dimecres, 16 de març de 2011

Realment els mitjans són o han de ser el quart poder?

JOAN BOFILL | Barcelona

El rotatiu britànic The Guardian ha publicat una enquesta ciutadana per tal de saber l’opinió i la confiança de la població envers els seus polítics. És un sondeig a nivell europeu en cinc països, Alemanya, França, Espanya, Anglaterra i Polònia i mostra que, de mitja, la desconfiança es troba entorn al 87%, un 61% a Espanya. Aquestes dades han estat les que han servit de fil conductor d’una de les conferències més potents d’aquest any de les Jornades Blanquerna, en què es plantejava quina és la relació que tenen els mitjans de comunicació en els valors democràtics, i com aquests els transmeten a la societat. Un dels ponents va ser Lluís Bassets, periodista i director adjunt del diari El País, va recalcar que “el periodisme i l’exercici de la llibertat d’expressió ja és per si mateixa democràcia”, i va diferenciar el model europeu de l’americà, explicant que en el cas del vell continent era el govern qui permetia què es publicava o no; i per l'altra el model americà, on el que ha de fer el govern és justificar una censura concreta. En aquest sentit, el segon dels ponents, Martí Anglada, que ha estat corresponsal a TV3 a ciutats com Berlín, Líban, Londres o Brusel·les entre d’altres, ha resumit la funció que en el seu parer haurien de fer els mitjans. “Els mitjans no han de pretendre ser un quart poder, han de ser un poder de mediació entre els poders de la societat”. A més a més, ha tingut unes paraules crítiques amb publicacions nacionals, exposant fins a quin punt s’arriben a tergiversar els titulars. “A mi em preocupa la falta de respecte d’alguns mitjans a dirigir-se a persones o institucions”. Per la seva banda, la ponència va comptar també amb les intervencions de Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política a la Universitat Queen Mary de Londres, i que va exposar la seva visió de la premsa anglesa. Analitzant la premsa groga del país en contraposició amb l’espanyola, va resumir que “a Anglaterra es diferencien totalment els diaris grocs dels seriosos, i la premsa groga té una influència molt important en la societat”.

Un altra dels temes que més s’ha tractat a l’acte és el fenòmen de les xarxes socials, on Guibernau les va considerar d’”extraordinàries”. Es pregunta “per quin motiu les persones confien en missatges de persones totalment alienes i desconegudes a internet i els dels mitjans no?”. Martí Anglada ha volgut treure rellevància de les xarxes socials de la mateixa manera que ho ha fet Lluís Bassets, exposant que, per exemple, “en el cas de les revoltes àrabs, un canal de televisió com Al Jazeera està tenint molta més influència en convocar revoltes que no pas el Twitter”.