dimarts, 15 de març de 2011

El paper dels joves reporters es defineix amb ambició, fracàs i coratge

Davant un públic majoritàriament jove, s’iniciava una de les primeres conferències que inaugurava l’edició d’enguany de les Jornades Blanquernes de la Facultat de Comunicació Blanquerna (FCB) de Barcelona. Els protagonistes eren tres joves reporters, ex-alumnes de la facultat, que aportaven les seves experiències com a corresponsals a l’estranger en una conferència que fou moderada pel periodista Enric Xicoy, alumne de la 1a promoció de la FCB i professor de la mateixa.

Miquel Toran, reporter gràfic a TVE a l’Àsia i fotògraf, va mostrar una mirada més aviat fosca sobre els valors dels reporters. Creu que “aquesta feina és un premi” però que, tanmateix, al final un s’adona que acaba aportant la mateixa informació que aportaria des del seu propi país. “Arran d’això, i essent tant jove, et frustres molt”, comentava Toran. Tot i això, recordava que el fet d’estar vivint a l’estranger revius experiències “que t’enganxen i ho fan tot més interessant”. A més, el jove reporter destacava que la rotació de corresponsals a l’estranger és de quatre anys, la qual cosa considera adient, ja que el cicle de notícies any rere any es va repetint i acaba cansant. “Els que es queden en aquell país és perquè hi han establit algun vincle familiar”, manifestava Toran.

Però, tot seguit, en el debat va aparèixer l’èxit del fracàs : l’ambició periodística freelance d’Iris Mir. La jove reportera destacava la labor d’un corresponsal en haver de proposar constantment idees, plasmar-les en cròniques i aleshores “aconseguir que te les comprin”, comentava. Però Mir assegurava que si un no té constància i no s’esforça perquè el tema sigui atractiu acaba depenent de les seves pròpies capacitats. No obstant, Iris Mir va demostrar a la conferència que, durant tots aquests anys, no ha caigut en el parany de la frustració. I és que la jove reportera insistia en el fet que, “un cop t’instal·les a un país estranger, aleshores t’adones de tot allò que des de casa no valoraries”. Però el més important, reiterava, “és proposar-te el repte d’aconseguir que allò que valores amb la teva mirada, i que expresses en format crònica, t’ho comprin i sigui valorat amb els mateixos ulls”. La jove periodista representa l’experiència de l’ambició. Li sedueix plantejar-se constantment metes i creu, amb convicció, que d’aquesta manera és com s’aconsegueix aportar en les cròniques molt més que informació.

Per últim, un cop s’ha fracassat i assumeixes nous reptes per tirar endavant, el que cal és coratge i valentia per seguir endavant. I aquests valors són els que desmarcaven a Xesco Reverter, cap de Secció Internacional dels serveis informatius de TV3, dels altres dos conferenciants. Reverter creu que sempre s’ha d’anar conservant aquella inquietud que et mou a dedicar-te al periodisme, i assegura que la feina d’ésser periodista freelance és molt gratificant, però sobretot per als joves recentment llicenciats. “La passió que teniu ara per aconseguir un repte, encara que no hàgiu dormit i hàgiu fracassat cents de vegades, no la tindreu mai més”, va assegurar Reverter.