Jordi Pujol “Un català no podria ser president de la Junta Andalusa”

El Molt Honorable expresident de la Generalitat de Catalunya i autor del llibre Integració i esperança de Catalunya, Jordi Pujol, juntament amb Norbert Bilbeny, catedràtic d’ètica de la UB i autor del llibre Què vol dir integracció?, han presidit la conferència “La Mirada europea de l’altre: integració vs. Integrisme” presentada i moderada per Miquel Trasserras, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, en el darrer dia de les Jornades de Comunicació.

Bilbeny ha utilitzat diverses frases de Pujol en el seu discurs; “integració vol dir convivència, jo vaig néixer al carrer Tallers, el barri ha canviat però tot i així no m’hi sento estrany” recordava i recalcava com d’important n’és la convivència relaxada i el fet que “si si trobaven bé la resta; l’idioma la cultura, ja vindran soles”. També ha volgut deixar clar, novament amb cita de l’expresident “és català qui viu i treballa a Catalunya i per tant qui fa país”. Per tal d’explicar-ho s’ha basat en el model canadenc “Canadian experience” basat en el fet de fer història, de construir país, en aquest cas doncs, Canadà i “sobretot fer-ne una experiència comuna”.

Per la seva banda, Pujol ha posat èmfasi amb el fet que integrar-se en una cultura, no vol dir pas renunciar als valors propis amb els quals has viscut prèvisament; “el país va canviant, es va transformant; abans no hi havia ningú que es digués Gutiérrez”. Davant a la pròpia pregunta sobre si conten més els avis o els néts; Pujol ho té clar, “els néts, ells han de ser més que jo i d’això ara se’n diu ascensió social”. I és que l’expresident, ho té clar “un català no podria ser president de la Junta Andalusa; tot i que el propi Montilla és un exemple clar de promoció social i política. Pujol té clar, que el respecte és quelcom fonamental i reconeix que “els que vénen de fora tenen uns drets, però també unes obligacions” i és que per a ell, les actituds que tenim nosaltres vers la immigració “oscil•len entre el rebuig o la por i el bonisme”. Per concloure l’acte ha recalcat que “necessitem immigració a condició que es pugui integrar ràpidament”.