Màquines expenedores de llet fresca pasteuritzada, de la vaca a la nevera de casa

Les expectatives dels consumidors cada vegada són més exigents. Valors com el sabor, l’orígen o el nivell nutritiu són alguns dels aspectes que tenen més en compte els consumidors a l’hora d’anar a comprar. És per aquest motiu que els productes ecològics cada vegada tenen una presència més important en el sector alimentari, ja que beneficien tant al consumidor, perquè adquireix un producte més sa i natural, com al productor, que obté majors beneficis que si ho vengués a un distribuidor i d’aquesta manera, s’eliminen els intermediaris. Un bon exemple, el trobem amb les màquines expenedores de llet fresca pasteuritzada.

A Catalunya, la iniciativa va arribar de la mà d’un grup de ramaders gironins, Via Láctea 2001, a l’abril de 2009. Aquesta empresa, va ser la primera en instal·lar una màquina expenedora de llet fresca pasteuritzada i ho va fer en concret a Salt. Segons Maria Bosch, de Via Láctea 2001 “La idea la vam portar d’Itàlia, després de visitar una fira d’alimentació, però vam estar dubtant durant un any si posar-la o no. Finalment ens vam decidir i va ser tot un èxit”. Cal afegir, que Itàlia va ser un dels països pioners i on ha tingut millor rebuda aquesta iniciativa, ja que en l’actualitat compta amb unes 1500 màquines expenedores situades en llocs públis que venen el 3% de la llet total del país. Aquesta nova concepció de vendre i comprar llet fresca pasteuritzada s’ha estès també a altres comarques de la geografia catalana, com ara Osona, el Vallès Oriental o el Maresme. Actualment a Catalunya hi ha 35 distribuidors i unes 100 màquines expenedores, tot i que s’espera que n’hi hagin més en els propers mesos. L’empresa Tuàtara Aplicacions TIC ha elaborat una pàgina web, www.lletfresca.com, on es poden localitzar totes les màquines expenedores d’arreu d’Espanya. A més, també dóna l’opció de posar suggeriments i, d’aquesta manera, els clients poden deixar els seus missatges perquè els distribuidors puguin veure’ls i millorar els seus serveis o posar noves màquines allà on més es demandin.

Llet fresca pasteuritzada

A l’Estat espanyol, per raons sanitàries s’obliga a pasteuritzar la llet per poder comercialitzar-la, a diferència d’Itàlia, on es permet la venda de llet crua. Per tant, s’ha de seguir un prodecidement diferent.

“Les vaques es munyeixen tres cops al dia: a les 5 del matí, a la 1 del migdia i a les 9 del vespre”, explica Pol Colell, de la Vaqueria d’Osona. Després la llet passa al tanc de recepció de llet crua on es refreda a 4ªC i a continuació passa al pasteuritzador. Aquest procès consisteix en pujar la temperatura de la llet a 85ªC, enlloc de bullir-la a 100ªC. D’aquesta manera, la llet conserva totes les seves característiques naturals, diferenciant-se sobretot, del gust de la resta de llets que es poden trobar al mercat. “La diferència respecte una altra llet que puguis trobar al supermercat és el tractament, perquè aquesta és llet que munyim al matí i en poques hores ja està disponible a les màquines expenedores”, afirma Colell.

Les màquines expenedores

Les expenedores de llet fresca pasteuritzada funcionen com qualsevol altra màquina de vending, ja que permeten al consumidor adquirir llet fresca les 24 hores del dia per un euro el litre. El preu d’aquestes màquines és de 30.000 euros aproximadament, per tant, suposa una inversió forta pels productors. És per aquest motiu, que algunes empreses com La Vaqueria d’Osona, han decidit franquiciar-les, després de comptar amb 14 màquines i ser l’empresa que en té més de tota Espanya. Amb tot, Pol Colell, un dels seus responsables, valora molt positivament els resultats d’aquest primer any. La Vaqueria d’Osona, així com les altres empreses del sector, venen una part de la llet que produeixen a les grans empreses, que els la compren a 36 cèntims el litre, gairebé el cost que els suposa produir-la. Així, amb un litre que venen de la màquina expenedora obtenen els mateixos resultats que venent-ne tres a les grans empreses. Tanmateix, Colell afirma que només destina un 20% dels 5000 litres que produeix diàriament a la venda en les màquines expenedores.

Pel que fa a l’ús de la màquina, és molt senzill i compta amb indicacions molt clares. Bàsicament, es divideix en dues zones ben diferenciades. En una part hi ha un dispensador de recipients amb capacitat d’un litre, on el client els pot comprar si no els porta de casa. N’hi ha de vidre i tenen un cost d’1 euro però també n’hi ha de plàstic i es poden comprar per 0,50 cèntims. Tot i així, la majoria de consumidors que repeteixen, ja el porten de casa. D’aquesta manera es redueixen el nombre d’envasos i és molt més sostenible. A l’expenedor també hi ha l’opció de comprar l’Eurokey per 5 euros. És una clau que facilita la compra de llet i que es carrega amb monedes o bitllets, evitant, d’aquesta manera, haver de portar diners a sobre cada vegada que es va a comprar llet. A l’altre part de la màquina trobem el sortidor, on després de posar les monedes i col·locar correctament l’ampolla, només cal pitjar el botó perquè comenci a sortir la llet. La màquina es pararà automàticament un cop hagi sortit un litre exacte, encara que no hi ha límit per comprar més litres sempre i quan en quedin. La quantitat mínima, però, són 100 ml. En cas que sorgís qualsevol incident o problema durant el procés, la màquina té un sistema que enviaria immediatament un SMS al propietari perquè ho pugués solucionar. Quant a la conservació de la llet, “cal tenir en compte que la llet dura com a molt una setmana i també és important ser rigorós i mantenir-la el menor temps possible fora de la nevera per no trencar la seva cadena de fred”, destaca Maria Bosch, de Via Láctea 2001.

L’experiència dels client

La majoria de clients que han provat la llet pasteuritzada de les màquines expenedores destaquen la diferència pel que fa al gust, sobretot, respecte les que es poden comprar als supermercats. El fet que sigui un producte novedós ha incrementat molt la demanda i les vendes. Fins i tot, Pol Colell, de la Vaqueria d’Osona afirma que no li cal fer publicitat “perquè ja li ha vingut sola”. A més, també s’han col·locat màquines a moltes fires d’alimentació, com ara el Lactium de Vic que es va fer l’abril de 2009, on va tenir un gran èxit.

Els consumidors, sobretot, també remarquen molt la idea de consumir productes de les seves comarques, perquè és una manera de contribuir en l’economia local. Malgrat tot, molts afirmen que no és tant còmode com anar al supermercat perquè la llet fresca es conserva menys dies i, per tant, s’ha d’anar més sovint a comprar-ne. Un altre tema que molts han comentat ha estat el del preu, ja que consideren que és car si es compara amb altres marques. Tot i així, els agricultors defensen que les bones marques tenen uns preus similars. Sobretot aquells qui treballen aprofiten per comprar-la només durant els caps de setmana o en dies puntuals. Per contra, els més grans defensen que s’està incorporant novament un hàbit que havia desaparegut fa temps, el d’anar a comprar expressament la llet directament dels productors.

Les dificultats amb l’Administració

Els distribuidors s’han trobat dificultats per part d’alguns Ajuntaments a l’hora de posar màquines expenedores de llet fresca pasteuritzada a la via pública, perquè cadascun té una normativa diferent al respecte. En el cas de Barcelona o Sant Cugat, està prohibit. Un altre exemple el trobem a Granollers, on l’Ajuntament va denegar a l’empresa La lletera d’Osona els permisos per col·locar la màquina en espais públics al·legant que reben moltíssimes peticions per posar màquines al carrer, no només de llet. A més, el regidor de Mobilitat, Juan Manel Segovia, va defensar que col·locar una màquina podria suposar “un entrebanc més pels ciutadans en un moment en què pràcticament tot el centre de la ciutat estava ple d’obres”. En aquest cas, la Unió de Pagesos, un sindicat agrícola, va intervenir cedint un espai privat perquè La Lletera d’Osona pogués col·locar la seva màquina. Per la seva part, Joaquim Cassà, coordinador del Vallès Oriental del sector de la llet, ha defensat aquesta iniciativa i ha valorat molt positivament els resultats, tot afirmant que “ tothom té crisi, però el sector de la llet fa molts anys que la pateix, perquè hi ha quatre anys dolents i només un de bo”.