El Sant Jordi segueix brillant sota un cel encapotat

Gris. Aquest és el color que desprenia la Capital del Maresme, i Catalunya en general, en un dels dies més especials per la cultura catalana i pel sentiment nacional. Ja feia dies que les previsions meteorològiques amenaçaven la Diada: “ruixats de forta intensitat a la zona central de la costa del Maresme”, alertaven els experts, però finalment el cel ha seguit contenint-se les ganes de deixat anar – un cop més aquesta primavera - un enorme aiguat que hauria esvaït la màgia d’un dia com aquest. Tot i això, el matí seguia sent gris. Ni el vermell més fresc de les roses, ni el mosaic de llibres que inundaven el centre neuràlgic de la ciutat ni tampoc la gentada que caminava amunt i avall per la plaça de Santa Anna i la Riera aconseguien fer brillar la Diada Nacional. Això sí, i com ja és tradició, marees de grups dels diferents centres educatius van florir entre les parades de roses i els llibres. “Des de l’escola es treballa molt el tema de la Diada, i com que també és tradició, encara que sigui un cop a l’any es regala un llibre als petits”, explica Mònica Ballesta, que porta la seva classe de sis anys a veure l’ambient que es respira per Sant Jordi. “És un dia especial, ja que la petita excursió clou tot el treball que s’ha fet perquè coneguin la llegenda de Sant Jordi i agafin hàbits de lectura”, afegeix. Les visites dels alumnes de les escoles han donat dinamisme i ambient festiu, i una mica de llum, al llarg del matí, tot i que la venda de roses i llibres no respon proporcionalment al número de persones que han passejat pel cor de Mataró: “Podria anar millor, però a mesura que s’acosti la primera hora de la tarda la cosa s’animarà”, assegura Núria Bas, venedora de roses per un dia a la Riera. Als peus de la Riera, Carme Calls assegura que amb tanta xicalla “hi ha molta gent però no es compra tant”. En el seu cas, hi ha l’opció de vendre roses amb una caixa que ells mateixos fabriquen: “Vam pensar, si fabriquem caixes, podríem vendre també roses”. De moment, l’experiència “està sent molt positiva”. Prop del centre neuràlgic d’aquesta Diada, però lluny de les aglomeracions que hi ha a la Plaça Santa Anna, justament en una de les cantonades de la Plaça de les Tereses, s’ofereixen roses personalitzades: “Per no fer un regal tant típic, tenim uns cartellets on es pot posar una petita dedicatòria”. “A més, on estem, la gent que està de pas ens ho compra a nosaltres que no té vint parades diferents al costat”, explica Laura Marxal.

A pocs metres de l’Ajuntament, la Plataforma Mataró Decideix també ha fet acte de presència en un dia tan assenyalat. La Plataforma ha instal·lat la seva guingueta per seguir recollint vots anticipats pel referèndum per la independència que tindrà lloc a Mataró el proper 20 de juny.

Pel que fa a la venda de llibres, la mítica llibreria Robafaves explica que els exemplars més venuts aquest any són el del programa d’humor de TV3 Crackòvia; El Asedio, d’Arturo Pérez-Reverte; Se sabrà tot, del periodista Xavier Bosch, o Sang Vessada, d’Asa Larsson. També han tingut gran acollida entre el públic mataroní la biografia de Gerard Piqué i La màscara del rei Artur, de Pilar Rahola.

Els llibreters destaquen, així mateix, les grans xifres de vendes registrades pels llibres d’autors catalans. Des de la llibreria Actua asseguren que els ingressos per la venda de llibres no ha disminuït respecte l’any passat, tot i que la tarda de pluja de dijous va amenaçar la jornada i va provocar que molts compradors no sortissin a adquirir els primers llibres.

D’altra banda, i un dels actes que ja formen part del programa d’activitats del dia de Sant Jordi és la visita a l’Ajuntament. Desenes de persones han estat fent cua perquè els regidors del consistori, guies turístics per un dia, els expliquessin els espais més representatius i les anècdotes més curioses que s’amaguen darrera les portes de l’Ajuntament. Mentre el líder del PP, Pau Mojedano, explicava a un grup d’alumnes i les seves professores el significat de les imatges que es poden trobar al hall de la sala de Plens –entre les que es troba la introducció de Mataró a la Corona d’Aragó per Ferran II el catòlic o la inauguració del primer ferrocarril de la península ibèrica, obra de Miquel Biada- Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP, esperava el primer grup que hauria de guiar. “En aquest guió que ens han passat que repassa la història del consistori incomprensiblement no es parla de la República”. Per això, Safont ha assegurat que posarà el seu granet de sorra en l’explicació: “Cal explicar com es va fer fora la monarquia i algun detall de l’Ajuntament de Mataró, com que el 1934 es va proclamar l’estat català penjant l’estelada al consistori”.

Joan Manuel Tresserras: "treballem per oferir una mirada desacomplexada cap a la cultura catalana"

Per Helena Novellas

“ La informació és necessària però no suficient pel coneixement”, així de concís es va mostrar el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, durant la visita a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna per parlar, davant d’una sala vagament plena, sobre la gestió del Govern català en projectes que fomentin l’interés dels joves en la cultura i l’esperit crític davant de les informacions. Acompanyat d'un "gran amic", el Degà de la Facultat, Miquel Tresserras, el conseller i un dels professors veterans de la casa, van iniciar l'exposició mostrant la gran complicitat existent entre ells "després d'anys de treball conjunt en el món de la docència universitària", els dos ponents van bromejar sobre la coincidència del seus cognoms i amb tocs d'humor, el Degà va aclarir -abans de començar- que "no compartien més vincles que l'amistat", desmentint doncs, els rumors de possible relació familiar entre ambdós. Un inici que va aconseguir arrancar els somriures dels presents. D'altra banda, i en ple clímax de la conferència, Tresserras va remarcar la 'necessitat' de cercar “noves estratègia per aprendre a seleccionar les informacions i fomentar l’esperit crític entre els joves” davant del 'boom' que ha generat Internet en aquest àmbit. Amb un discurs clar i directe, el conseller va alertar de la importància de la Universitat per créixer intel•lectualment i va afegir que “ l’ús irresponsable i desinteressat d’aquests anys entre els alumnes és una manera 'descarada' de llençar per la borda el futur individual i col•lectiu”.
D’altra banda, el conseller Tresserras va lamentar, per enèsima vegada, la renuncia dels adolescents a la lectura i va titllar d’ ”aberrant” la decisió de substituir l’adquisició de cultura per centrar l’atenció en “mitjans que no garanteixen la qualitat del producte”. A partir d’aquest moment, el conseller va oferir un discurs ampli i dens basat en les ‘grans’ actuacions de la Generalitat per garantir ‘definitivament’ una “mirada desacomplexada” cap a la cultura catalana, tot i reconèixer que “ no és res l’altre món” però va recordar que “cal defensar el que és nostra” fent referència a la llengua, d’una banda, i a la cultura, de l’altre. Mentre el conseller desgranava els projectes culturals del país, la sala es buidava i el xiuxiueig col•lectiu no deixava indiferent a ningú. Alguns dels assistents comentaven entre ells que es tractava d’un 'acte de campanya’, tenint en compte que només queden uns mesos perquè es posi en marxa la carrera cap a la poltrona de la Generalitat.

La telefonia mòbil acosta als joves a àmbits com la política

Per Helena Novellas

Més d’un centenar d’alumnes assisteixen a la conferència: “Els joves i el mòbil. Comunicació personal i nous usos professionals”. Un debat que es va allargar més d’una hora i mitja i que va comptar amb la presència del filòsof, David Casacuberta i també de l’escriptor i professor d’Elisava, Jorge Luis Marzo. Casacuberta i Marzo van repassar l’impacta de les eines tecnològiques, com el mòbil o els videojocs, entre el públic adolescent "de 14 a 18 anys", van detallar. Segons Casacuberta, aquestes tecnologies ajuden a encetar el procés d’ ‘immersió’ dels joves en els afers de la societat, “des de la política fins a la cultura”, assegura. Per la seva banda, i amb un discurs força més distès i proper, Marzo va afegeir que “l’adolescència és la millor etapa per assimilar les informacions tecnològiques”, argumentant que “ els adolescents són “autèntics i transparents”. A més, el filòsof remarca la importància de la mobilitat com a “element bàsic i estratègic per assolir l’èxit” en la participació i en la ‘completa’ transformació de la societat. Per Marzo, l’ús de les tecnologies va més enllà. L’escriptor assegura que “són elements que ens garanteixen la negociació amb la nostra intimitat”, però, a més, va recordar els riscos ‘evidents’ que existeixen a l’hora de mostrar-te “nu públicament” en una "enorme xarxa de curiosos". Internet, segons Marzo, va concloure assegurant que tranca amb els “esquemes preestablerts” i “ens convida a submergir-nos en un món sense secrets”.

Una tertúlia moderada per Daniel Aranda, ex professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i actual professor de la Universitat Oberta de Catalunya. Els actes seguiran fins dijous a la tarda, quan es posarà el punt i final a vuitena edició de les Jornades Blanquerna.

Nou estrelles

Tal i com ho feia Federico Fellini a la pel·lícula 8 y ¼ l’any 1963, Rob Marshall, en la versió cinematogràfica del musical de Broadway, Nine – basat originalment en aquest film del mestre de mestres del cinema del segle XX-, també pretén recrear l'atmosfera i els problemes quotidians als quals es troba abocat un director de cinema, explorant en les seves fílies i fòbies al voltat de la creació, dels problemes materials, de la pressió de la premsa, de l'estrés… i, al mateix temps, intentant explicar la seva relació amb les dones.

Nine recull totes aquestes inquietuds i converteix el particular món oníric del protagonista en matèria primera d’un musical que va intercal·lant records i fantasies de manera subtil amb una realitat que acaba sent, fins i tot, confusa i delirant. Nine és una pel·lícula amb algunes cançons memorables i amb notables interpretacions, però sense força en el fil argumental.

Marshall, també director de l’adaptació cinematogràfica de Chicago, aconsegueix, com en aquella ocasió, complir amb la seva finalitat, que és servir de gran aparador de les obres de Broadway, presentant els musicals amb atractiu embolcall i amb el reclam sempre eficaç de les grans estrelles de Hollywood. Nine millora respecte a Chicago en l’elecció dels seus protagonistes, jugant amb actors als que, habitualmente, no estem acostumats a veure’ls cantar o ballar. Des del gran Daniel Day Lewis, totalment transformat com ja és habitual en el seus papers, passant per l’estirada i cada vegada més artificial Nicole Kidman, la veterana Judi Dench, per la sorprenentment brillant Marion Cotillard o la nostra Penélope Cruz que, com gairebé sempre, ens deleita amb una acurada interpretació. L’actriu atorga el punt àlgid del drama a la pel·lícula. Cal dir, però, que tots ells encaixen perfectament en els complexes papers que els han assignat.

Pel que fa als aspectes més tècnics del muntatge, Marshall opta per una realització convencional, amb una perfecte combinació dels blancs i negres amb el color i amb uns números musicals acceptables però, conscient dels temps que corren, més propers al videoclip televisiu que no pas a la tradició cinematogràfica dignificada, entre d’altres, per Minelli o Bob Fosse on l’esforç dels actors acaba sent el principal element a destacar.

Fem l'amor i seguim amb la guerra

Helena Novellas

A Mataró s’han pres al peu de la lletra això de “fer l’amor i no la guerra” però amb certs matisos perquè la darrera capgrossada del Govern municipal – amb el suport incondicional de la Generalitat- no garanteix l’amor en estat pur en aquesta ciutat que fa bandera de ser “lliure i tropical”. Lliure ho dubto – i molt- però càlid com el tròpic sí, i tant. I de quina manera ho serà d’aquí a uns mesos. Davant els aldarulls judicials que s’han destapat en les últimes setmanes en el consistori de la capital del Maresme, l’Ajuntament ha decidit compensar als seus compatriotes i oferir-los una boníssima oportunitat, bé, dues macrooportunitats per satisfer les mancances vitals d’aquells que més ho necessiten. A més, i de passada, és una gran oportunitat per escombrar la ciutat de prostitutes nouvingudes de Barcelona i refugiar-les en dos enormes bordells que donaran una ‘calorosa’ benvinguda a tots els forasters que s’acostin fins la ciutat per observar les meravelles que els mataronins volem mostrar – poca cosa, d’altra banda-. Un nou projecte “per la ciutat” que deixa a l’afer endèmic del Corte Inglès en una simple anècdota de baixa estofa. Amb la premsa local revolucionada, amb la oposició indignada i clamant de genolls a ves a saber qui, amb els ciutadans incrèduls caminant sense nord i perquè no dir-ho, amb alguns homes fregant-se les mans davant de tant ‘sucós’ projecte, els ecosocialistes han defensat la instal•lació del bordell a Mataró davant la necessitat ‘imperiosa’ de diversificar l’economia de la ciutat i també la de seguir treballant per situar la zona del Rengle com un indret mixt. Mixt? I tant. Amb la mescla entre tecnologia, Universitats i empreses – en el Parc Tecnologic del Tecnocampus, situat també en aquesta zona- i els dos macrobordells, ningú podrà discutir que el Govern Municipal ho ha aconseguit.

Quina imatge!: les llums de neó, de colors vius i florescents, substituiran vilment la figura nua de la Laia – l’arquera- que durant anys ha saludat amb elegància als turistes i els veïns de la comarca. Les reaccions no s’han fet esperar - òbviament - davant de l’arribada del que serà el prostíbul més gran de tot el país i el segon més gran del continent. Coneixent la política d’aquest país i d’aquesta ciutat, els que sí que es divertiran i, de moment, no amb el prostíbul, seran els periodistes locals que després de la macrobatuda polícial a una setantena de tallers xinesos a l’estiu, després també de la presumpta implicació de l’Alcalde i el regidor d’Urbanisme al desembre per qüestions massa rebuscades com per resumir-les..., ara poden renovar l’actualitat d’una ciutat que ben aviat podrà fer bandera- també- de estar completament satisfets de viure i ser de Mataró!