dimecres, 16 de març del 2011

“Les sèries de televisió no reflecteixen la realitat que vivim dia a dia”

“La convivència en les sèries de ficció (o com sobreviure als estereotips sobre la família)” és el nom que ha rebut una de les taules rodones que han tingut lloc aquest matí a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Rosa-Àuria Munté, professora de la facultat i moderadora de la taula, ha començat amb una puntualitat inusual. Després d’una breu introducció ha donat la paraula a Carmen Fernández, escriptora i guionista de la sèrie Infidels (TV3). Fernández ha començat deixant clar que “no és veritat que Duran i Lleida estigui darrere la mort d’Infidels” i que la sèrie és amb la que millor ha treballat, “sense cap mena de pressió ni censura”. Pel que fa als motius de la fi d’Infidels, la guionista ha explicat que són de tipus simplement econòmic, i que “amb el que costava Infidels es podien fer dues sèries i no era rendible”.

La següent en intervenir ha estat la doctora en comunicació Núria Garcia, que ha recalcat que avui dia podem consumir contingut audiovisual en qualsevol pantalla (ordinador, smartphone, Ipad, etc.) i que per tan “l’escenari de consum ha canviat” i que és molt possible que l’estratègia del programador envers una sèrie és que aquesta “pugui ser de consum individualitzat, i no només ‘per socialitzar’ al menjador de casa”. Núria Garcia ha parlat també de les representacions familiars en les series televisives, i ha destacat que “sempre hi ha hagut una major presència de parelles heterosexuals” i que “no hi ha relació entre la representació mediàtica i la realitat sociològica”. Garcia ha parlat també sobre “l’explotació de la guerra de sexes en les sèries, fins i tot en parelles homosexuals” així com “l’ús de l’humor per emmascarar aquesta guerra de rols” i ha posat l’exemple d’Escenas de Matrimonio i Cámera Café. Núria Garcia ha conclós la seva intervenció reflexionant sobre el fet que moltes vegades en les sèries apareix una dona moderna “però víctima d’una realitat determinada”, i que “el paper de la victimització de la dona encara està present d’una manera emmascarada” i que pel que fa a l’home “hi ha una tendència a prioritzar més un rol racional que no pas emotiu”.

El tercer participant en la taula, Francesc Manuel López Chávez (director de Somos Cortos i codirector de l’informatiu cultural Miradas 2 de TVE), ha destacat que “les sèries no reflecteixen la realitat que vivim dia a dia” i que la única novetat que tenen és “la d’haver fet un pas més endavant, arriscar una mica més i mostrar altres models de relacions familiars i afectives”. La guionista d’Infidels ha discrepat efusivament i ha dit que ella creia que les sèries “són l’experiment més novedós i més avançat de cultura popular dels nostres temps” i que segur que “tots tenim sèries que formen part de la nostra educació sentimental”.

A partir d’aquest punt la taula rodona s’ha centrat bàsicament en una discussió entre López Chávez i la guionista d’Infidels sobre si les sèries eren simplement un enteteniment o si per contra ens eduquen. Carmen Fernández li rebatia a López Chávez que les sèries no només entretenen, sinó que “fan pedagogia, i com a guionistes tenim un compromís amb l’espectador. A través del que expliquem formem a la gent, arribem al més essencial de la seva ànima i per tan canviem models i estereotips”. Finalment, després d’un breu torn de preguntes, l’aula ha esclatat en uns aplaudiments que ja sonaven a ganes d’acabar la taula rodona.