dijous, 6 de maig de 2010

Pessimisme econòmic i polític a 59 segons

Com cada dimarts a dos quarts d’onze de la nit, l’actualitat era sotmesa a debat al programa 59 segons, emès per La 2 de TVE. Abans d’entrar en antena, la presentadora Cristina Puig, amb aire impacient, era acabada de retocar per maquilladors i perruquers, a la vegada que els tertulians entraven a plató. Rafael de Ribot, director de El Singular Digital, va arribar conversant amb Josep Maria Ureta, mentre que els també periodistes Núria Ribó, Martí Saballs i Toni Bolaño, ex director de comunicació de l’actual Govern català, es disposaven a asseure’s als seus respectius lloc. La sorpresa va esclatar entre el públic, majoritàriament estudiants de segon de periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna, quan Pilar Rahola va entrar al plató 4 dels estudis de Sant Cugat, dirigint una somrient salutació als joves de les grades. La presència de la polèmica periodista va escampar expectació entre el públic, qui ja estava a l’espera d’alguna declaració altisonant de la també col·laboradora de La Vanguardia.

I Rahola no es va fer pregar a l’hora de satisfer als allí presents i a la resta de telespectadors. El programa va començar tractant la situació econòmica espanyola, tema pel qual es va afegir a la taula de debat Joan Tugores, catedràtic en economia. Tugores va considerar que alguns sectors estarien disposats a realitzar sacrificis pel bé de l’economia del país, com fora el cas dels funcionaris, mitjançant la rebaixa dels sous o, fins i tot, acomiadant gent del sector. Abans que finalitzés el torn de paraula del també ex rector de la UB, Rahola ja contestava a aquesta afirmació del catedràtic sentenciant amb vehemència que l’Administració té “massa por de les pancartes i les manifestacions”, i que una mesura com aquesta resultaria aplicada al món del funcionariat resultaria força inviable en aquest país. De la mateixa manera, de Ribot va dir que les mesures establertes per part de l’executiu espanyol eren insuficients. En referència als 16 milions que el govern va anunciar que s’estalviaria amb el pla d’austeritat, el periodista va ironitzar que “16 milions és el que es gasta Florentino Pérez amb un fitxatge de cap de setmana”.

Per la seva banda, Saballs va apuntar que existia un nombre excessiu de membres pertanyents al funcionariat. Per a exemplificar-ho, va constatar que a Alemanya es poden trobar administracions de caire regional que gaudeixen d’un bon funcionament amb quatre càrrecs, mentre que regions d’un tamany anàleg a Catalunya en tenen dos-cents. Enmig d’un intercanvi d’opinions cada vegada més acalorat, Ribó, amb una postura molt més calmada i reflexiva, va posar de relleu la manca d’un líder visible europeu, cosa que genera un cert descontrol no només polític sinó també econòmic. “Obama va optar per trucar a Angela Merkel per a saber com està el tema de Grècia” en comptes de preguntar-ho a altres líders europeus, va comentar Ribó.

Quan el primer tema va arribar a la fi del seu debat i l’audiència veia en pantalla un vídeo introductori sobre la situació de la reforma del Tribunal Constitucional, en poc més de 30 segons Tugores va ser ajudat per alguns responsables del programa per a aixecar-se ràpidament de la taula, mentre s’acomiadava fugaçment dels seus companys de tertúlia. Després d’una intensa discussió costosa de moderar per Puig que, fins i tot, va provocar que es trenqués el sistema de torn de paraula propi del programa, en què els experts tan sols disposen de 59 segons per a exposar la seva opinió abans que el micròfon pel qual se’ls dóna veu sigui engolit pel mobiliari del plató, els analistes van coincidir a reclamar una renovació immediata dels membres de l’òrgan. Malgrat això, de Ribot va assenyalar el fet que, durant els darrers episodis d’aquest cas, la societat catalana no adoptava una postura clara a l’hora de considerar desitjable o no l’Estatut encara pendent de sentència, cosa que, en certa manera, pot contribuir a la confusió que genera la indecisió de l’Alt Tribunal.

En un ambient on el públic se sentia còmode i “amenitzat” per les intervencions de Rahola damunt les opinions dels seus col·legues, a la vegada que ella encara reclamava més temps per expressar la seva, es va parlar també sobre la delicada qüestió de l’ablació del clítoris. A partir de les revelacions d’experts com Imma Sau, pediatre que tracta amb pares de nenes mutilades, i Pere Barri, cirurgià especialitzat en la reconstrucció del clítoris després de l’ablació, telespectadors i tertulians van saber que molts homes de la cultura on es duu a terme aquesta pràctica no coneixen del cert què és allò que se’ls hi fa a les seves esposes, mares o filles quan se’ls realitza aquesta mutilació, ja que “creuen que l’ablació és una operació semblant a la circumcisió, com si només es tallés un tros de pell”, tal com declarar Sau, o que gràcies a la tasca del doctor Barri i el seu equip les víctimes d’aquesta esgarrifosa operació es podia arribar a recuperar un 75% de sensibilitat a la zona.

Tot i que a mesura que les valoracions sobre l’ablació avançaven, adquirien un to cada vegada més interessant, ja feia uns quants minuts que Puig feia senyals al seu regidor indicant que ja no quedava temps i que el programa havia d’acabar llavors. Així, enmig aplaudiments del públic i mentre els focus s’apagaven, els tertulians es van acomiadar entre si i alguns d’ells, com Rafael de Ribot, també professor de la mateixa facultat dels futurs periodistes, o Pilar Rahola van atendre els estudiants.

Amb tot, els estudiants es lamentaven en comentaris posteriors al debat d’haver-se perdut en alguns moments d’aquest, a causa de la complexitat que els dos principals temes, l’econòmic i el polític, suposaven. “Em fa ràbia no haver-ho pogut seguir del tot, ja que plantejaven qüestions realment interessants”, es queixava una de les universitàries.