dijous, 17 de març de 2011

Llucià Ferrer “L'humor està molt bé fins que se'n foten de tu”

"I després d'aquest canvi d'aula patrocinat per DIR encetem la conferència". Les paraules que obrien el col·loqui eren les primeres del professor Joan Tharrats, guionista i docent de la FCBlanquerna en una taula rodona "que de rodona en té ben poc", bromejava Llucià Ferrer, un dels convidats. El debat ha estat banyat amb grans dosis de crítica i magistrals tocs d'humor. I no era per menys, el debat ha reunit a noms tan coneguts com el propi Llucià Ferrer, director de Quin país!(TV3), radiofonista de Catalunya Ràdio, RAC1 i RAC 105, Toni Mata, coordinador de guió de Buenafuente i Sergi Pàmies, escriptor i crític televisiu. La cita ha tingut lloc, finalment, a l'auditori de la mateixa Facultat Blanquerna passats uns minuts de les 10h. El debat estava justificat. Calia conèixer com els programes definits "d'humor" són els que registren més èxit en les audiències. "Fins i tot els informatius es fa humor", reconeix Pàmies, però reflexiona: "humor a qualsevol preu?", "em sorprèn que haguem de relacionar valors i humor. Penso que són dues coses que van en paral·lel. Amb l'humor has de fer el mateix que fas amb tot, fer-ho amb valors". El que busquen la majoria de programes és "fer riure", confessa Toni Mata. "Els valors els poses tu. La societat és hedonista, calen diferents tipus d'humor per saciar totes les necessitats. Nosaltres darrere de l'acudit busquem un missatge. És la diferència entre un programa d'humor i programa que fa riure". En aquesta mateixa línia intervé Llucià Ferrer, confirmant que l'humor, avui, s'està degradant: "humor com el de Miquel Calçada ja no es troba". Sergi Pàmies també ha posat cullerada a l'assumpte afirmant que "l'humor també és una manera molt eficient de maquillar la ignorància". I és que l'humor combrega a molts, però també provoca la desafecció de molts altes, "l'humor ofèn a les víctimes i a la gent que no té humor". "Cal doncs", afirma el propi crític, "vigilar amb quins elements fem humor". Sergi Pàmies pensa que quan l'humor ofèn de manera considerable podem optar per la disculpa, "sempre pots dur-la a terme amb més humor".

El debat també té el seu racó per teoritzar. Pàmies ens narra les diferents etapes de l'evolució d'aquest gènere dins el món audiovisual. Diu que primer neix l'humor d'obra, "el més bàsic i primari". Més tard, aparegué un humor de paraula, i per últim un humor de pensament i ironia. Avui en dia "tanquem el cicle i tornem al de 1902...", "al caca, culo, pedo, pis" conclou Llucià Ferrer provocant el riure dels presents. "Amb una dictadura era molt més difícil fer humor, exigia més metàfores i un humor més rebuscat per burlar la censura, en una democràcia la gent se'n fot de tot", critica Pàmies.

Avui, en període democràtic, en programes com Polònia ens en riem dels polítics, però "ells saben defensar-se". Davant un atac de burla, la utilització de la mateixa arma per a defensar-se és molt intel·ligent. És més, "la repetida presència dels polítics al programa pot acabar amb el propi programa", afegeix el director de Quin País! recolzat pel moderador, qui considera "una derrota" el fet que els polítics vinguin a riure's d'ells mateixos. Sigui com sigui, el conferenciant Llucià Ferrer ho té molt clar: "l'humor està molt bé fins que se'n foten de tu".

I finalment, després d'una curta ronda de preguntes, els aplaudiments tanquen el teló d'un acte molt animat i entretingut. Un cop clos, els conferenciants han regalat fotografies i consells als assistent i inclús el mateix Llucià Ferrer ha avançat una futura actuació al Club Capitol, on interpretarà monòlegs en català.