divendres, 25 de febrer del 2011

Sa(w)disme



Una nova ràfega de sadisme va contagiar el passat 19 de febrer les sales de cinema d’arreu d’Espanya. Amb una setena entrega d’aquesta saga de pel•lícules, els supervivents dels jocs de Jigsaw es reuneixen per demanar ajut al guru i supervivent Bobby Dage, qui sembla ser una escapatòria per tots ells i acaba sent el guia de les seves imminents morts.
No cal dir que els protagonistes seran altra vegada víctimes de terribles proves físiques creades a base de logística, tecnologia i maldat, i de les quals no podran escapar. Els protagonistes hauran de resignar-se, un cop més, a morir amb patiment tot empesos pel tumor i la rancúnia acumulada d’en Bobby. Els primers plans i travellings seran un element clau del director de la pel•lícula, Kevin Greutert, per tal de mostrar el mal, el sadisme físic d’aquelles víctimes per a l’espectador i culpables per a en Bobby dins l’argument. Després de la passada suspensió de SAW VI a Espanya, qualificada de cinema X, SAW VII torna a la gran pantalla amb força i de quina manera: en 3D. Si algú tenia el dubte que aniria a veure-la ja sigui a disgusto plaer, no cal replantejar-se que aquesta sensació serà duta a l’extrem. Les contínues carnisseries humanes, els continus desafiaments a l’ètica, la moralitat i el bé i el mal seran també posat faran de la visió en 3D una completa immersió en el “Joc Saw”. Tant els personatges, coneguts per aquells fidels que segueixin totes les entregues, com els espais i el tractament d’aquests seguirà la línia de les demés.

Per a tots aquells fanàtics de la saga SAW, l’última estrena no deixarà indiferent a ningú, és més, voldrà conèixer el que esdevindrà a vuitena pel•lícula que tant esperen els seus seguidors i de la qual els seus creadors encara no tenen les directrius marcades cap a la manera com enllaçar, en un mateix final, la primera i segona trilogia, el final del joc.