Tres personatges de prestigi i tres motius van vestir el debat que es va generar ahir de manera molt amena a l’Auditori de la FCB. Els prohoms foren Martí Anglada, periodista i excorresponsal de TV3, Lluís Bassets, periodista i director adjunt d’El País, i Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política del Queen Mary College de la Universitat de Londres. L’arribada dels tres conferenciants fou gairebé intimidant. Aquest cop, els protagonistes van ser ovacionats per un núvol de càmeres que intermitentment congelaven aquell moment tan esperat per a tothom. La moderadora, Maria Dolors Genovés, va iniciar la taula rodona presentant tres qüestions: el periodisme i els valors democràtics, el paper de les xarxes socials i Wikileaks.
Lluís Bassets donà peu al debat sobre el periodisme i els valors democràtics, sostenint que el mateix exercici de la llibertat d’expressió, que caracteritza el periodisme, està estrictament lligat al sistema democràtic. Però aquesta llibertat, matisava Bassets, ha de ser assumida dins el terreny del periodisme “per tal que es pugui dur a terme la disciplina de verificació, amb la qual el periodisme de qualitat es fonamenta”. La qual cosa el periodista gironí, Martí Anglada, no debatria. Els valors que representen el periodisme, que segons Anglada, “es defineix per la intermediació de la democràcia”, són principalment la llibertat d’expressió, la no incitació a la violència, el respecte a l’honor i la dignitat de la persona, i el valor d’apropar-se a la veritat com a instrument de comunicació.
D’altra banda, Anglada va al·ludir al “periodisme feble” que es genera quan la premsa intermediadora de la democràcia no respecta la veritat. I aquesta premsa feble és la que Montserrat Guibernau traduiria com els social media. “Les revoltes d’aquests últims mesos s’han anat escampant de manera espectacular a través de les xarxes socials”, proferia l’analista sociopolítica, qui sostenia, a més, que arran de les noves tecnologies s’ha creat una acció col·lectiva que reclama una democràcia i que, fins i tot, ha aconseguit un canvi de règim en el seu país. “Es tracta d’una comunitat de confiança, d’un sentiment d’estar proper a tothom, que no existeix. Tot és una il·lusió”, va manifestar amb desgrat Guibernau.
No obstant, segons Bassets és Wikileaks, i no rigorosament les xarxes socials, el fenomen que especialment "demostra tant les deficiències com les excel·lències del periodisme tradicional”. Així doncs, l’organització mediàtica Wikileaks, sent considerada – segons el mateix periodista – com “una informació en brut que necessita novament una disciplina de verificació”, no serà mai assignada com a exercici periodístic, ni molt menys històric. Tal com assegurava Bassets, “els periodistes de veritat s’arremanguen i ho comproven tot”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada