Reverter, Toran, Mir. FCBlanquerna... Barcelona!

És difícil fer coincidir tres reporteres sota un mateix sostre. I encara ho és més retrobar-los en un lloc tan familiar per ells com ho és la seva universitat. Però la ocasió ho valia. L'excusa? Les XVII Jornades de Comunicació organitzades per la Facultat de Comunicació Blanquerna i presentades, en aquest cas, pel moderador i professor Enric Xicoy. A les 10:00h, a la taula principal de l'aula 101 s'hi han assegut Xesco Reverter, cap Secció Internacional TV3, ex-corresponsal a Londres i llicenciat de la FCB (3a promoció), Miquel Toran, reporter gràfic a TVE, llicenciat de la FCB (8a promoció) i per últim, Iris Mir, periodista formada també a la casa (8a promoció) i parella sentimental de Toran. Tots ells molt joves amb una particularitat: van anar a buscar feina a l'estranger recent acabats els estudis: dos d'ells amb feina fixe i la Iris com a freelance. Aquest últim és un sistema "mal definit", explica Iris: "Ets lliure en el sentit que no tens el cap a sobre, però has de vendre allò que fas si vols sobreviure. Has de conèixer què els interessa als mitjans i procurar que no t'ho puguin suplir per notícies d'agència". Els preus per article publicat o crònica radiofònica oscil·len entre els 20 i 26 euros "Et paguen més si és amb tall de veu" remarca Mir entre somriures. En qualsevol cas, "la televisió es paga més bé i fa un desplegament de gent més gran", puntualitza el reporter gràfic de TV1.

Toran amb ànims d'explicar en què consisteix la professió dels conferenciants, ha volgut desmitificar el sector dient que el reporterisme "és el mateix que faries aquí però a l'estranger, amb l'afegit de que pots conèixer coses noves". Mir es queixa que "quan vas allà marxes per explicar i quan arribes, treballes per produir. Cosa que no té cap mena de sentit". Seguidament, el cap d'Internacional de TV3 explica que sempre "has d'intentar trobar l'equilibri entre els teus valors i la producció", comentari al qual tots assenteixen.

Els tres periodistes remarquen que la millor edat per marxar a l'estranger és de "jove", ja que encara no has creat lligams estrets amb la ciutat i motiven als joves presents a no tenir por al fracàs. D'altre banda, pensen que tampoc és convenient repetir massa anys en una mateixa regió. "4 anys és potser la quantitat adequada sempre i quan no hagis arrelat a aquella ciutat", teoritza Reverter. De totes maneres, sociabilitzar-se en un país asiàtic, com és el cas de Mir i Toran, pot arribar a ser complex: "Pots integrar-te més o menys, però ser Kapuściński és impossible", bromeja Miquel Toran.

En qualsevol cas, i malgrat els diferents camins que han triat i seguiran traçant els tres conferenciants combreguen amb que els unirà sempre un plegat de valors que els va donar la seva facultat que avui els acollia.

I permeteu-me la llicència, motivada expressament per la gran vocació i passió transmesa pels reporters presents a l'acte, de despedir-me com un veritable reporter:

Lluís Goñalons, FCCB... Barcelona!