dijous, 10 de febrer de 2011

Pètals i xocolata

Fa dies que observo que tot té un color rogenc i acaramel·lat. Als ferrocarrils, puc entreveure a aquells que llegeixen diaris gratuïts com el seu dors corrobora aquest fet. A la contra d'alguns diaris fins i tot s'hi poden veure "obsequis" bescanviables per cupons.

Passejant per la Rambla m'adono que el color vermell s'intensifica i l'olor excessivament dolça de gofre recremat i enxocolatat em guia cap a una paradeta de bombons, pastissos de diferents colors embolicats amb diferents papers i un gran assortiment de massapà. A mi el massapà mai m'ha fet gràcia, suposo que simplement és massa espès i quan arriba a l'esòfag se'm fa una mena de pilota i ni tres litres d'aigua la treuen d'allà.

Però aleshores és quan ho veig clar. De les paradetes pengen una mena de mòbils amb formes de cors de diferents colors i mides. Passo per davant del Woman's Secret i de nou la mateixa història. Fins i tot el Corte Inglés crea potents campanyes a favor d'aquest esdeveniment.

Aquesta festa comercial -perquè no té pas cap altre nom- resulta que en els seus orígens no ho era tant; i fins i tot alguns sostenen que l'església catòlica va decidir celebrar-ho en febrer per tal de cristianitzar la festa pagana de la fertilitat "Lupercalia" que va començar un 15 d'aquest mateix mes fa uns quants segles. A Espanya per exemple, no va ser fins a mitjans del s. XX que es van moure fitxes per tal d'incentivar el comerç. Al Regne Unit, en canvi, al s. XVII ja s'enviaven cartes i targetes escrites a mà entre amants i amics.

Però que li passa a una societat com la nostra, que necessita dies com aquest per tenir detalls amb les seves parelles? Tal vegada això doni dret a oblidar-nos d'elles els 364 dies restants o bé hem caigut ja en una rutina inevtitable de fer regals en dies puntuals de l'any, perquè simplement, tothom en fa.