Sèrie de televisió: Infidels
Directora: María Almagro
Emissió: dimarts a les 22:25 hores a TV3
La capacitat per sorprendre’ns de María Almagro i el seu Infidels és infinita. Siguin quines siguin les seves intencions. I és que el secret, al cap i a la fi, és la força de la trama. Durant les dues temporades inicials va poder anar perfilant un relat creïble i atractiu als ulls de, majoritàriament, teleespectadores.
El gran repte d’aquesta tercera temporada, segons deien, ha estat seduir al públic masculí. Com? Deslliurant de les vides de les cinc protagonistes els seus entorns més irresistibles: els fills i els amants. Sembla ser que per desmarcar-se d’una trama que té similituds amb Sexe a Nova York la solució hagi estat convertir les protagonistes en addictes al sexe i en despreocupades per l’hemisferi familiar. Al marge d’aquesta metamorfosi conceptual de la sèrie, no hi ha temps per pair que l’Arlet i la Dani decideixin tenir un fill, quan la parella ja ha escollit el com i es troba dins la consulta de la ginecòloga captant la primera ecografia.
Infidels havia estat, fins el moment, un còctel de realitats ben combinades. Però la tercera temporada em descol·loca. La Lídia, després d’aconseguir reforçar la relació amb en Toni, es planteja el repte d’adoptar un adolescent que resulta ser malcriat i que, en un no-res, acaba desapareixent de casa. De la mateixa manera que defuig la passió amb en Toni. La Cruz, per una altra banda, només té ulls per a en Fàbregues i no disposa de temps – aparentment, ni de ganes - per mimar la seva única filla, motor de la seva vida.
La Paula, que fins aleshores havia dut la màscara d’una soltera frustrada i sense ambicions, té la intenció de fer renéixer els seus atributs com a escriptora. Però és evident que d’on no n’hi ha, no en raja. I de la novel·la que acaba escrivint no se’n treu suc. Com tampoc s’exprimeix la història de la Joana, clar exemple d’una mare en el dia d’avui, que de sobte accepta compartir la custòdia amb la persona que més l’ha perjudicat de manera que acaba trobant-se sola en una casa gran, amb un munt de temes per resoldre, sense la companyia dels seus fills i perduda en el món dels videojocs. I em pregunto ara: és aquesta trama creïble, atractiva i adulta? Pot ser que Almagro ens sorprengui amb un final convincent i poc infidel a la cohesió argumental que Infidels havia protagonitzat fins ara. Reitero: el secret, al cap i a la fi, és la força de la trama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada