"Darle voz a la gente es la mejor forma en la que uno puede dirigir un país"

Clara Vázquez Pulido



“Me llamo Kasra. Tengo 38 años. No se cual es mi país: Nací en Irán, crecí en Noruega, he vivido en Bulgaria, Inglaterra, Israel y ahora en España (Barcelona).Estudié en la Universidad de Oxford. Soy empresario.Tengo un hijo que es la luz de mi día. ¿Casado? No, divorciado. Soy miembro de la Comunidad Bahá'í de Barcelona. ¿Política? No intervenimos ni tenemos opinión política.”

¿Es usted iraní?
Yo no tengo identidad nacional. Nací en Irán pero he vivido en Noruega, Bulgaria, Inglaterra, Israel y ahora en España.

¿No se siente unido a ningún lugar?
Cuando se celebran fiestas la gente me pregunta: ¿Irás a tu país? Yo les digo que me digan cual es mi país y entonces yo iré.

Pero tendrá familia...
Sí. Nací en una familia bahá'í.

¿Entonces es bahá'í?
Sí, pero no por el hecho de que mis padres lo fueran. Cuando eres pequeño piensas que tus padres son perfectos, pero luego te das cuenta de que no y comienzas tu propio viaje...

¿Qué función tiene usted en la Comunidad de Barcelona?
Soy uno más. Formo parte del Consejo, que son grupos de siete personas que se eligen anualmente por la Comunidad y que deben orientar y organizar al resto.

¿Quiénes sois los bahá'ís?
Una comunidad religiosa nacida en Irán, sin clero, pero con personas que dirigen las actividades.

Con líderes religiosos...
Sí, pero no en el sentido típico. Nadie te dice: “Debes rezar o no debes rezar, debes hacer esto o no debes hacer esto”.

¿Es una fe o una religión?
Es una religión, pero tendría mucho cuidado al usar esta palabra, porque puede ser entendida en un modo diferente al que nosotros la utilizamos.

¿Cómo la utilizáis?
Es una religión porque creemos que Dios ha creado el mundo y nos lo ha dado todo: la vida. Nuestro profeta, Bahá'u'lláh , es una guía sobre la moral, la conducta personal, etc. que a través de sus enviados, las Manifestaciones de Dios, nos muestra el camino a seguir.

¿Manifestaciones de Dios? ¿Cuántas han habido?
Se trata de una religión monoteísta, pero creemos que a lo largo de la historia Dios ha enviado a la tierra varios mensajes en forma de profetas, como Jesucristo, Buda, Moisés, Abraham, etc.

Los mensajes que transmitían tenían mucho en común entre ellos.
Exacto. Para nosotros todas las religiones pertenecen a la misma cadena evolutiva, de la que forma parte el mensaje más reciente, el de Bahá'u'lláh, pero que no será el último.

¿Y en cuanto a política?
Los bahá'ís no tenemos una opinión política, no intervenimos en política ni apoyamos a partidos. Si que intervenimos en la vida de la sociedad muy activamente, pero no se nota nuestra presencia porque estamos muy repartidos. Somos como una capa muy fina que se extiende alrededor del mundo.

Pero mantenéis una estrecha relación con Naciones Unidas.
Es una relación bastante lógica y natural por como son nuestras enseñanzas.

¿Ah, sí?
Bahá'u'lláh habla sobre la importancia de la educación de los niños, de la necesidad de proteger al medio ambiente y del papel de la mujer en la sociedad, que son todos ellos temas vinculados a la ONU.

Ya veo...
Y también porque los bahá'ís en nuestras comunidades tenemos presencia en la vida social de las localidades en las que vivimos. Aportamos y ofrecemos.

Entonces, ¿apoyas la resolución de la ONU de intervenir en Libia?
En 1868 Bahá'u'lláh se dirigió a los líderes políticos y religiosos de todo el mundo y en una de sus cartas habló del concepto de seguridad colectiva, que hoy en día se ha aplicado por primera vez de forma clara en la guerra de Irak.

¿Entonces estamos hablando de protección tanto en el caso de Irak como en el de Libia?
Se trata de proteger a los civiles en un lugar determinado. No se actúa por cuenta propia.

¿Quiere decir que ahora los civiles de Libia están más seguros con la intervención de los aliados?
Ojala pudiera saber que está ocurriendo exactamente. Puedo hablar por cuenta propia: no me gusta que los civiles estén bajo amenaza, no creo que sea correcto, creo que es totalmente ilógico.

¿Entonces usted está en contra?
Lo único que sé es que todo líder merece el respeto que es capaz de conseguir de su gente, y se empieza por protección, por las necesidades básicas. En este sentido creo que está bastante claro lo que se debe hacer en países como Líbia...y como en Líbia, en muchas otras partes.

¿Y que me dice de la actual situación de Irán?
Irán está en una situación difícil porque su población es muy joven. Quizá el 60 o 70% tienen menos de 30 años, lo que quiere decir que hay mucha energía, esperanzas, creatividad... Es una edad crítica de la evolución.

¿Qué hay que hacer?
Puedes reprimir, puedes coartar, pero eso tiene también sus límites. Se trata de falta de libertad. Darle voz a la gente es la mejor forma en la que uno puede dirigir un país. Si es que la intención es dirigir un país. Si la intención es otra: tener control, enriquecerse, acomodar o consolidar tu posición, eso ya es otra historia.

Pero tengo entendido que debeis cumplir las leyes del país antes que los principios religiosos.
Sí.

¿Es así también en el caso de las dictaduras?
En lo social se obedece, pero cuando son temas de convicción personal como por ejemplo el ayuno, entonces no.

¿La verdad es relativa?
Somos relativistas en el sentido que yo puedo decir que solo existe una religión y tendré razón, pero también puedo decir que existen muchas religiones y también tendré razón. Pero cuando hablamos de una verdad muy elevada solo hay una, como por ejemplo: Dios existe.

También hablan sobre la unidad mundial.
Sí, somos todos seres espirituales, tenemos mucho más en común de lo que tenemos de diferente, pero la unidad no quiere decir uniformidad. Con la unidad se garantizan las características de cada pueblo y cultura.

Proclaman la igualdad femenina, pero todos los profetas han sido hombres, ¿por qué?
Buena pregunta. No lo sabemos. El ser humano no interviene en esta elección. No podemos saber porque Dios lo quiso así. Simplemente es un hecho histórico, pero esta claro que no tiene que ver con las facultades o capacidades que pueda tener cada sexo.

Aborto ¿A favor o en contra?
Creemos que un ser humano ya vive a partir del momento de su concepción.

¿Homosexualidad?
Es una práctica sexual y nosotros no consideramos las prácticas sexuales fuera del matrimonio. Creemos que es una inclinación que se puede corregir, que no venimos programados genéticamente para ello. Quizá sea difícil cambiarlo, pero creo que vale la pena.

¿Usted se siente feliz siendo bahá'í?
Sí, porque yo todos los días me siento conectado a una fuerza que me envuelve, a la que yo llamo Dios.

Por cierto, el domingo celebrasteis fin de año... ¡Feliz año 168!
Muchas gracias, (Risas) ¡Feliz Naw Rúz!

“Cuponeo encara és un servei nou per la majoria de gent”

Foto extreta d' ELPAÍS.com

En un context de crisi és difícil créixier mentre la majoria d'empreses s'enfonsen. Això mateix és el que ha aconseguit Maria Trullàs amb la seva empresa: Cuponeo. Una empresa nascuda en aquest mateix context de recessió i que espera trobar el seu punt més àlgid en aquest mateix període.

Maria Trullàs és una jove estudiant i emprenedora nascuda el 1983 a Barcelona, per casualitat, perquè ella és de Manresa, que és on ha viscut tota la seva infància. La jove emprenedora ha estudiat Publicitat i RP a la FCBlanquerna (URL) i ha cursat un postgrau en Cool hunting a la URL. Més tard, treballà en una oficina de comerç i a la tornada cursà un Post grau en direcció d'empreses i un màster en empreses de roba retail a la Universitat de Barcelona. Més tard, creà Cuponeo, la seva gran obra.
I ara mateix es troba en el 3r curs de Periodisme cursant pràctiques a EL PAÍS, a la secció de I+D, on ha publicat diversos articles.

En què consisteix Cuponeo?
És simple. Permet a qualsevol empresa, local o restaurant que tingui un lloc de venda físic poder fer alguna promoció o descompte...

Quin tipus de descomptes?
Aquests depenen de cada anunciant: cafès gratis al migdia, 2x1 en begudes, un 15% de descompte en roba, etc.

I un cop he trobat allò que m'interessa... què?
Quan hagis localitzat els cupons pots imprimir-los i portar-los al lloc de venda on t’aplicaran el descompte, o bé te’l pots enviar des del web al mòbil via sms o descarregar-te’l a l’iphone gratuïtament ensenyant la pantalla del mòbil al local.

Com neix Cuponeo?
Neix després de la meva estància a NY. Allà, jo era usuària, entre moltes altres coses, de Groupon, un web de cupons on podies enviar-te les ofertes al mòbil en format sms i podies redimir-los al lloc de venta. En qualsevol cas, vaig pensar que aquest sistema tan còmode estaria bastant estès per tot el món...

I...
Pensava que a Espanya ja existia. Però no era així. I vaig decidir implantar-ho adaptat al mercat espanyol, copiant la idea, això sí. La veritat és que el tinc com un fill.

Quants anys té el projecte?
Poc més d'un any i mig. Va néixer el Juliol 2009. Engendrat amb els meus estalvis: poc més de 15.000 euros.

Per què creus que és un model tan idoni per aquest context de recessió?
Si no es gasta no hi ha inversió. Sacrificar el preu és el millor que es pot fer ara. La gent avui no té tanta quantitat per gastar, però potser trobes més gent que té aquella quantitat més petita per comprar. Cuponeo ajuda a retallar el preu i d'alguna manera a incrementar les vendes.

Veig que no et separes del teu iphone... No para de sonar!
És la meva oficina. No l’apago ni quan vaig a dormir. Sort que tinc un somni profund... Des d'aquest dispositiu gestiono els cupons i ofertes que rebo de les empreses. A més, l’iphone és l’ambient perfecte per Cuponeo.

...
L’iphone et permet geolocalitzar persones i llocs. I què millor, quan busques un bar, cercar aquells que t’ofereixen descomptes i que tens més a prop?

Tens algú contractat?
M'ajudo jo. Però la part de disseny la porta un amic meu de Manresa.

Com captes empreses anunciadores de promocions?
Ara cada cop venen més les empreses. Però segueixo anant "porta per porta", com al principi, a través de LinkedIn. Però, sí, per sort la gent cada cop sap més de què va aquest servei.

Per què així t’estalvies feina?
I no només per això. No es que no coneguessin la meva empresa, sinó que era un servei nou per tothom i per tant, l’esforç per contactar amb la gent era el doble. És com el cas de "Pizzes Terradelles". Va fer falta un esforç molt gran perquè la gent arribés a entendre que al costat dels iogurts podien haver-hi pizzes...

Bon exemple.
I per tant la comunicació ha de ser el doble de gran. La meva labor comercial ja no era per la meva marca sinó pel servei en sí.

Però això beneficia la teva competència!
Cert. Però això ja està bé. S’havia de crear el mercat.

I com et finances? També amb cupons?
(Riu) Per sort no. El model de negoci amb les empreses petites és el següent: els anunciants que posen la promoció al web de Cuponeo no paguen cap quota fixe, sinó que tot va en funció del número de persones que fan servir aquells cupons. Quantes més persones, més paga l’empresa! Els preus oscil·len entre 0,15 i 0,25 cèntims per cupó, sempre a càrrec de l'empresa.

I amb les empreses grans?
El model de negoci d’aquestes és diferent. Amb aquestes es fa un landing: una pàgina web especial per ells.

Algun altre exemple per definir aquest terme?
PANS&COMPANY. Té una pàgina web amb els seus cupons. Però l’objectiu d’aquesta no són tant fer arribar els cupons, sinó obtenir informació del client: l'entrepà preferit, l'aniversari...

És molt difícil aconseguir una aplicació per iPhone?
No. És un llenguatge de programació com qualsevol altre. I no has de pagar res! Però el que la gent no sap, és que darrere de cada aplicació sempre hi ha un web, sempre. Si algú puja un cupó pel web, automàticament la tens a l’aplicació. És com un llençol, a sota hi ha d’haver alguna cosa, no té cap funció per sí sol allò, encara que el web no sigui identificat pel públic.

Com ho actualitzes?
L’actualització i el disseny de l'aplicació es fa a partir del web.

T'has plantejat la vendre l'empresa en algun moment?
Per mi és com un fill, com et deia. Potser el preu que jo penso està molt lluny de les expectatives del comprador. Jo ho miro amb ulls de mare. És com si em vengués el meu gos... No, el meu gos no té preu! Però reconec que és un pas que he d’aprendre. Que igual que he fet una empresa en puc fer una altre...

Què més vols estudiar? O què més et falta?
De moment vull acabar periodisme... però sempre s'ha d'estudiar, no es pot deixar mai.

Estudies. Ha quedat clar amb el teu currículum... on has treballat?
He treballat a LD Eventos, empresa encarregada de la producció de grans esdeveniments: concerts d’U2, Alejandro Sanz, Miguel Bosé... També a l’empresa publicitària One to One. En el meu viatge a Nova York vaig estar empleada en una oficina comercial. Després, ja em vaig autoemplear amb Cuponeo...

Quina altre idea et ronda pel cap per seguir autoemplen-te?
Vull fer una marca de moda. I vull tornar a Nova York.

De ben segur que en tornaràs amb alguna nova idea... Moltes gràcies i molta sort!

"He d'aprofitar al màxim el fet d'estar on estic"

Marc Sánchez Villena és un noi de 21 anys que va néixer, créixer i estudiar a Sant Cugat. Va iniciar els estudis de Batxillerat a Infanta Isabel d’Aragó, però va abandonar-los a la meitat perquè va trobar feina com a Manager per una marca de Moda anomenada Sacoor Brothers. L’oportunitat de la seva vida se li va presentar quan li van oferir anar a treballar a Dubai.

Quins són els motius que et van portar a Dubai?

Jo treballava per a Sacoor Brothers a Sant Cugat i em van oferir anar a Dubai per un temps. El que em va fer decidir no va ser ni el salari, ni res per l’estil, sincerament. Està clar que està molt bé, però ho vaig fer primer de tot per l’experiència i per la quantitat de coses que aprendria, començant pels idiomes i cultures, i acabant per la gent.

Perquè Dubai?

Doncs no ho vaig escollir jo. Em van dir Dubai perquè aquesta marca, a part de Portugal, Espanya i Bèlgica té a Emirats Àrabs, i em van oferir venir aquí... i aquí estic (Riu)

Et va costar gaire prendre la decisió de marxar?

Doncs la cosa va ser bastant ràpida. Ja sabia des de setembre la idea i tal, però al no dir-me res més doncs tampoc li vaig donar la màxima importància... així que jo vaig seguir fent. I un dia, just després del meu aniversari, em van trucar des de Lisboa i em van fer una mini entrevista en anglès.

I què et van dir a l’entrevista?

Em van preguntar si seguia interessat en anar-hi i, bé, vaig demanar uns dies per pensar-m’ho perquè era un canvi molt important a la meva vida i més amb 21 anys.... Però la veritat és que no vaig trigar gens en decidir-me. En un parell d’hores vaig tenir suficient i vaig dir que sí. Tot i que haig de dir que no va ser fàcil.

Quant temps fa que hi ets?

Doncs des del 5 de novembre del 2010; farà uns 5 mesos que hi sóc, i la veritat que se’m passa el temps volant. Sembla que va ser ahir quan vaig arribar.

No et consideres massa jove per estar tan lluny de casa?

M’agrada aquesta pregunta Sílvia (Riu). Doncs sí. La veritat és que sí. I no ho dic per mi, sinó perquè encara no he trobat a gent de la meva edat estrangera aquí a Dubai. La gent m’ho diu i crec que he d’aprofitar-ho i gaudir perquè sóc un privilegiat per estar aquí amb la meva edat.

T’ha costat adaptar-t’hi?

Home al principi sí. Dubai és una ciutat on es treballa moltíssim. Dubai està molt internacionalitzada i, bé, jo vaig venir amb un nivell d’anglès molt bàsic i al principi costa molt. L’empresa on treballo és portuguesa i al principi no entenia res. Però bé, tot s’aprèn.

Quins idiomes es parlen allà?

Doncs aquí es parlen tots els idiomes (Riu). Treballo amb una portuguesa, un libanès, una russa, un india.... Però els idiomes oficials aquí son l’àrab i l’anglès.

I no t’ha costat comunicar-te amb la gent?

Tal i com he comentat abans, sí que em va costar. Vaig arribar amb un nivell bàsic d’anglès i te n’adones que per molt que estudiïs a Barcelona o a qualsevol altre lloc, el que compta és el dia a dia: el desenvolupar-te xerrant amb al gent i conèixer expressions. Però en el meu cas ha estat molt gratificant ja que ara puc dir que parlo, a mes de català i espanyol, portuguès i anglès. A part conec varies paraules i expressions en diferents idiomes com l’àrab, el rus, l’indi, etc.

Carai, quin crac de les llengües!

Un secret: m’encanta aprendre la paraula "gràcies" en diferents idiomes... i de moment ja la sé en 11! (Riu)

I les costums són gaire diferents?

Les costums són molt diferents i, tot i que és una ciutat de negocis, segueixes estant a un país Àrab i totes les seves costums les tens que respectar; Ja sigui les seves festes, la seva vestimenta, la seva religió...

Algun exemple?

Per exemple, aquí resen 5 cops al dia i la pregària sona per tothom a través de megàfons. Ho anomenen pray time. Però tampoc és cap problema. Al final t’hi acostumes, no és gens difícil.

Com descriuries la vida allà?

La vida aquí la descriuria amb poques paraules: ciutat de pas. Aquí tothom, excloent a la gent local, està de pas. És a dir, venen per un temps, ja sigui per viure l’experiència, guanyar diners o qualsevol altre cosa. Però la majoria de la gent no es veu vivint tota una vida aquí. Personalment penso que es una ciutat que val la pena visitar o viure un curt temps, i després donar pas a altres experiències.

Com qualificaries els primers dies a Dubai?

La veritat que els primers dies van ser molt difícils. Els idiomes són molt diferents, les costums, la gent, el dia a dia, i inclús et preguntes: que faig jo aquí? On m’he ficat? Però ara estic encantat d’haver donat aquest pas, i no per l’empresa ni pel tema econòmic, sinó per l’experiència en sí.

I quan penses en la gent de Barcelona? Família, amics...

Moltes vegades penses que estàs perdent moments o temps amb la gent d’allà, però tot té la seva part bona i dolenta. He de pensar que haig d’aprofitar al màxim el fet d’estar on estic.

En algun moment t’has plantejat tornar a Barcelona?

Se’t passa per el cap, però no m’ho he arribat a proposar seriosament. Aquí em vaig mentalitzar que , com a mínim, voldria estar 6 mesos. Tot i així, veure la teva gent gaudint de moments i no ser-hi és dur.

T’ha vingut a veure algun parent?

Ara el meu germà està aquí i li faig de traductor (Riu). Els principis sempre són durs, i més estant tant lluny de la família, els amics... Però tot això té una recompensa i és que et fa ser autosuficient o, almenys, s’intenta.

Has fet amics?

He fet molts amics i estic encantat amb la gent que he conegut de totes parts del món. És una de les altres coses que t’obre moltes portes i visions diferents.

Quants mesos et queden per tornar a Barcelona?

Doncs de moment encara no sé quan tornaré definitivament. Faré unes “minivacances” per setmana santa, però tornar ja es veurà.

Ho trobaràs a faltar?

Molt. Les costums, la qualitat de vida... encara que allà no ho veiem, es viu genial. Tens una llibertat increïble, però el que més pesa són la família i els amics, encara que et queda el consol que saps que sempre estaran allà... I si aquí et fas fort, també és gràcies a ells, ja que molts cops son ells els que et donen les forces.

Quins projectes tens al tornar?

Doncs no en tinc. Quan torni vull tornar bé, és a dir, m’agradaria tornar i tenir una bona feina. També m’agradaria continuar estudiant encara que potser aquest estudi no el necessiti després, però vull acabar. Si tot va bé, espero tenir això.

Daniel García, doblador de voz

“El doblaje desde fuera parece más apasionante de lo que es en realidad ”

Daniel García, después de más de 24 años dedicándose como doblador, suele doblar habitualmente a actores de la talla de Ewan McGregor, Robert Downy JR. y Christina Slater entre otros muchos de un total de 800 doblaciones, pero de su voz se destaca que ser el doblador de Brad Pitt y Blas.

Fotografía de: eldoblaje.com

¿Qué estudiaste?
Entré en una escuela de la Asociación de actores, donde hice varios cursos de doblaje. También he estudiado canto, tengo grado medio de canto, cursos de opera y de teatro en Sabadell.

¿Tenias claro des del principio que querías ser doblador?
Lo he tenido claro desde siempre porque vengo de familia de actores de doblaje.

¿Tienes alguna favorita que hayas doblado?
Mouling Rouge es una de mis preferidas, es una película estupenda y el papel fue genial.

¿Qué escenas son las que cuestan más de doblar?
Yo creo que lo cuesta más son aquellas partes más naturales, justo en contra de lo que se piensa. Se cree que las partes de acción y de comedia son las más difíciles. Pero es más difícil los papeles en los que se habla con naturalidad,cuando no pasa nada, que no hacer papeles en lo que se sale de lo normal. Es más fácil como por ejemplo en la película de Batman donde el actor hacia muchas cosas.

¿Por qué tu voz fue escogida para doblar a Brad Pitt?
Hacemos castings y pruebas, primero me escogieron en varias películas, pero luego aun así que tenia que hacer pruebas, no tengo toda la exclusividad de la voz del actor, no quiere decir que el año que viene lo vaya a doblar. El director de cada película escoge las voces del doblaje, y a veces se tienen que mandar pruebas a las distribuidoras de Estados Unidos para que escojan ellos.

¿Y la de Blas, (de Epi&Blas)?
Quise hacer la prueba, aunque normalmente no haga nada de dibujos, he echo alguna película de Disney pero nada más. En este caso me hacia ilusión porque era dibujos como de toda la vida como Barrio Sesamo. Para mi decir lo que dice Blas es muy divertido.

¿Te han reconocido la voz en algún momento?
No, nunca me han reconocido la voz. Hay voces que si que son muy particulares, como Constantino Romero, pero yo creo que cambio un poco la voz cuando doblo.

Aparte de una buena voz, ¿que hay que tener para ser doblador?
Actor y saber interpretar, aunque no necesariamente hay que tener una buena voz porque hay personajes para todo el mundo. Hay gente que tiene voces que podrías considerar feas y pegan mucho a ciertos personajes de la película.

¿Has trabajado en algún otro medio?
Sí, en radio porque he echo con Luis del Olmo algunos culebrones radiofónicos. Era radio pero dentro de lo que hago yo, la interpretación.

Del libro “Yo soy la voz de Brad Pitt (que habla sobre las sombras de los actores de doblaje españoles y sus anécdotas), ¿qué opinas?
La verdad es que sólo lo he hojeado. Me hicieron una entrevista, como a los otros actores, pero tampoco puedo opinar mucho porque no me lo he leído.

¿Qué opinas si en España se dejase de doblar para implantar las versiones originales en las películas?
Yo creo que esta bien la libertad de poder elegir si se dobla una película o no, aun dependiendo del tipo de cine. Sería un atraso porque lo que esta bien es poder escoger. Es un debate amplio también por la educación de la gente no hable ingles. El doblaje no es responsable de nada, se puede ver que en otros países la gente esta más preparada a nivel de idiomas pero que doblan películas también.

Y para finalizar, ¿podrías contar alguna anécdota?
Desde fuera parece más apasionante de lo que en realidad es, nosotros estamos encerrados en salas y realmente los que viven la película si que deben de tener mil anécdotas del rodaje. Es una profesión muy divertida aunque es un trabajo muy técnico que requiere mucha concentración. Es divertido por ejemplo, cuando hay papeles de comedia en que te lo pasas mejor, en “Friends” donde el guión es genial nos lo pasábamos muy bien.

"Els presentadors de ràdio i televisió són professionals i haurien d'anar més en compte amb el català"

Rosa Sayós i Santigosa (Barcelona, 1954)

És llicenciada en Filosofia i Lletres a la secció de Filologia Romànica-Català per la Universitat de Barcelona (1977), i actualment és professora de Filologia Catalana a la Facultat de Formació del Professorat a la UB. Ha estudiat la llengua de la publicitat a la televisió, i col·labora a Ràdio Ona fent la secció Ensenya la Llengua sobre l'ús correcte del català

________________________________

Perquè filologia?

Quan ets jove ets rebel, i jo havia fet batxillerat de ciències. Els meus pares volien que fes alguna cosa de ciències, i suposo que per portar una mica la contrària.

I en català?

Vaig arribar a la carrera sense cap formació ni en llatí, ni en grec ni en cap d’aquestes coses. Vaig entrar quan es va fer l’anomenat Pla Maloquer, que permetia especialitzar-se molt. Vaig triar el català perquè creia que era el que sabia més, el parlava a casa i a tot arreu.

Res més?

També em sentia dolguda perquè era la meva llengua i volia lluitar-hi. Estàvem en època franquista encara.

Va ser així al final?

El meu primer professor va ser en Joan Solà, i quan em va tornar el meu primer treball me’l va tornar ple de vermells i em va agafar un atac de vergonya. Em vaig adonar que no en sabia gens, i li vaig preguntar què podia fer.

Estudiar més.

Doncs vaig estar tot el primer curs, mentre feia la carrera, estudiant el català intensament, fent exercicis de tot tipus per poder escriure bé.

I amb això vas acabar tenint un bon nivell no?

Doncs sí, vaig continuar fent filologia i lletres, quan hi havia poques sortides professionals i el català no tenia moltes ofertes amb Franco al capdavant.

Fins que es va morir.

Vaig estar de sort. Amb la transició van sortir moltes places de català i en acabar ja em van oferir una feina a la Facultat on estudiava, a la UB, a l’escola de formació del professorat, i aquí estic.

Veus canvis en les universitats d’ara i les de la teva època?

Moltes, tant en estudiants com en professors. Abans hi havia molt comprimís polític i social, hi havia voluntat de plantar cara al model que hi havia. Ara això no cal tampoc, però cal que la gent estigui una mica més compromesa potser.

Més compromesos però potser també més preparats?

La formació era diferent. Ara els estudiants arriben amb un nivell baix, però ara tenen habilitats diferents, sobretot digitals.

Per tant són millors o pitjors?

No m’agrada comparar, però trobo llacunes quan els estudiants arriben a les universitats. No saben escriure i llegir prou.

I què han de fer els professors?

Adaptar-se.

Però llavors no es solucionarà.

Els professors universitaris estan molt formats en les seves àrees, però falta més formació en el sentit metodològic, de com els estudiants aprenen millor.

I a banda d’això, els professors d’universitats estan ben preparats?

Pocs professors saben escriure en llengua catalana i castellana. Pocs professors tenen formació suficient en l’aspecte de la llengua i en alguns casos puntuals fins i tot hi ha resistència.

Resistència… passa sobretot amb el català?

Hi ha problemes tant en català com en castellà i en qualsevol altra llengua. Els problemes de dominar l’ortografia o saber cohesionar bé un text entre d’altres coses hi és en totes les llengües.

Així que el problema hi és en totes les llengües.

En català el problema és que els estudiants no la fan servir. Ara han tingut molta més formació i en saben més, però el que percebo és un poc ús del català fora de les aules.

Doncs sinó parlen català, parlen castellà no?

Hi ha molta pressió del català en el castellà. A Barcelona si parles en aquesta segona sempre t’entenen, en canvi en català sempre tens més problemes. Mira al cinema, el nombre de revistes i diaris que hi ha, o l’oferta cultural massiva en general.

Quin panorama….

No sóc pessimista, però el castellà s’aprèn sol a Catalunya.

Què en penses de les multes als establiments que no rotulen en català?

Estic en contra de les prohibicions.

Per tant no hi estàs d’acord…

Multar no és el millor sistema, però l’administració catalana ha de defensar la seva llengua. Als comerços i a la vida pública ha de ser imprescindible l’ús del català, ha de tenir la presència de llengua primera a Catalunya perquè és la llengua d’aquí.

I què proposes?

El millor que hauria de fer l’administració és primer la pedagogia, i si això falla potser si que després s’hauria de recórrer a la sanció, perquè llavors jo sóc la coaccionada.

La Generalitat ho fa bé?

A nivell escolar la política d’immersió està bé i no hi ha tensions tot i el que alguns diguin a fora.

Fora, a on? A Madrid?

Quan alguns mitjans diuen que hi ha problemes són mentides, informacions tendencioses dels sectors més nacionalistes d’Espanya que volen crear problemes i tensions. Jo he tingut alumnes de forma de Catalunya i no tinc cap mena de problema en fer-me entendre.

Has analitzat la llengua a la publicitat de la televisió.

Hem vist que la llengua catalana és present a Catalunya, però en la publicitat, com que la majoria dels anuncis són fets en castellà i després es doblen, alguna cosa sempre és en castellà. És molt difícil que siguin completament en català.

Creus que els mitjans públics (TV3 i Catalunya Ràdio) representen i transmeten bé el català que hi ha a Catalunya?

S’hi hauria de treballar, però també trobo bé que en tertúlies o sèries de televisió hi hagi personatges que per la seva manera d’expressar-se no parlin el català correcte perquè això és la realitat. El llenguatge depèn del personatge en aquests casos.

Per tant, ho fan bé?

Doncs en aquest sentit sí, però els presentadors de programes informatius o culturals haurien de millorar molt. Són professionals que ho haurien de fer bé i anar més en compte. I no fan gaire cas pel que veig als correctors.

Espero no haver fet faltes.

Text: Joan Bofill