dimarts, 19 d’abril de 2011

Decidir part del teu futur als 15

Durant el curs de tercer d'ESO, nois i noies de 14 o 15 anys hauran d'escollir quines de les vuit assignatures optatives estudiaran el any següent a quart. Un decisió que els pot marcar, en part, el seu futur camí professional. Hi ha nois que amb 15 anys només pensen en voler acabar quart d'ESO per incorporar-se dins del món laboral i guanyar diners, però hi ha d'altres que continuaran estudiant, ja sigui un cicle de grau mig o batxillerat.

L'elecció de quines assignatures optatives han d'escollir per quart té una certa importància pel que fa sobretot a nois que no tenen clar que voldran fer a l'acabar la secundària. Està clar que si un noi opta per l'assignatura de llatí i més endavant vol fer el batxillerat de ciències, haurà de fer front a un nivell més alt si agafés una assignatura relacionada amb les ciències.
Ja m'hagués agradat a mi poder escollir fer música/informàtica/llatí a quart i no fer física o química que tant em va costar d'aprovar. És una manera d'orientar als alumnes per veure quines son les assignatures que se'ls hi donen millor o pitjor, per en un futur poder escollir un grau formatiu o batxillerat adequat a les seves capacitats.
Molts casos, exactament un 20% dels nois/es, pren decisions, on davant el dubte, no opten per certes assignaturesperquè no se'ls hi dona gaire bé o perquè han escoltat que el professor té fama de dur i de suspendre a la gent, i això està molt relacionat amb les aptituds de no esforçar-se, on això si que pot condicionar en el seu futur professional.
Els alumnes han d'escollir pensant en el que ells mateixos volen, agafar les assignatures que per capacitat o perinterès treuen millors notes.
També penso que s'ha de considerar l'opció on des de primer d'ESO orientar als estudiants, i així a l'arribar a tercer tinguin el màxim de coneixement possible sobre les seves capacitats, aptituds, motivacions i fins i tot, les seves pròpies limitacions. Ens podem preguntar si és massa aviat o no, però és una manera de fer veure als estudiants que tenen capacitats per fer certes coses i motivar-los a seguir estudiant. Potser aquestes optatives no tindran gaire repercussió pel que fa al futur professional, però s'ha de considerar que l'especialitat del batxillerat que escollin els hi pot marcar alhora de fer una carrera. Ja no parlo d'estudiants d'ESO, sinó d'estudiants de batxillerat que cursant el segon cicle encara no saben que volen fer.
Toca ara parlar sobre els pares, els grans orientadors. Son molts els que des de petits tenen clar el camí que volen que els seus fills segueixin, o bé seguir els passos dels pares o carreres de gran prestigi. No. L'únic que han de fer és orientar i ajudar, poder donar als seus fills diferents punts de vista i sobretot, diferents opcions per tal de fer veure al seu fill que és difícil entrar al món laboral sense estudis. S'ha de saber escoltar als fills i sobretot preguntar què volen fer o que tenen en men que els hi agrada, que no es deixi influenciar per la veu dels pares. Tot i que molts pares pensen que no fan altre cosa que donar la murga als seus fills, ells fan que no senten res i passen del tema, però alhora de la veritat, senten i fan cas de tot el que els hi diuen els pares. Son un grans influents que els poden portar pel bon o pel mal camí. Pares que saben que al seu fill no li agrada les matemàtiques, o simplement no se'l l'hi donen bé i obliguen al fill a fer classes particulars per les tardes per aprofundir en matèria i curar en un futur una carrera que no li agrada pel simple fet de n saber dir que no als pares. No es tracta de dir que no, sinó de fer-se escoltar i que els pares valorin i acceptin el que el seu fill vol estudiar.
Son simplement unes optatives, però aquí serà on molts pares començaran a ser ells qui les escolliran i no els estudiants que son qui les cursaran.