgan que ha gestat l’acord final, hi ha veus discrepants. D’una banda, Iniciativa per Catalunya Verds i el Partit Popular exigeixen que ho facin amb la calma d’aquell que sap que defensa el que ha de defensar per coherència tot i sabent que les coses aniran en un sentit determinat que no és el que es volia. Iniciativa i el PP consideren que els descomptes haurien de ser del 100 per cent des del primer moment i aposten per fomentar el transport públic, un exemple, és la proposta dels populars de crear un tramvia paral•lel a l’actual línia del tren, un projecte que té en compte, la connexió entre els diferents municipis maresmencs. Una de les qüestions més comentades i polèmiques, fins arribar a l’acord de mobilitat, ha estat la gratuïtat del peatge de l’autopista C-32. L’any 1969 s’ inaugurava l’actual C-32, l’any 1969 convertia l’autopista del Maresme en la primera de pagament de l’estat espanyol. 40 anys després, seguim pagant. El 2 de juliol de 1969, anar de Barcelona a Mataró per l’A-19 costava als conductors entre 10 i 50 pessetes, segons el tipus de vehicle. Ara, 4 dècades després, aixecar la barrera costa pràcticament 200 de les antigues pessetes. O el que és el mateix, un euro i 16 cèntims. Precisament per això durant tot aquest temps parlar de l’autopista del Maresme ha estat parlar de reclamacions, endèmiques, de la seva gratuïtat. La concessió es va allargar fins al 2021 amb el compromís de reduir el preu dels peatges entre un 17 i un 50 per cent. . En els únics aspectes que coincideixen totes les formacions polítiques és en la necessitat de convertir la nacional en una via urbana i en reclamar que, com a mínim els maresmencs, no tinguin la obligació de pagar per aixecar la barrera de l’autopista. Finalment, i després del debat, s’han rebaixes a l’autopista que es començaran a aplicar l’1de juliol d’aquest any, només pels residents a la comarca. Les bonificacions seran inicialment d’un màxim del 65 per cent al peatge de Vilassar de Dalt pels usuaris habituals de la C-32, que tinguin vehicle ecològic i on hi viatgin més de 3 persones, fins a arribar al 100 per cent quan comencin les obres de la tercera carretera, encara sense data. Les rebaixes en els peatges són el primer punt que es farà efectiu del document sobre la mobilitat al Maresme. L’acord entre les tres forces majoritàries de la comarca ha estat difícil, però finalment Convergència i Unió s’hi ha sumat. Iniciativa i el PP, en canvi, se’n desmarquen perquè consideren que els descomptes haurien de ser del 100 per cent des del primer moment.


Ja era hora que els nostres polítics arribessin a un acord, bravo!. De totes maneres, després de tot aquest temps, encara hi ha punts en els que discrepen, i discrepo. Funcionarà la via alternativa a la Nacional II com a la Ronda del Maresme?; es faran inversions reals per potenciar el transport públic?; hagués estat positiu aixecar definitivament les barreres a la C-32?; com es portaran a terme tots aquests canvis, generant el mínim impacte en el medi ambient?; com afectarà en l’entorn, la construcció d’uns laterals per Mataró?. Aquests són alguns dels dubtes que estan naixent arran del pacte que s’ha arribat recentment però només el temps evidenciarà si l’acord era el més idoni per la mobilitat de la comarca, de moment, és una opció. Tot i això, celebro certs punts com: l’eliminació de la Nacional II, una de les carreteres amb l’índex de sinistralitat més alt de l’Estat i, fins al moment, compta amb alguns dels “punts negres” més perillosos de la xarxa viaria catalana i de l’Estat. A partir d’ara, tot indica que podrem gaudir d’un passeig, una via cívica, que servirà – exclusivament- per connectar els municipis veïns i, per tant, descarregarà aquest pas pel litoral del volum de trànsit que fins ara havia d’engolir i que tants mals de caps ha portat.

Però una cosa no treu l'altra: els nostres polítics -no tots, però si els que representen una majoria substancial de la comarca- s'han posat d'acord i ho hem de celebrar. La mobilitat serà millor a la comarca en un temps. Serà més segura i més fàcil per a tots. I ja ho canten els Manel, “i a vegades una carambola- en forma d’acord- de sobte ens demostra que ens sortim”.