Ni ho sé ni m’importa

Segurament hi ha qui encara recorda l’eslògan que l’ex president de la Generalitat, José Montilla, va esgrimir durant la seva última campanya electoral de 2010: la frase de ‘Ni independentista ni de dretes’ apareixia en tots els cartells de propaganda del PSC. A l’estació de Passeig de Gràcia, pocs dies abans de les eleccions, algú havia agafat un retolador negre i havia unit en un cercle les conjuncions ‘ni’, de manera que en el cartell destacava un clar ‘Ni Ni’, que òbviament evocava la proposta impulsada per Montilla mitjançant la qual es pretenia adjudicar una espècie de salari-crèdit a l’anomenada generació “ni-ni”, que comprèn aquells joves que ni estudien ni treballen.

La veritat és que hi ha una generació “ni-ni” que em preocupa més que no pas aquesta. Es tracta d’una generació que podríem batejar com a ‘Ni ho sé ni m’importa’, i que és greu perquè fins i tot afecta jovent que sí treballa i que sí estudia.

L’altre dia li vaig comentar a un amic que m’estava llegint una novel·la sobre l’Holocaust, i imagineu-vos la meva sorpresa quan, com qui demana l’hora, em va preguntar que què era l’Holocaust. Aquest noi està estudiant, i de fet, va arribar a fer primer de batxillerat. Quin és el problema doncs? Jo crec que la qüestió radica en que, com tants d’altres, aquest noi està submergit en la cultura de la indiferència. Segons el diccionari, la indiferència és absència d’interès respecte alguna cosa. Però jo em refereixo sobretot a una determinada indiferència que vaig trobar en un llibre del qual no recordo el nom, i que feia referència a la indiferència com a renúncia a la curiositat, a l’elecció i a la passió. A la generació ‘Ni ho sé ni m’importa’ només li interessa el seu propi melic, i per això no sent cap curiositat envers el que l’envolta i ho fa tot amb desgana, perquè s’ha de fer i prou.

Però per sort de tan en tan, com em va passar l’altre dia, et trobes amb algú que, com un infant, s’interessa, s’emociona i sent curiositat per tot allò que l’envolta. I amb passió, et diu que tot just ara amb 20 anys s’ha aficionat a la lectura, i que l’entristeix saber tot el que s’ha estat perdent aquests anys. M’alegra saber que encara hi ha esperança per una joventut que cada cop sembla més superficial i alienada.