dijous, 17 de març de 2011

Jordi Pujol: “Amb la immigració oscil•lem entre dues actituds dolentes: el rebuig o la por i el bonisme”

L’ Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna esperava amb ànsia l’arribada de Jordi Pujol. Després de vint minuts d’espera, el M.H. ex president de la Generalitat ha entrat a la sala entre aplaudiments, acompanyat per Miquel Tresserras (degà de la FCB) i per Norbert Bilbeny (catedràtic d’ètica a la UB i autor de ‘Què vol dir la integració?’). ‘La mirada europea de l’altre: integració vs. integrisme' era el títol que ha rebut la taula rodona en la que finalment els participants s'han centrat més en el cas català que no pas en Europa.

Jordi Pujol i Soley s'ha posat de seguida el públic a a la butxaca, i en més d'una ocasió ha arrencat les riallades i aplaudiments de tot l'Auditori. En la seva intervenció, ha començat dient que “la immigració és un problema a tot arreu”, i que “a Catalunya tenim una gran tradició d'immigració, i també una gran tradició d'integració”. Ha fet referència a la integració com a “la possibilitat d'un ascensor social”, i ha posat l'exemple de l'ex president José Montilla, de qui ha recordat la frase “jo no sóc andalús, sóc un català nascut a Andalusia”. Pujol ha volgut reflectir així el caràcter integrador de Catalunya, i ha argumentat que “si un català volgués ser president d'Andalusia aniria al Guadalquivir de cap”. Jordi Pujol ha incidit molt en el fet que “amb la immigració oscil·lem entre dues actituds dolentes: el rebuig o la por i el bonisme” i ha explicat que els immigrants “tenen drets i deures, i nosaltres hem de ser escrupolosos amb els drets, però hem de reclamar el respecte també dels nostres drets i dels seus deures”. Respecte l’estat espanyol, Pujol ha comentat que “amb el tema de la immersió lingüística veurem fins on vol arribar Espanya per reduir Catalunya”.

Norbert Vilbeny, per la seva banda, ha començat la seva intervenció recordant les paraules de Pujol que diuen que “és català qui viu i treballa a Catalunya” i que “el lema de 'fer país' és el que ens pertoca ara, perquè indica una actitud activa per a crear cohesió”. Ha incidit molt en el fet que “més que en la integració ens hem d'interessar en la convivència”, posant la primera al servei de la segona. Vilbeny ha defensat vehementment que “la cohesió social és el nostre repte, i que no hi ha alternativa a la integració, només la segregació o el monolitisme ètnic, cultural i polític”. I és que el fonamental, ha recalcat, és “crear un clima de convivència natural, relaxada i sense suspicàcies”, per construir “un país on pagui la pena viure”, i ha afegit que “si correm massa amb les qüestions d'adaptació lingüística i cultural (que s'ha de fer) podríem perjudicar aquest clima de convivència que crec que és el més important”.

A les dues del migdia el degà Miquel Tresserras ha donat per finalitzat l'acte, i el públic ha anat abandonant la sala amb la sensació d'haver aprofitat bé el temps.