dijous, 24 de març de 2011

"Els presentadors de ràdio i televisió són professionals i haurien d'anar més en compte amb el català"

Rosa Sayós i Santigosa (Barcelona, 1954)

És llicenciada en Filosofia i Lletres a la secció de Filologia Romànica-Català per la Universitat de Barcelona (1977), i actualment és professora de Filologia Catalana a la Facultat de Formació del Professorat a la UB. Ha estudiat la llengua de la publicitat a la televisió, i col·labora a Ràdio Ona fent la secció Ensenya la Llengua sobre l'ús correcte del català

________________________________

Perquè filologia?

Quan ets jove ets rebel, i jo havia fet batxillerat de ciències. Els meus pares volien que fes alguna cosa de ciències, i suposo que per portar una mica la contrària.

I en català?

Vaig arribar a la carrera sense cap formació ni en llatí, ni en grec ni en cap d’aquestes coses. Vaig entrar quan es va fer l’anomenat Pla Maloquer, que permetia especialitzar-se molt. Vaig triar el català perquè creia que era el que sabia més, el parlava a casa i a tot arreu.

Res més?

També em sentia dolguda perquè era la meva llengua i volia lluitar-hi. Estàvem en època franquista encara.

Va ser així al final?

El meu primer professor va ser en Joan Solà, i quan em va tornar el meu primer treball me’l va tornar ple de vermells i em va agafar un atac de vergonya. Em vaig adonar que no en sabia gens, i li vaig preguntar què podia fer.

Estudiar més.

Doncs vaig estar tot el primer curs, mentre feia la carrera, estudiant el català intensament, fent exercicis de tot tipus per poder escriure bé.

I amb això vas acabar tenint un bon nivell no?

Doncs sí, vaig continuar fent filologia i lletres, quan hi havia poques sortides professionals i el català no tenia moltes ofertes amb Franco al capdavant.

Fins que es va morir.

Vaig estar de sort. Amb la transició van sortir moltes places de català i en acabar ja em van oferir una feina a la Facultat on estudiava, a la UB, a l’escola de formació del professorat, i aquí estic.

Veus canvis en les universitats d’ara i les de la teva època?

Moltes, tant en estudiants com en professors. Abans hi havia molt comprimís polític i social, hi havia voluntat de plantar cara al model que hi havia. Ara això no cal tampoc, però cal que la gent estigui una mica més compromesa potser.

Més compromesos però potser també més preparats?

La formació era diferent. Ara els estudiants arriben amb un nivell baix, però ara tenen habilitats diferents, sobretot digitals.

Per tant són millors o pitjors?

No m’agrada comparar, però trobo llacunes quan els estudiants arriben a les universitats. No saben escriure i llegir prou.

I què han de fer els professors?

Adaptar-se.

Però llavors no es solucionarà.

Els professors universitaris estan molt formats en les seves àrees, però falta més formació en el sentit metodològic, de com els estudiants aprenen millor.

I a banda d’això, els professors d’universitats estan ben preparats?

Pocs professors saben escriure en llengua catalana i castellana. Pocs professors tenen formació suficient en l’aspecte de la llengua i en alguns casos puntuals fins i tot hi ha resistència.

Resistència… passa sobretot amb el català?

Hi ha problemes tant en català com en castellà i en qualsevol altra llengua. Els problemes de dominar l’ortografia o saber cohesionar bé un text entre d’altres coses hi és en totes les llengües.

Així que el problema hi és en totes les llengües.

En català el problema és que els estudiants no la fan servir. Ara han tingut molta més formació i en saben més, però el que percebo és un poc ús del català fora de les aules.

Doncs sinó parlen català, parlen castellà no?

Hi ha molta pressió del català en el castellà. A Barcelona si parles en aquesta segona sempre t’entenen, en canvi en català sempre tens més problemes. Mira al cinema, el nombre de revistes i diaris que hi ha, o l’oferta cultural massiva en general.

Quin panorama….

No sóc pessimista, però el castellà s’aprèn sol a Catalunya.

Què en penses de les multes als establiments que no rotulen en català?

Estic en contra de les prohibicions.

Per tant no hi estàs d’acord…

Multar no és el millor sistema, però l’administració catalana ha de defensar la seva llengua. Als comerços i a la vida pública ha de ser imprescindible l’ús del català, ha de tenir la presència de llengua primera a Catalunya perquè és la llengua d’aquí.

I què proposes?

El millor que hauria de fer l’administració és primer la pedagogia, i si això falla potser si que després s’hauria de recórrer a la sanció, perquè llavors jo sóc la coaccionada.

La Generalitat ho fa bé?

A nivell escolar la política d’immersió està bé i no hi ha tensions tot i el que alguns diguin a fora.

Fora, a on? A Madrid?

Quan alguns mitjans diuen que hi ha problemes són mentides, informacions tendencioses dels sectors més nacionalistes d’Espanya que volen crear problemes i tensions. Jo he tingut alumnes de forma de Catalunya i no tinc cap mena de problema en fer-me entendre.

Has analitzat la llengua a la publicitat de la televisió.

Hem vist que la llengua catalana és present a Catalunya, però en la publicitat, com que la majoria dels anuncis són fets en castellà i després es doblen, alguna cosa sempre és en castellà. És molt difícil que siguin completament en català.

Creus que els mitjans públics (TV3 i Catalunya Ràdio) representen i transmeten bé el català que hi ha a Catalunya?

S’hi hauria de treballar, però també trobo bé que en tertúlies o sèries de televisió hi hagi personatges que per la seva manera d’expressar-se no parlin el català correcte perquè això és la realitat. El llenguatge depèn del personatge en aquests casos.

Per tant, ho fan bé?

Doncs en aquest sentit sí, però els presentadors de programes informatius o culturals haurien de millorar molt. Són professionals que ho haurien de fer bé i anar més en compte. I no fan gaire cas pel que veig als correctors.

Espero no haver fet faltes.

Text: Joan Bofill