Consens o fal·làcia? La polèmica plaça

La reforma de la plaça Lesseps ha sigut i segueix essent un tema que ha dut molta cua i polèmica des de ben entrat l’any 2.000 fins avui. Dins del conflicte que ha provocat la realització i presentació dels projectes i les obres, veiem dues parts ben confrontades: L’administració pública i els veïns i comerciants de Lesseps, els quals varen associar-se en motiu d’aquestes reformes per a vetllar pels seus interessos.


La versió de l’administració: Un projecte consensuat.
Carles Sanfeliu i Cortès, Director de projectes

La plaça es entesa per l’ajuntament com un element clau dins un conjunt d’actuacions a la Ronda del Mig, per tant és una part important de via ràpida dins la ciutat. Les renovacions no només havien de tendir a la transformació parcial de la ronda, que és un element bàsic del flux de trànsit (com a conseqüència directa és facilita el pas de vehicles), sinó que també, s’ha de vigilar els interessos del veïnatge, mitjançant passos de vianants, la plantació d’arbrat i la preferència del transport públic enfront del privat. L’any 2000 L’Institut Municipal d’Urbanisme mitjançant l’empresa pública Bagur SA va convocar al desembre una sèrie de concursos d’urbanització pública, una de les quals era el disseny del projecte de l’anomenada plaça. S’hi van presentar 6 equips d’arquitectura i enginyeria. Els projectes guanyadors van ser els proposats per L’Albert i David Viaplana. Tal projecte va ser exposat al públic l’any 2002, concretament al més de febrer tot i que va ser rebutjat per la majoria.

Va ser llavors quan es formà una aliança en forma d’una creació mixta del projecte on s’hi van incorporar forces polítiques representades al consell i les entitats cíviques del barri ( Veïns, tècnics municipals etc.) Entre aquests hi havia Ole Thompson, enginyer de trànsit, Salvador Rueda enginyer de medi ambient i Itzar González, arquitecte.

Tal i com Carles Santfeliu, director de projectes, afirma, es volia aprofitar el present moment de construcció de les obres de la línia 9 del metro per a fer un canvi global de l’espai: això necessitaria el màxim consens entre els ciutadans afectats. Nous criteris varen ser annexats al projecte i, finalment, al setembre del mateix any es van exposar a la parròquia de Josepets. A part de presentar la maqueta, també va organitzar-se una consulta popular que es plasmà en un document titulat Nous criteris per a la reforma de la plaça Lesseps. Finalment, dits canvis van ser acceptats. Al febrer del 2003 es va reiniciar el projecte de reforma amb la participació de la comissió de seguiment creada per aquest motiu.

Finalment les característiques principals de dita nova proposta són les que segueixen:
• Recuperació del pendent natural de la plaça
• Recuperació de noves connexions viàries tallades pel pas del cinturó (carrer Homer, Mare de Déu del Coll- Torrent de l’OIla.
• Increment de zona verda
• Incorporació del futur corredor verd de l’Hospital Militar a la plaça
• Dimensionar el viari de la plaça amb la previsió de la reducció del trànsit privat.

La construcció fou acabada i inaugurada el dia 5 d’abril del 2009.

Associació de veïns i comerciants de Lesseps: “El concurs res, això és una fal•làcia”.
Josep Maria Flotats: President de l’associació
Mireia Bargalló: Vicepresidenta

L’associació de Veïns i Comerciants de Lesseps va ser creada el 26 de novembre del 2008. És una organització sense ànim de lucre ni inclinació política que intenta vetllar pels interessos de les persones que viuen a la plaça i el seus entorns.

Per a començar, Josep Maria Flotats rebat la característica participativa de la població. “El concurs res! Això és una fal•làcia!” Si que s’ensenyaren plànols i la maqueta, però a mida que el projecte anava prenent forma, la gent va començar a sentir decepció i descontent. Per lluitar contra quelcom que no agradava, van haver-hi únicament dues maneres de fer pressió. Primerament, Flotats ens nombra les consultes al veïnatge que van tenir lloc a Josepets durant la segona presentació del projecte: Simplement es plantejava als veïns la direcció que prenien al agafar el metro i els hi feien marcar una línia. Com a segona via, quan es va presentar la primera proposta, un grup de persones crearen una plataforma amb l’objectiu de representar els afectats per a les obres i millorar aspectes d’aquesta al seu favor, com per exemple enderrocar una rampa situada davant de les seves cases apart d’altres elements arquitectònics molestos.

Tot i així, el projecte nou era molt pitjor segons la plataforma que no pas l’estat de la plaça. És així com s’iniciaren les reunions per frenar la tirada endavant del projecte. La casa Ramos fou la que animà i va promoure tal associació. Al principi la plataforma funcionava molt bé, però poc a poc la desconfiança va anar prenent terreny de la situació. Segons Flotats no van actuar d’acord amb els interessos globals: va haver-hi un aprofitament per part dels caps, que, segons Flotats, s’arreglaren el propi edifici aprofitant l’avinentesa. Gradualment es va anar reduint perquè “el barco no anava enlloc” assegura el President. També declara que el consens entre els interessats i l’administració és inexistent, ja que només es va fer seguint la veu d’aquesta casa en concret.

I... Avui?

Actualment l’associació té pendent seguir fent el seguiment del metro fins que l'acabin i, al cap d’uns anys, assegura que tornaran a reivindicar novament unes reformes per la plaça on s’hi demanarà:

• Anivellar el terreny
• Més humanització i facilitacions per cecs i discapacitats amb cadira de rodes.

Avui ja s’està parlant amb arquitectes. Es presentarà un projecte en escala real que abans de ser proposat a l’ajuntament es presentarà al poble per a saber què en pensa.