No ha pogut ser. El FC Barcelona va guanyar a l’Internazionale de Mourinho per un gol a zero, però aquesta victòria va ser insuficient per poder passar a la final de la Champions, que es jugarà el 22 de maig a l’estadi Santiago Bernabéu. Aquesta no classificació del Barça va alegrar a molta gent. Apart dels seguidors del Reial Madrid, l’afició de l’Espanyol es va mostrar eufòrica en el partit de dissabte al vespre quan el seu equip disputava un encontre amb el València. En el minut u de partit els seguidors més radicals, coneguts com a Corba Jove, van animar al públic amb diversos càntics irrespectuosos contra el Barça. Aquesta cridòria es va anar repetint al llarg del partit, ja que quan no animaven al seus insultaven a l’altre equip de la ciutat comtal.
L’esclat d’alegria dels assistents allà presents es va produir al minut quinze de partit, aproximadament, quan la Corba Jove va mostrar tres enormes pancartes on es podia llegir, de manera molt clara, “Sí, sí, sí... No llegasteis ni a Rubí. Grazie Inter. L’altra Catalunya us ho agraeix”. Aquest intencionat suport a l’Inter va agradar, i molt, als seguidors pericos. Al veure les pancartes l’afició espanyolista va aplaudir i cridar, potser d’emoció o només d’alegria, o potser per tots dos sentiments, durant un minut. Aquesta eufòria era compartida: per una banda s’agraïa a la Corba que les ensenyés, i per l’altra també s’agraïa a l’equip italià per l’eliminació del Barça de la competició europea.
L’Espanyol té un greu problema. En comptes d’estar pendent del seu equip, per salvar la categoria o per intentar entrar en zona UEFA, l’única cosa que el preocupa i motiva és el Barça. Sobretot, les seves derrotes. Si el seu únic maldecap és l’equip blaugrana, l’Espanyol no podrà assolir mai posicions més altes de la classificació, perquè el seu pensament estarà focalitzat en un altre equip i no en el seu joc. D’acord que hi ha una gran rivalitat entre els dos clubs, però el que no poden fer els seguidors pericos és insultar al Barça, amb els seus càntics, a cada partit que es juga a Cornellà- El Prat. Constantment es produeixen agressions verbal al seu club rival i això comporta que els jugadors, que haurien de ser aliens al que succeeix a les graderies, s’amarin d’aquest ambient. Aleshores, al públic li dóna la sensació que l’únic partit on s’hi deixaran la pell serà en els derbis que es disputin al seu nou estadi.
L’altra pancarta que es va poder veure al tram final del partit va ser una dura crítica contra Alfred Bosch, coordinador de l’àrea d’Història i Pensament Contemporani del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, a causa del seu escrit al diari Avui+ menyspreant al club i, de retruc, als seus afeccionats. Per aquest motiu, la Corba Jove va mostrar la pancarta “Alfred Bosch: ladras, luego existimos. Orgullosamente pericos”. Aquesta mostra de sentiment també va estar acompanyada d’aplaudiments, però seguidament, aquest sector radical va tornar a carregar contra el Barça. I l’afició va tornar a embogir. L’única cosa que els va fer callar van ser els dos gols de Zigic del València quan només quedaven quinze minuts pel final del partit. Aleshores, la gent es va enfadar i va començar a desfilar per les escales per abandonar l’estadi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada