dimecres, 16 de març del 2011

Víctor Amela: “Ja no parlem de televisió sinó d’una altra cosa que se’n diu engany"


Superats: La cultura de l’esforç a la televisió ha estat un debat que ha tingut lloc aquesta tarda a la FCB amb Carme Ferrer, Àngel Llàcer i Víctor Amela com a convidats i moderat per Ferran Sáez, professor de la casa.

La Dra. Carme Ferrer i professora de la UAB ha iniciat el debat, un tant nerviosa per la multitut de gent que ha assistit a la conferència. No obstant, s’ha mostrat molt ferma amb la seva opinió: “Ni la televisió ni les pròpies persones podem transmetre valors, els valors es pacten i s’interrelacionen els uns amb els altres”. Carme Ferrer ha mantingut al llarg de la seva intervenció que en un context on l’educació estricte s’ha desinflat, la televisió el que fa és mostrar-nos aquesta realitat amb formats diversos i concrets. Ha reiterat que cal destacar la paraula “formats”.

Àngel Llàcer, actor i director entre d’altres, ha començat molt bromista la seva intervenció en el debat autodefinint-se com “el friki que ha treballat a OT” . Llàcer ha afirmat que tot i que no pot negar que ha fet un pacte amb la televisió, no espera que aquesta li ensenyi res, cap valor. També ha deixat clar que no entèn la importància de la televisió en la societat, un mitjà del què ha qualificat com a “podrit”.

El periodista Víctor Amela ha posat èmfasi en el poder que té la televisió en aquells qui la consumeixen: que entreté, com el cas de Sálvame, OT fins a l’última edició o tants d’altres formats presents diàriament a la televisió. Víctor Amela no ha tingut pèls a la llengua per assegurar que: “Com la tele entreté i té tant de poder, ja no parlem de televisió sinó d’una cosa que se’n diu engany”, i ha deixat clar que ja no se sabem si allò que veiem és veritat o mentida, i que l’engany és la base d’aquesta televisió i de tota la societat.

Els tres convidats de Superats, han decidit finalitzar el debat fet-nos saber que no són importants els valors, ja siguin bons o dolents que transmet la televisió, sinó l’ús que en fa l’audiència d’aquests valors.