dijous, 17 de març de 2011

"El periodista ha de donar les respostes encara que no es vulguin sentir"

Aquest matí l'auditori de la Facultat de comunicació Blanquerna s'ha omplert de futurs periodistes i estudiants del món de la comunicació que venien a escoltar el ja, recentment, jubilat Martí Anglada. Estava acompanyat dels també periodistes Montserrat Guibernau i Lluís Bassets. Els tres han estat rebuts pels assistents i pels flaixos de les càmeres, fent sentir a Montserrat Guibernau com “una estrella del cinema”.

La taula rodona d'avui seguia amb el mateix tema central que la resta: els valors en el món de la comunicació, tot i que la d'avui s'ha relacionat més amb la democràcia, parlant així dels “valors democràtics”, destacant l'estreta relació que mantenen els conceptes valors amb la democràcia.

Mª Dolors Genovès ha estat la moderadora de l'acte, que ha donat la paraula a Lluís Bassets, que ha posat en manifest que els valors del periodisme han de ser “facta, non verba”, s'han de demostrar més sovint i materialitzar-los, i no pas anar-los explicant. Els valors s'han de veure en les feines dels periodistes i no només en les boques d'aquests. Com també l'obligació que tenen els periodistes de preguntar allò que no es vol respondre, el periodista s'ha d'arriscar per obtenir la informació; i també arriscar-se a donar aquestes respostes encara que no es vulguin sentir. El periodista ha d'intentar explicar tot allò que sap per transmetre-ho a la gent, recordant que el periodista de veritat mou cel i terra per verificar la informació que està donant.

L'ex corresponsal de TV3, Martí Anglada, ha volgut constatar que ell no creu en que la premsa sigui un poder i que tampoc ho vol pretendre, perquè els mitjans són merament intermediaris, entre qui emet la informació i qui l'ha de rebre. També ha parlat de la “premsa feble”, aquella que fa bandera de la democràcia però que no respecta la veritat.

Ha sorgit també el tema de Wikileaks, on Lluís Bassets sosté que "demostra tant les deficiències com les excel·lències del periodisme tradicional” i que “una informació en brut que necessita novament una disciplina de verificació”. Anglada ha opinat que amb Wikileaks podem dir moltes coses que ja sabíem i per últim Guibernau ha remarcat que la frontera entre allò públic i allò privat va desapareixent mica en mica.