dijous, 24 de març de 2011

"He d'aprofitar al màxim el fet d'estar on estic"

Marc Sánchez Villena és un noi de 21 anys que va néixer, créixer i estudiar a Sant Cugat. Va iniciar els estudis de Batxillerat a Infanta Isabel d’Aragó, però va abandonar-los a la meitat perquè va trobar feina com a Manager per una marca de Moda anomenada Sacoor Brothers. L’oportunitat de la seva vida se li va presentar quan li van oferir anar a treballar a Dubai.



Quins són els motius que et van portar a Dubai?

Jo treballava per a Sacoor Brothers a Sant Cugat i em van oferir anar a Dubai per un temps. El que em va fer decidir no va ser ni el salari, ni res per l’estil, sincerament. Està clar que està molt bé, però ho vaig fer primer de tot per l’experiència i per la quantitat de coses que aprendria, començant pels idiomes i cultures, i acabant per la gent.

Perquè Dubai?

Doncs no ho vaig escollir jo. Em van dir Dubai perquè aquesta marca, a part de Portugal, Espanya i Bèlgica té a Emirats Àrabs, i em van oferir venir aquí... i aquí estic (Riu)

Et va costar gaire prendre la decisió de marxar?

Doncs la cosa va ser bastant ràpida. Ja sabia des de setembre la idea i tal, però al no dir-me res més doncs tampoc li vaig donar la màxima importància... així que jo vaig seguir fent. I un dia, just després del meu aniversari, em van trucar des de Lisboa i em van fer una mini entrevista en anglès.

I què et van dir a l’entrevista?

Em van preguntar si seguia interessat en anar-hi i, bé, vaig demanar uns dies per pensar-m’ho perquè era un canvi molt important a la meva vida i més amb 21 anys.... Però la veritat és que no vaig trigar gens en decidir-me. En un parell d’hores vaig tenir suficient i vaig dir que sí. Tot i que haig de dir que no va ser fàcil.

Quant temps fa que hi ets?

Doncs des del 5 de novembre del 2010; farà uns 5 mesos que hi sóc, i la veritat que se’m passa el temps volant. Sembla que va ser ahir quan vaig arribar.

No et consideres massa jove per estar tan lluny de casa?

M’agrada aquesta pregunta Sílvia (Riu). Doncs sí. La veritat és que sí. I no ho dic per mi, sinó perquè encara no he trobat a gent de la meva edat estrangera aquí a Dubai. La gent m’ho diu i crec que he d’aprofitar-ho i gaudir perquè sóc un privilegiat per estar aquí amb la meva edat.

T’ha costat adaptar-t’hi?

Home al principi sí. Dubai és una ciutat on es treballa moltíssim. Dubai està molt internacionalitzada i, bé, jo vaig venir amb un nivell d’anglès molt bàsic i al principi costa molt. L’empresa on treballo és portuguesa i al principi no entenia res. Però bé, tot s’aprèn.

Quins idiomes es parlen allà?

Doncs aquí es parlen tots els idiomes (Riu). Treballo amb una portuguesa, un libanès, una russa, un india.... Però els idiomes oficials aquí son l’àrab i l’anglès.

I no t’ha costat comunicar-te amb la gent?

Tal i com he comentat abans, sí que em va costar. Vaig arribar amb un nivell bàsic d’anglès i te n’adones que per molt que estudiïs a Barcelona o a qualsevol altre lloc, el que compta és el dia a dia: el desenvolupar-te xerrant amb al gent i conèixer expressions. Però en el meu cas ha estat molt gratificant ja que ara puc dir que parlo, a mes de català i espanyol, portuguès i anglès. A part conec varies paraules i expressions en diferents idiomes com l’àrab, el rus, l’indi, etc.

Carai, quin crac de les llengües!

Un secret: m’encanta aprendre la paraula "gràcies" en diferents idiomes... i de moment ja la sé en 11! (Riu)

I les costums són gaire diferents?

Les costums són molt diferents i, tot i que és una ciutat de negocis, segueixes estant a un país Àrab i totes les seves costums les tens que respectar; Ja sigui les seves festes, la seva vestimenta, la seva religió...

Algun exemple?

Per exemple, aquí resen 5 cops al dia i la pregària sona per tothom a través de megàfons. Ho anomenen pray time. Però tampoc és cap problema. Al final t’hi acostumes, no és gens difícil.

Com descriuries la vida allà?

La vida aquí la descriuria amb poques paraules: ciutat de pas. Aquí tothom, excloent a la gent local, està de pas. És a dir, venen per un temps, ja sigui per viure l’experiència, guanyar diners o qualsevol altre cosa. Però la majoria de la gent no es veu vivint tota una vida aquí. Personalment penso que es una ciutat que val la pena visitar o viure un curt temps, i després donar pas a altres experiències.

Com qualificaries els primers dies a Dubai?

La veritat que els primers dies van ser molt difícils. Els idiomes són molt diferents, les costums, la gent, el dia a dia, i inclús et preguntes: que faig jo aquí? On m’he ficat? Però ara estic encantat d’haver donat aquest pas, i no per l’empresa ni pel tema econòmic, sinó per l’experiència en sí.

I quan penses en la gent de Barcelona? Família, amics...

Moltes vegades penses que estàs perdent moments o temps amb la gent d’allà, però tot té la seva part bona i dolenta. He de pensar que haig d’aprofitar al màxim el fet d’estar on estic.

En algun moment t’has plantejat tornar a Barcelona?

Se’t passa per el cap, però no m’ho he arribat a proposar seriosament. Aquí em vaig mentalitzar que , com a mínim, voldria estar 6 mesos. Tot i així, veure la teva gent gaudint de moments i no ser-hi és dur.

T’ha vingut a veure algun parent?

Ara el meu germà està aquí i li faig de traductor (Riu). Els principis sempre són durs, i més estant tant lluny de la família, els amics... Però tot això té una recompensa i és que et fa ser autosuficient o, almenys, s’intenta.

Has fet amics?

He fet molts amics i estic encantat amb la gent que he conegut de totes parts del món. És una de les altres coses que t’obre moltes portes i visions diferents.

Quants mesos et queden per tornar a Barcelona?

Doncs de moment encara no sé quan tornaré definitivament. Faré unes “minivacances” per setmana santa, però tornar ja es veurà.

Ho trobaràs a faltar?

Molt. Les costums, la qualitat de vida... encara que allà no ho veiem, es viu genial. Tens una llibertat increïble, però el que més pesa són la família i els amics, encara que et queda el consol que saps que sempre estaran allà... I si aquí et fas fort, també és gràcies a ells, ja que molts cops son ells els que et donen les forces.

Quins projectes tens al tornar?

Doncs no en tinc. Quan torni vull tornar bé, és a dir, m’agradaria tornar i tenir una bona feina. També m’agradaria continuar estudiant encara que potser aquest estudi no el necessiti després, però vull acabar. Si tot va bé, espero tenir això.