dijous, 17 de març de 2011

Victor Amela: “En aquest moment el que fan més persones no és copular, sinó veure la televisió. Després ja ve copular”

Era necessari que l’aula assignada per a aquesta conferència fos la 201, la més espaiosa i amb més aforament de la Facultat de Comunicació Blanquerna, que des d’ahir, dimecres 15 de març fins el proper divendres, celebra les Jornades Blanquerna. I és que uns convidats tan mediàtics com són el polifacètic Àngel Llàtzer i el conegudíssim Víctor Amela mouen masses. Així ho hem pogut comprovar a l’arribar a l’aula: no quedava ni una cadira lliure i, fins i tot, hi havia gent de peu. Els acompanyaven Carme Farré, doctora de la UAB i assessora de BTV, i el professor de la FCB Ferran Sàez, que exercia com a moderador. “Superats! La cultura de l’esforç a la televisió” ha estat una de les taules rodones més entretingudes de les Jornades, i ha despertat més d’una rialla a la multitud que escoltava atenta les bromes entre els conferenciants.

El professor Sàez ha obert la xerrada presentant als convidats i ha cedit la paraula a Carme Farré que, amb un to encantador, ha donat les gràcies a la Facultat per haver-la convidat i ha quedat impressionada per la quantitat d’alumnes que omplien la sala. Ha començat la seva exposició parlant dels valors i com de difícil és que les persones els interioritzem: “Ni la televisió pot transmetre valors; els valors es pacten. A vegades ni els nostres pares poden transmetre’ns-en. Jo diria que els mitjans, com a concepte de creadors de valors, s’entrellacen amb els valor socials que imperen”. Acte seguit, la veu de Llàcer ha ressonat per la sala i els caps de la multitud s’han aixecat per un moment i han apartat la vista del seus blocs de notes: “Jo sóc el friki que ha treballat a OT”. Sonores riallades han omplert la sala arran d’aquesta curiosa manera de presentar-se. Prossegueix de la següent manera: “Parlem de televisió perquè se suposa que és el mitjà més podrit, tot i que no és així. Però el que veieu a televisió no us ha de canviar”. D’aquesta manera ens explica que actualment a la televisió veiem a gent molt violenta i que actua de manera agressiva, i que finalment “hi ha gent que de tant veure-ho ho acaba trobant normal. Potser és que la televisió ens està podrint”. Amela, des de la seva faceta més analítica, ha destacat un parell d’idees. Una d’elles és que “l’activitat humana més freqüent, massiva i majoritària al globus terraqui és veure la televisió. En aquest moment el que fan més persones no és copular, sinó veure la televisió. Després ja ve copular”. Tal i com ell ressalta, la televisió té una influència molt important en la nostra vida. Una segona idea que transmet tracta sobre el fet que “la televisió és una invenció humana que en principi si s’ha estès d’aquesta manera tan poderosa és per una raó: perquè ens interconnecta” . Les mencions a programes ben coneguts per tothom de l’estil de Sálvame han estat presents en les intervencions dels tres convidats. Han parlat sobre la jactància del burro: aquest orgull de ser ignorant i que antany no existia. Sáez també ha introduït el tema clau de la taula rodona, que és el de l’esforç i, retornant al anteriorment mencionat programa, diu: “el que vull preguntar als convidats és perquè la gent està tant capficada amb aquests programes? Què fa que la televisió es vegi com obligada no només a entretenir, sinó també a mostrar esforç?”. La doctora Farré respon a la qüestió al·legant que “els programes que mostren esforç han existit des de sempre i que la magnificència que mostren sempre ha estat a la televisió”. Aquest tema recondueix als convidats a parlar sobre l’engany i com aquest “és la base de la societat”, tal i com diu Amela, i segueix parlant del tema: “Probablement l’engany de la televisió és el més innocu. Tot pot ser alhora veritat o mentida i la televisió juga amb això”.

La conferència ha durat gairebé dues hores, però entre la hilaritat dels convidats i les preguntes ben realitzades per part dels oients, s’ha fet molt amè. Un tema com aquest, que ja de per si és interessant, s’ha convertit en una de les taules rodones estrella de les Jornades, i no sense motius.