dimecres, 19 de maig de 2010

Treball i estudi amb Bolonya, units per la distància

L’obertura a Europa i el “tancament” estudiantil

Al març de l’any passat vam ser testimonis de les multitudinàries i accidentades manifestacions que van tenir lloc a diferents ciutats espanyoles arran de la implantació del nou sistema universitari adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES); en altres paraules: el polèmic pla Bolonya.

Aquest pla, que s’inicià amb la Llei orgànica 4/2007 i s’ha instaurat de manera obligatòria a totes les universitats estatals a partir d’aquest any, es caracteritza per convertir les titulacions universitàries configurades com a diplomatures (amb una durada de tres anys) o llicenciatures (quatre o cinc anys) a graus. D’aquesta manera, la durada de les carreres és de quatre anys, element que mostra el procés homogeneïtzador que implica Bolonya, entre altres característiques. En aquest sentit, Bolonya també permet, gràcies als crèdits ECTS (sigles en anglès del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits), una millor mobilitat de l’estudiant dins de l’EEES, ja que aquests són equivalents per a cada universitat europea acollida dins d’aquest espai. Així, es facilita que l’universitari pugui realitzar estades de fins a 12 mesos en diferents centres del continent, que el conformaran com a professional qualificat en el seu camp a més d’obtenir experiència internacional.

Per altra banda, el procés Bolonya es basa en l’avaluació continuada, és a dir, l’alumne no dependrà tan sols de l’examen final per a aprovar l’assignatura, sinó que al llarg del curs acadèmic s’aniran realitzant una sèrie de proves per a cada assignatura que restaran importància al citat examen final, a més de facilitar a l’universitari l’adquisició de coneixements. Així, doncs, la presència de l’alumne a les classes esdevé obligatòria per tal de poder realitzar aquestes proves, les qual són determinants a l’hora d’obtenir l’aprovat. De fet, en algunes facultats, com ara les de Universitat Ramon Llull, és necessari assistir a un 70-75% (classes d’idiomes) de les sessions de determinades assignatures. Dins d’aquest nou sistema centrat en l’aprenentatge més profund de l’estudiant, pren rellevància també la seva tutorització individualitzada per part del professorat corresponent.

Precisament, el sistema d’avaluació continuada fou un dels punts més criticats pels assistents a les manifestacions anti-Bolonya citades anteriorment, juntament amb la suposada mercantilització i privatització dels estudis que, segons aquests, representa el nou pla europeu d’uniformització universitària. Deixant de banda el fet que aquestes mobilitzacions haguessin tingut més sentit quan Bolonya s’estava gestant i no quan el sistema ja es trobava aprovat i implantat en algunes universitats espanyoles, la presencialitat i mètode d’avaluació que comporta l’EEES suposen la impossibilitat de compaginar estudis i treball, situació que alguns estudiants han d’assumir necessàriament per diversos motius, argumenten els universitaris contraris al nou procés. Tal com alguns dels assistents a les manifestacions afirmaven, “[el pla Bolonya] crea un estudiant a temps complet. (...) Augmenta les jornades d’estudi i el calendari lectiu de 34 a 42 setmanes. De la mateixa manera, Marta Pomés, assistent a les manifestacions anti-Bolonya, és estudiant de segon curs d’Història de la UB de pla antic i, malgrat que no es troba cursant els estudis amb el sistema EEES, sí que es veu afectada pel nou pla a l’hora de continuar amb la seva formació, en el moment que en cas de suspendre alguna assignatura haurà de repetir-la sense docència o bé canviar-se a grau. En aquest sentit, doncs, Pomés considera que “l'avaluació continuada suposa que un estudiant hagi de rendir al màxim en cada assignatura, a causa de les múltiples pràctiques que es realitzen a classe, provocant que si, per exemple, aquest alumne treballa a mitja jornada, no pugui disposar de les hores d’estudi de què poden gaudir la resta de companys, cosa que fa que aquest estudiant no tingui a l’abast les mateixes oportunitats d’adquirir els coneixement requerits”. De la mateixa manera, Pomés sentencia contundent que, precisament, molts estudiants es veuen obligats a treballar per tal de costejar-se la titulació universitària. En el moment que s’implanta el pla Bolonya, segons l’estudiant, el preu dels crèdits és superior que el que tenien al pla antic. “Així estem ajudant que tothom que ho desitgi pugui obtenir uns estudis universitaris? O estem privatitzant la universitat?” es pregunta Pomés.

Així, doncs, segons l’opinió d’aquests estudiants, Bolonya no permetrà que un universitari pugui treballar i, a la vegada, aconseguir una titulació. Tanmateix, però, aquestes queixes anti-Bolonya es veuen qüestionades en el moment que existeixen opcions fan tremolar aquesta “teoria”. Opcions que es poden trobar, fins i tot, a Espanya i que han sabut adaptar la seva estructura al nou pla, a més de permetre estudiar i treballar a la vegada. És més, un dels motiu del seu naixement va estar estretament lligada amb aquesta doble vessant. Es tracta de les universitats a distància, tals com la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Malgrat aquesta intenció integradora d’ambdues activitats, no sembla que part de la massa estudiantil d’aquests centres consideri que realment es pugui dur a terme, si bé s’ha de tenir en compte que aquest procés amb prou feines porta un any en actiu en aquestes universitats a distància. Abans d’entrar en aquesta qüestió, però, resultaria interessant conèixer com el nou sistema s’ha aplicat a aquestes institucions.


Les possibles vies conciliadores

La UNED té ja a la seva esquena més de 35 anys d’experiència, prioritzant el seu objectiu de fer accessible a tothom que ho desitgi l’ensenyament superior a través de l’educació a distància, entès com un servei públic. D’aquesta manera, es dóna una oportunitat a aquells que per motius laborals, familiars o de desplaçament els resulta força complicat obtenir una titulació universitària. Per tal de centrar el procés d’aprenentatge de l’alumne, les noves tecnologies són vistes com la millor eina per a dur a terme aquest ensenyament a distància. Gràcies a aquesta metodologia, la UNED és capaç d’oferir 4 diplomatures, 5 enginyeries tècniques, 18 llicenciatures, 3 enginyeries i 14 graus i 35 títols de màster adaptats al pla Bolonya. A més, la universitat a distància de titularitat pública té presència a totes les comunitats autònomes de l’estat espanyol i a 11 països arreu d’Europa, Amèrica i Àfrica.

Amb tot, la UNED també s’ha vist obligada a adaptar la seva metodologia d’estudi a les normatives que regeixen el pla Bolonya. De fet, però, ja comptava amb un sistema de tutories semblant al que implica l’EEES. Així, en el pla antic l’alumne disposava de l’ajuda del professor de l’assignatura dins del marc d’un tipus de tutories presencials. En aquestes, el professor solia planificar el temari que es desenvoluparia al llarg del curs i exposar aquesta organització als estudiants, encara que alguna de les tutories “es convertia en classes magistrals, ja que els alumnes plantejaven dubtes al professor i aquest optava per explicar el temari sencer” conclou Albert Llona, director del centre de la UNED a Cervera i professor de matemàtiques del curs d’accés de majors de 25 anys del grau d’Economia. El nombre d’estudiants en aquestes classes era el que coincidia amb els matriculats a l’assignatura; no existia un nombre limitat d’estudiants per a cada classe. Amb Bolonya, aquest repartiment dels estudiants es manté, a més de basar les tutories en treballs, presentacions grupals i activitats d’autoavaluació.


En el nou sistema de tutories, els professors ajuden als estudiants a realitzar els treballs plantejats al programa. Treballs que en el pla antic tan sols servien per acabar d’ajustar la nota d’algun alumne que no arribés a l’aprovat. “Actualment, les tutories són valoratives, tenen un pes en la nota de l’assignatura, encara que continua existint l’examen final. No es pot aprovar a distància”, aclareix Llona. D’aquesta manera, les tasques que es realitzen en aquestes tutories tenen un pes que varia entre un 10% i un 20% de la nota final; la resta de percentatge de la nota es valora a partir d’un examen que conté tot el temari del curs. Cal dir també que les classes tutorials es poden seguir tant de manera presencial com a través d’Internet. En el primer cas, a més de les tasques també es tindrà en compte la presencialitat de l’alumne, mentre que en el segon, només les activitats realitzades. Així, en aquest últim supòsit, l’alumne ni que no vagi a classe se li tindrà en compte el treball que realitzi des de casa, element que, novament, contribueix a facilitar l’accés a estudis universitaris a tothom. Tot i així, Llona destaca el fet que la presencialitat en les tutories serveix per a què els alumnes interactuïn entre si i agafin confiança. Tal com el director del centre cerverí de la UNED explica ,“quan comença el curs, sempre els deixo una estona per a què parlin entre ells, per a què es coneguin. D’aquesta manera s’adonen que molts es troben en una situació personal o laboral semblant i així es crea un nexe entre ells, que els pot ser molt útil a l’hora d’intercanviar-se apunts i crear un millor clima de treball i estudi.”

De la mateixa manera, el nou sistema universitari també ha comportat la creació de la plataforma aLF (aprenentatge, coL·laboració i Formació online), instrument que s’utilitza a través de la xarxa on els alumnes poden trobar-hi apunts i altre material didàctic, que els mateixos estudiants tenen la possibilitat de penjar. Una altra eina multimèdia que la UNED ha incorporat a la seva metodologia han estat les aules AVIP (Aula Audiovisual sobre tecnologia IP), consistents en classes enregistrades en un suport audiovisual que es poden visualitzar a partir d’una connexió a Internet. En les tutories del pla antic, aquests serveis informàtics no estaven instaurats.

Precisament, les noves tecnologies són el tret més distintiu de la UOC, ja que aquesta universitat basa la seva metodologia de treball exclusivament en Internet. La universitat a distància catalana es troba activa des de l’any 1995, i des de llavors que és considerada la pionera en formació on-line. Com la UNED, pretén donar una alternativa per aquells que tenen dificultats d’aconseguir de manera presencial uns estudis universitaris. Amb una presència a 46 països, la UOC és una entitat privada que, tot i això, rep una subvenció del govern de la Generalitat, sempre que el preu de la matrícula als alumnes que resideixin a Catalunya sigui semblant al de la resta d’universitats públiques. Amb tot, la UOC ofereix un total de 2 diplomatures, 4 enginyeries, 12 llicenciatures, 12 màsters i 15 graus adaptats a Bolonya.

Així, doncs, tant amb el pla antic com amb Bolonya l’alumne continua formant-se únicament a través de la xarxa i descarregant-se material des del campus virtual, de la mateixa manera que el sistema d’avaluació continuada no ha sofert grans canvis, si bé és cert que en algunes assignatures s’hi ha afegit nous treballs pràctics que amb el pla vell no s’havien de dur a terme. També amb l’EEES, la UOC continua utilitzant el seu mètode basat en el contacte directe amb el professorat i amb la resta d’alumnes, a més de poder intervenir en les classes, mitjançant els fòrums; accions totes elles realitzades de manera virtual. Tal com afirma Maria del Mar Carulla, administrativa d’atenció al client de la UOC del centre de suport de la universitat a Barcelona, “Bolonya quasi no ens ha comportat canvis, ja que el model pedagògic és el mateix. És per això que probablement l’alumnat no haurà percebut modificacions massa significatives. L’únic element que s’ha vist alterat han estat l’ampliació de l’oferta d’estudis i les possibles vies d’accés”.

En aquest sentit, gràcies a Bolonya, la UOC dóna la possibilitat d’accedir als seus graus a través de cicles formatius de Formació Professional, a més de poder-hi accedir a través de la nota de selectivitat. A causa d’aquest fet, Carulla considera que el gruix d’alumnes inscrits a la universitat a distància catalana augmentarà amb la implantació del nou pla universitari. “Encara que Bolonya suposi augmentar el temps de dedicació a l’estudi, els estudiants tenen la possibilitat de matricular-se de menys assignatures i poder estudiar i treballar a la vegada, per exemple, cosa que no genera cap condicionant”, opina l’administrativa de la UOC.

L’última paraula

Amb tot, qui té l’última paraula de la valoració del pla Bolonya en aquestes dues universitats són els principals afectats per la seva implantació: els alumnes.

El sistema EEES causa complicacions, fins i tot, en aquells centres, com la UNED o la UOC, on l’equilibri entre la vida estudiantil, laboral i familiar era fàcil d’assolir gràcies a la metodologia que oferien. Així, a partir d’una enquesta realitzada a un sector d’alumnes de la UNED, un 61,5% considera que existeixen dificultats a l’hora de lligar l’activitat laboral, estudiantil i personal. En aquest sentit, cal matissar que la gran majoria de les opinions valoraven que el principal condicionament de Bolonya recau més en l’àmbit familiar i personal, que no pas en el laboral. Amb aquesta constatació tampoc s’han d’extreure conclusions exagerades i afirmar que el nou sistema universitari no deixa lloc per a la vida personal, sinó que s’ha d’observar de manera relativa i establir que les activitats que comporten el mètode EEES suposen un punt més de dedicació que el que exigia l’antic pla, en favor d’una millor preparació i formació professional respecte el pla vell, tal com ho considera un altre 61,5%, però que no significa en absolut renunciar a l’àmbit privat de la persona. A més, com ja hem dit, també cal tenir en compte que aquest sistema només porta un any en actiu a aquestes institucions i, per tant, necessita un procés d’adaptació, tant per als alumnes, com pel professorat.


De la mateixa manera, estudiants de la UOC afirmen que Bolonya no condiciona la seva vida laboral o personal. A més, l’avaluació continuada de la UOC està basada en què els professors encomanen unes tasques als alumnes i aquests s’organitzen el seu temps per tal de realitzar-les a la seva manera, metodologia que ja se seguia abans del nou pla, cosa que ha comportat que el canvi d’un pla a un altre no hagi estat massa notori. De fet, Enric Canals, estudiant del grau de Psicologia que ofereix la universitat a distància catalana, considera que “tens una sèrie de treballs a fer, però els professors no t’estan a sobre”. Un element que contribueix a què els estudiants puguin gestionar el seu treball en relació al temps és que l’assistència virtual no es té massa en compte respecte al conjunt global de l’avaluació. “A més, diria que el perfil d’estudiant de la UOC ja és prou adult com perquè s’hagi de controlar qui assisteix o no a classe” apunta Canals. En aquest sentit, l’estudiant de Psicologia també afegeix que “controlar Bolonya per internet és molt costós”. Per tant, gràcies a l’adaptació de Bolonya a través de la xarxa, els alumnes de la UOC no tenen problemes a l’hora de mantenir un equilibri entre els àmbits d’estudi, laboral i personal.

Així, doncs, sembla que el sector estudiantil de la UOC, de manera semblant al de la UNED, no veu en Bolonya un greu condicionant a l’hora d’estudiar i treballar a la vegada. Si bé és cert que el nou pla suposa un grau més de d’implicació per part de l’alumne des de casa, aquesta dedicació es veurà compensada a l’hora d’aprovar les assignatures. Tal com opina Llona “l’alumne encara té la idea del pla antic, en què amb “l’empollada final” es podia aprovar. Bolonya implica un esforç diari que, a la llarga, serà afavoridor, ja que l’estudiant ho tindrà més fàcil per a obtenir bons resultats”.

Amb tot, doncs, queda clar que el pla Bolonya encara necessita un cert període d’adaptació que permeti als alumnes adquirir un hàbit diferent al que hi havia establert fins ara i que pugui servir per a esborrar els prejudicis que s’han creat entorn a ell. També s’haurà d’esperar per a constatar els beneficis acadèmics que pot aportar. Beneficis que per a aquells que van impulsar la creació d’aquest nou sistema hauran de ser necessaris, sinó la protesta social estaria servida.