dimarts, 15 de març de 2011

“El discurs catalanista de victimisme ha de ser substituït”

Amb motiu de les XVII Jornades de Comunicació Blanquerna, l’aula on se celebrava la taula rodona sobre “Anticatalanisme i valors democràtics en els mitjans de comunicació” estava plena de gom a gom fins i tot mitja hora abans que comencés l’acte. Ferran Espada, director de l’edició d’El Punt de Barcelona, ha estat l’encarregat de moderar la taula, i ha volgut començar deixant clar que ser anticatalanista i ser anticatalà són coses ben diferents, de la mateixa manera que no és el mateix ser catalanista que català. Espada ha remarcat que “el catalanisme és un projecte polític, i que els catalans som els que integrem aquest país, independentment dels projectes polítics de cadascú”. Ha volgut incidir també en el fet que “la catalanitat no forma part dels valors estatals, i que fins i tot és utilitzada com un aspecte de desprestigi” de la mateixa manera que “l’anticatalanisme preventiu sura encara que no hi hagi amenaça directa d’un trencament entre Catalunya i Espanya”.

Ferran Espada ha donat pas a l’historiador Xavier Casals, que ha centrat la seva intervenció a explicar que l’anticatalanisme actual és cada cop més homogeni i ha volgut recalcar que sempre parlem “d’un catalanisme agredit per una identitat espanyola” amb un sempitern “discurs victimista”. Segons Casals, aquest discurs ha de ser necessàriament substituit per “una reflexió sobre el que s’ha fet i sobre el que s’hauria de fer”.

La següent intervenció ha estat la d'Alex Salmon, director d’El Mundo de Catalunya, que ha començat discutint amablement amb el moderador sobre el títol de l’acte, en el que “a l’enfrontar anticatalanisme i valors democràtics ja comença a jugar amb un terreny en contra, com si ser anticatalanista fos quelcom dolent”. Sobre què és el catalanisme, Salmon ha dit que “no es posen d’acord ni els propis catalanistes”, i que a Catalunya hi ha gent a qui no li agrada pertànyer a Espanya, però que “aquesta part no és tan gran com sembla”, però que s’amplifica mediàticament.

L’últim a intervenir, l’antropòleg social de la Universitat de València Rafael Xambó, ha estat el que amb la seva manera de parlar ha captat més l’atenció de l’audiència. Xambó ha comentat que “els valencians som el vostre passat (els vostres clàssics literaris), i el vostre futur”. El que passa al País Valencià, “un govern en mans del PP i Ciutadans”, ha dit, pot passar també a Catalunya. Xambó ha calificat el PP valencià com “la dreta més reaccionaria d’Europa” i ha instat els catalans “a observar el País Valencià com el laboratori de la dreta espanyola”. Finalment, Xambó ha volgut remarcar que en termes mediàtics el Partit Popular valencià “s’ha construït un sistema mediàtic a la seva mida i amb una estructura clientelar on no s’escapa res” i que “ara que estem de corrupció i porqueria fins les orelles és un moment magnífic per tornar a l’anticatalanisme”.